ENTREVISTA

Xavier Espot: "El desgast s'ha de tenir en compte i ha de servir per no repetir els desencerts"

"El PS és el que més clarament encarna una opció global i contraposada a la nostra, i és el que surt més beneficiat del pacte amb els liberals"

El cap de llista de DA a les eleccions generals, Xavier Espot, valora el tram final de la legislatura, dona el postulat demòcrata sobre els grans temes d'actualitat i no descarta possibles pactes a les llistes parroquials.  

Per què va costar tant prendre la decisió d'encapçalar la candidatura?
No vam esperar fins l'últim moment, ho vam anunciar mig any abans de la data prevista de les eleccions. Hi va haver anticipació excessiva de les altres forces, un fet inusual al país. Un any i mig abans de les eleccions L'A i PS ja van voler fer processos interns per designar candidat. Nosaltres no volíem seguir aquesta línia per no interferir en l'acció de govern. Començar una precamapanya electoral sis mesos abans hagués estat un error.

Però hi havia nervis dins del partit i veus autoritzades deien que “si Espot diu que no, això es trenca”.
La fortalesa de DA és suficientment gran com per no dependre de la decisió d'una única persona. Si jo hagués dit que no, hi havia moltes altres persones capacitades per encapçalar la candidatura. Una altra raó que va dilatar la decisió era per un component personal, tot això no va ser una escenificació o una cosa volguda, volia tenir una sèrie de coses clares abans de prendre la decisió: poder comptar amb una sèrie de persones, poder tenir llibertat per definir els principis programàtics i reunir consens al voltant de la meva persona. A més, malgrat ser dels últims en anunciar candidat som els que tenim un panorama més estable i definit perquè encara hi ha pactes i aliances que no estan tancades, com la de L'A i PS que semblava que havien d'anar junts a totes les parròquies i ara ja sembla que no.

El rival a batre en aquestes eleccions és el PS?
El PS és el que més clarament encarna una opció global i contraposada a la nostra, i és el que surt més beneficiat del pacte amb els liberals amb opcions d'endur-se alguna parròquia. És amb el que tindrem més enfrontaments dialèctics i programàtics.

La número dos de la llista nacional de DA serà una dona?
[Silenci]. Seria desitjable que les llistes fossin representatives al màxim del que és la nostra societat, on la meitat de les persones són dones. No tinc un nom al cap encara. 

"De moment, pel que fa a les aliances i pactes, no els contemplem perquè no n'hi ha cap sobre la taula"

Hi haurà llistes de DA a totes les parròquies? Laurèdia en Comú queda descartada a Sant Julià?
No descartem res, però nosaltres treballem amb la possibilitat de formar llistes de DA a totes les parròquies. De moment, pel que fa a les aliances i pactes, no els contemplem perquè no n'hi ha cap sobre la taula, però tampoc els descartem. Hem mantingut converses i contactes amb membres de Ciutadans Compromesos a la Massana per veure si hi havia possibilitat, molt a títol personal i amb l'objectiu d'eixamplar la base.

Progressites-SDP, amb Bartumeu al darrere, podria ser un possible aliat?
No estem en aquesta dinàmica i és anticipar-se massa. Nosaltres no afrontem aquestes eleccions amb un ànim derrotista i pensant que serà una derrota o una mitja victòria que ens obligarà a pactar. Nosaltres l'encarem amb la ferma voluntat, la ferma intenció i, a més a més, pensant que som capaços de revalidar una majoria absoluta. Ens plantegem fer tan bon resultat, com a mínim, com fa quatre anys. No partim d'un altre objectiu que no sigui aquest. Tot i això, és evident que hi ha un desgast, un acumulat de vuit anys de mandat, però no crec que sigui molt diferent a la de fa quatre anys. No s'ha de magnificar el desgast, s'ha de tenir en compte i ha de servir per analitzar els desencerts per no repetir-los.

D'acord, fem-ho d'una altra manera. Amb quins partits hi hauria línies vermelles que impedirien tancar un pacte postelectoral?
No m'agrada parlar de línies vermelles.

Doncs, amb qui se sent més proper?
L'avantatge d'estar a la centralitat política és que pots trobar punts d'entesa amb diferents formacions. Amb la tercera via de Pintat compartim la defensa del sistema institucional, els liberals ens van donar suport amb la reforma laboral i amb al PS i SDP podem estar d'acord amb l'aproximació a Europa.

Ja veig que no em contestarà. Tem que aquest govern es recordi com l'executiu que va patir una vaga i dues manifestacions multitudinàries?
Això ho diran les hemeroteques, els mitjans de comunicació i la població. Però crec que el temps ho matisa tot i ho posa al seu lloc. El temps demostrarà que les reformes que han motivat les manifestacions no són tan dolentes com des d'una perspectiva interessada algunes formacions polítiques han volgut fer creure.

"Per què no es poden pujar els lloguers amb l'IPC? Tu també has de permetre que aquest negoci sigui mínimament lucratiu"

No volien posar topalls al preu del lloguer, però ara només es podrà incrementar amb l'IPC. És contradictori?
No estàvem ni estem d'acord amb mesures intervencionistes de posar topalls als preus del lloguer. El que hem fet ara és, després de constatar una emergència social que s'ha empitjorant els darrers mesos, impulsar una aturada provisional i temporal d'un any en què els contractes, sinó hi ha acord entre les parts, no es podran vèncer i es prorrogaran un any més en funció de l'IPC. Això ho fem mentre no disposem d'un estudi acurat de la situació de lloguer a Andorra que ens permeti fer polítiques molt més afinades i mentre percebem els efectes a mitjà o llarg termini de la Llei òmnibus que es va aprovar la setmana passada. No hi ha contradicció amb el que vam dir anteriorment, si ara haguéssim establert un preu màxim de lloguer o els haguéssim congelat si que ho estaríem fent.

Per què aquesta mesura no es va incloure a la llei recentment aprovada?
En aquell moment, quan es va entrar la llei, la situació de l'arrendament a Andorra no era la mateixa que avui en dia i, per tant, no estava justificada una mesura d'aquestes característiques. En sis mesos el panorama ha canviat força i en aquell moment no consideràvem que fos necessari.

Tant ha canviat la situació en sis mesos? Algunes esmenes de l'oposició a la llei ja demanaven posar topalls als lloguers o congelar-los.
És que nosaltres seguim pensant que congelar el preu del lloguer i no incrementar-lo ni amb l'IPC és una mala mesura, fins i tot en la situació actual. La mesura que nosaltres hem implementat ara no l'havia contemplat cap altre grup parlamentari. Per què no es poden pujar els lloguers amb l'IPC? Tu també has de permetre que aquest negoci sigui mínimament lucratiu, sinó arribarem en un punt en què la situació serà pitjor que l'actual perquè no es construirà obra nova de lloguer, ja que el negoci cada cop és menys rendible.

Hi ha hagut manca de previsió per falta de dades? No saben quants pisos buits hi ha, ni el preu mig...
No hi ha hagut una manca de previsió, però sí que falten dades. Fins fa un any i mig no teníem problemàtica de l'habitatge, és quelcom que explota de cop i en el moment que constatem que existeix la problemàtica és quan ens posem a treballar amb una sèrie de mesures i també posant en marxa la Comissió nacional de l'habitatge. Hi ha manca de dades i això és un passiu alhora de definir mesures concretes que puguin resoldre el fons del problema, però no es tan senzill. Hi ha certes reticències d'organismes públics i privats per facilitar les dades a manca d'una obligació legal.

"Si es creuen determinades línies vermelles, nosaltres serem els primers en dir que l'acord d'associació no ens convé"

La ciutadania té la sensació que hi ha parts de l'acord d'associació que no són prou transparents i que a vegades es llencen missatges contradictoris, com el subsidi d'atur.
A vegades tenim tendència a autoflagel·lar-nos. Els dubtes que s'han generat al tomb de l'acord d'associació han estat vehiculats interessadament per persones que han volgut generar dubtes i suspicàcies i, en aquest cas, difícilment el Govern ho pot combatre. Nosaltres hem de seguir en la línia de màxima transparència de màxima informació i, si no ho hem fet prou bé, fer-ho millor. En la lliure circulació de mercaderies hem assolit la transitòria de 30 anys i ara tot just comencem a negociar la lliure circulació de persones, on nosaltres ja hem traslladat a la UE que volem mantenir el nostres sistema de quotes. Hi ha determinades línies vermelles que no es poden creuar i si es creuen, nosaltres serem els primers en dir que aquest acord d'associació no ens convé. Però crec que hi ha una clara voluntat de tirar endavant un acord que sigui beneficiós per les dues parts.

Diu que personalment està a favor de l'avortament, però a la vegada també diu que s'ha de tenir en compte el coprincipat. Hi haurà un moment que el debat serà ineludible per les noves generacions.
El debat crec que ja és ineludible i per això mai l'hem defugit. Estem disposats a parlar i discutir, però el debat s'ha de fer en la seva totalitat. El que no podem fer és canviar el codi penal per la porta del darrere i despenalitzar l'avortament. Això no té cabuda dins dels nostre ordenament jurídic i, si es vol incloure aquest punt, s'ha de promoure una modificació de la Constitució,  que suposaria la fi del coprincipat, un règim que té molts avantatges per al país. Però això no vol dir que no s'avanci amb el reconeixement dels drets de les dones, sense arribar al punt de la despenalització.

"El coprincipat té molts avantatges per al país. Però això no vol dir que no s'avanci amb el reconeixement dels drets de les dones"

Si DA guanya les properes eleccions, què farà per caminar cap a l'avortament?
Més que caminar per a l'avortament, el que farà DA és caminar cap a un major reconeixement del dret de les dones en aquest àmbit i el que proposarem i farem és un servei públic i multidisciplinar que pugui donar acompanyament i suport a les dones que decideixen interrompre el seu embaràs. Súper jurídic, social, mèdic, psicològic i econòmic. Serà un lloc on aquelles dones que estiguin determinades a avortar podran anar-hi i els podrà rebre un facultatiu mèdic que els hi dirà a quin lloc han d'anar. Els hi donarà totes les garanties i una informació clara i protocol·litzada que serà utilitzada de manera unificada per tots els facultatius mèdics.

Acceptarà el copríncep episcopal que es dirigeixin a les dones per avortar?
El facultatiu mèdic rebrà una dona que ja està determinada a avortar i que igualment ho farà. Això no és un delicte penal ni contradiu l'ordenament jurídic perquè no s'indueix ni es practica cap avortament.

No hi ha doble moral? No es pot avortar dins d'Andorra, però s'envia a les dones a fer-ho fora.
No. Hi hauria doble moral si nosaltres fóssim un govern que defenséssim la vida a ultrança. Nosaltres no despenalitzem l'avortament per un únic motiu que és el manteniment del coprincipat, més enllà de conviccions religioses o personals.

Ha parlat també d'ajudes econòmiques incloses en aquest servei.
Sí. Això no vol dir finançar l'avortament, però potser hi haurà casos de dones que volen practicar un avortament i viuen en un context de dificultats econòmiques. Potser aquest futur servei ho podrà detectar i proveir els suports econòmics necessaris que no tinguin relació amb l'avortament.

En l'acte de presentació de la seva candidatura va dir que somiava amb una Andorra on totes les persones comptin. Això inclou el vot dels residents?
Jo no hi soc favorable. Participar en un país no només es fa a través del sufragi.

És un dret bàsic.
Evidentment és molt important, però com tot s'ha de fer una feina de contextualització i comparativa. Jo, com a andorrà, he viscut set anys a Barcelona i no he pogut participar en les eleccions municipals.

"Hi ha una campanya orquestrada contra qualsevol persona que estigui relacionada amb DA"

No ha pogut votar perquè Andorra no forma part de la UE, si no hauria pogut demanar el dret a vot.
Els fets són els que són. S'ha de fer un exercici de l'eventual reciprocitat i aquells que ho defensen exigir a la resta de països un acte de reciprocitat i no veig que això es faci. Sense aquesta condició, no té sentit analitzar una possibilitat com aquesta. A més, crec que hi ha una realitat sobre la taula. No es el mateix que els finlandesos, els austríacs o potser en un futur els andorrans participin en les eleccions municipals de Barcelona, que els espanyols, francesos i portuguesos puguin participar en les eleccions comunals andorranes. Per una qüestió de proporció. No és el mateix que els residents de fora comptin al 5% de la totalitat del cens electoral que acabin sent la meitat o més de la meitat. Són dues realitats diferents i s'han d'analitzar de manera diferent, no es poden llençar propostes a dos mesos de les eleccions per acontentar una part dels nostres residents. Aquells que suposen que aquesta modificació podria aportar beneficis a determinades formacions en detriment d'altres potser s'equivoquen, és precipitar el seu sentit del vot. Hi ha un cert prejudici, sota la defensa d'una proposta inclusiva.

Amb aquest discurs no es llença un missatge al resident en què se li menysprea la seva opinió?
El fet d'emetre el vot no és l'única forma de participar en la societat, insisteixo. Nosaltres tenim simpatitzants al partit que no poden votar i això no els impedeix participar amb nosaltres.

Hi ha una campanya contra Espot?
Hi ha una campanya orquestrada contra qualsevol persona que estigui relacionada amb DA. El que no faré és que cada vegada que surt un article difamatori o fals és sortir a matisar perquè el que fa és donar més ressò a aquestes pseudonotícies. Si darrere d'aquest fets hi hagués un transfons delictiu ja s'haguessin derivat actes judicials i no ha estat així. S'ha de fer una reflexió sobre cap on volem que camini la política del nostre país i si es volen beneficiar d'aquest desgast que no té fonament. Aquell que vol treure rèdit polític d'aquest tipus de notícies brossa el que fa és perjudicar la classe política i a la política d'un país.