L’anestèsia no és excusa

Les més de 700 persones mortes al Mediterrani aquesta última setmana no desapareixeran si deixem de publicar fotografies de nens morts

Susan Sontag, assagista estatunidenca que va cobrir la guerra de Vietnam, acceptava que la publicació de certes imatges era necessària per despertar la consciència dels lectors i espectadors. Sontag va morir el 2004, just abans que explotés la voràgine informativa de les xarxes socials i que aquestes fotografies que havien de fer obrir els ulls al món es publiquessin i compartissin un cop i un altre, sense mesura.

Últimament el debat ja no és si s’han de publicar o no aquestes instantànies —el consens de publicar és general— sinó el perill que comporta que diàriament puguem veure, que no mirar ni observar, tantes imatges que representen el mateix sofriment.

Puc entendre qui defensa que la gran quantitat de fotografies de refugiats, guerres o morts al Mediterrani —com la publicada per l’ONG Sea-Watch o la del nen mort a la platja— poden arribar a anestesiar les reaccions al veure unes imatges tan colpidores. Tanmateix, la solució no és deixar de publicar-les.

Les més de 700 persones mortes al Mediterrani aquesta última setmana —700 conegudes però hi ha barcasses i pasteres que han desaparegut sense que ningú sàpiga quanta gent transportaven— no desapareixeran si deixem de publicar fotografies de nens morts, de nois amb la mirada perduda preguntant-se que faran ara que els seus pares han mort o de mares desconsolades per perdre marit i fills.

La solució mai serà deixar d’informar, per més dura que sigui la realitat. No estem enfocant bé el problema si el debat és publicar o no fer-ho. La solució, si és que n’hi ha alguna a les nostres mans, s’ha de buscar més enllà. A l’origen del problema. Millor dit, els orígens.

Els acords assassins de la Unió Europea amb Turquia, les màfies que prometen la terra promesa a qui té com a únic objectiu fugir de guerres enquistades en el temps i les formes i, sobretot, la mala praxi d’Europa en tancar les portes i buscar el control fronterer amb Frontex no ajudaran a fer desaparèixer la realitat de les morts a la fossa comú que separar Àfrica i Europa.

El resultat: més de 9.000 persones mortes al Mediterrani des de 2014. Mai es publicaran suficients fotografies per aconseguir retratar el món que estem creant.