Alquimistes de la política

Voler seguir el camí que deixen països com Hongria o Itàlia amb un dèficit democràtic és un suicidi per negociar amb Europa

Com no podia ser d'una altra manera el debat dels candidats organitzat pet l'Associació de Periodistes va tenir el tema de la Unió Europea com a debat central dels polítics presents. Per cert, un consell constructiu als meus col·legues, massa llarg i feixuc el debat, és una opinió personal que no cal tenir en compte, i felicitats per la feina feta i aconseguir reunir als caps de llista amb tota la feina d'organització que comporta.

Però tornant al debat, dèiem en la nostra crònica de la Marta Fernández que tots contra Espot, una pinça a la qual no s'hi va unir Alfons Calvera, que sembla que està en unes altres eleccions i va a la seva. Un dia es despenja a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya, i un altre manifesta que sí que està a favor de l'avortament en determinats supòsits.

Però Espot s'hi va sortir prou bé. De fet, i malgrat la seva joventut, l'exministre és un home bregat en mil batalles polítiques després de ser el superministre de Martí amb les principals carteres a sobre. Per alguna cosa serà que el candidat de Demòcrates havia de ser Espot o Espot, sense alternatives possibles.

Per què tenim por a Europa? En què es basa Només per donar per segur que ens forçaran a tenir un IVA del 15%? Pe cert, ja n'hi ha prou que Andorra Sobirana posi com a exemple països com Ucraïna, però és que ara ha afegit a la llista Hongria i Itàlia, dos estats amb mandataris que són un 'exemple' de tolerància, esperit democràtic, defensa del feminisme, i solidaritat amb els migrants que fugen de les bombes. Sort que el Brasil no és Europa i Bolsorano no és exemple a seguir. Si Nomen vol seguir el camí d'aquests països, millor que Andorra no faci ni un primer pas. I tampoc el Brexit, els britànics estan espantats amb les que els hi cau a sobre, i fins tot el Govern ha demanat a la població que faci aplec de productes bàsics, fins i tot de paper higiènic.

Aquesta és la proposta? Cert que la comunicació del Govern ha estat nefasta i que això provoca neguit i la sensació que hi ha coses que s'amaguen i que no interessen. Cert que la moratòria del tabac de 30 anys és de cara a la galeria perquè el tabac estarà mort a Andorra molt abans, però només hi ha un camí possible, negociar i negociar, i si és possible amb el suport més ampli dels grups que tinguin escons al Consell General. Es fa difícil pensar que Europa ens imposi una lliure circulació de persones que és impossible d'executar i que no tingui en compte que hi ha aspectes que Andorra no podrà complir de cap de les maneres. Som 70.000 habitants. Si algú prefereix esperar què passa amb el Brexit és que té un optimisme desmesurat perquè no pinta bé.

Només falta una moneda andorrana, com defensa Alfons Clavera. Què més sentirem? Només ens falta un alquimista.

Fem les coses bé, negociem amb intel·ligència, i que el poble voti. La paraula la té el ciutadà.