Perdonin que insisteixi

Continuo sense entendre com pot ser que parlem hores del temps i d'Iniesta i minuts sobre investigadors de la leucèmia

Un equip d’investigadors de l’Idibaps, un institut associat a l’hospital Clínic, ha desxifrat com funciona el genoma de la leucèmia, una recerca importantíssima, un resultat gran, dels que fan història.

Dilluns TV3 hi dedica uns minuts, no gaires, a les 9.25 hores (el telenotícies ha començat a les 9.00 hores). La noticia va després de les fotos oficials del casament de Henry i Megan (no del casament, del qual ja es va informar durant el cap de semana, sinó de les fotos oficials que s’han fet públiques després).

Iñaki Martin- Subero i Renée Beekman, dos dels científics de l’equip dirigit per Elias Campo, resumeixen l’abast del descobriment amb un somriure radiant. El telenotícies cita la revista científica en la qual s’ha divulgat la gran noticia. I ja està.

Dimarts, La Vanguardia informa del descobriment a la portada i l’ofereix a la pàgima 29. Una noticia a quatre columnes, ni molt menys la única de la pàgina, al voltant hi ha columnes i breus. És a la secció Tendències, que s’ha obert amb una doble pàgina sobre si el Power Point ha mort o no.

El Periódico de Catalunya no la treu en portada. La col·loca a la pàgina 31 de l’edició impresa, després de mil notícies i d’un tema del dia sobre la reobertura del gran mercat de Sant Antoni.

Podem continuar l’anàlisi amb més televisions, més diaris i mirar també els digitals, però la posició de la notícia no és gaire diferent.

 Sembla que hagin enviat a passeig el mesurador de l’escala de valors, però la responsabilitat no és només dels mitjans, massa preocupats en sobreviure i en satisfer els gustos d’una societat que potser no valorarà gens la feina de Martín-Subero, Beekman i tants d’altres, sinó també en aquesta societat. Potser tenim el que volem tenir?

Potser tenim al·lèrgia als temes mínimament complicats, per això només una menció ràpida a la revista Nature medicine, passem-hi de puntetes, sí, sí és molt important però ara fa mandra llegir-ho i entendre-ho. Buf, és ciència, és un rotllo.

Perdonin que insisteixi, ja en vaig parlar fa unes setmanes a 'Parlem del temps i no del càncer' però no entenc com podem passar hores parlant de la pluja (Sí, plou. És primavera i plou) i d’Iniesta (Sí, genera molts emocions, entre altres coses) i només uns minuts difonent un descobriment clau, que no és física teòrica ni filosofia especulativa, ni tindrà efectes en els habitants d’Urà, sinó que pot afectar directament la vida de moltes persones.

El Power Point no sé si ha mort o no, però la valoració de la ciència i del coneixement em sembla que sí.

Etiquetes