Opinió25/09/2017

Abstenir-se és una altra manera de votar

L'abstencionista participa amb el no-vot, com una opció política més conscient de la seva transcendència, no pas com una acció marginal

i
Albert Roig

L'afirmació que encapçala l'escrit no és meva, sinó del president del Tribunal Constitucional d'Andorra i catedràtric de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Isidre Molas, i la feia servir com a títol d'un treball elaborat l'any 1994 sobre l'abstenció a Catalunya. Si el busqueu el podeu trobar a la xarxa, a través del portal de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Malgrat la distància pel que fa als contextos geogràfics (no ha estat el mateix el comportament electoral a Catalunya que a Andorra) i temporals (es parla de 23 anys enrere), opino que es tracta d'una font documental que pot servir a molta gent, ja no només per entendre el fenomen de l'abstenció, sinó per definir-la en tota la seva amplitud.

Cargando
No hay anuncios

Un document que, si em permeteu la gosadia, el recomanaria principalment els qui ostenten algun càrrec electe, sobretot els que no acaben d'entendre això de l'abstencionisme i tracten aquell qui no vota simplement com algú que no està d'acord amb el sistema o que no se sent vinculat a la vida política (cal fer un apunt aquí perquè tal com explica Molas en el seu treball hi ha molts tipus d'abstencionismes, no solament els crítics amb el sistema o amb els polítics).

He llegit i escoltat moltes crides dels nostres polítics a revertir la situació, a buscar fórmules per apropar-se als abstencionistes, a incentivar des dels partits i les institucions la participació ciutadana... i fins i tot aquesta ha estat la darrera que he llegit, hi ha qui trasllada la pilota al terrat abstencionista reclamant-lis que siguin ells els actius, els qui proposin els canvis.

Cargando
No hay anuncios

Votar és un dret, però participar activament no és un deure. O dit d'una altra manera, l'abstencionista participa amb el no-vot, com una opció política més conscient de la seva transcendència, no pas com una acció marginal. Per tant, ja hi té un rol actiu, no cal reclamar-li res.