Roda el món i torna al Born: de catalans a ciutadans globals

Després del pacte entre el PSOE i Junts i ERC ningú a l'estat espanyol ha quedat indiferent. Per a molts espanyolistes i per a molts catalanistes aquest nou acord marca un abans i un després en les polítiques de l'estat i en la relació entre Espanya i Catalunya. Aquells qui s'oposen al nou pacte de govern parlen d'antidemocràcia i de com el president està donant l'esquena al seu país i als seus ciutadans. Perdoneu-me que en dubti però. I si bé és cert que amb el nou pacte i la llei d'amnistia les coses sembla que canviaran, hem d'anar més amb compte que mai. Als espanyols que han sortit a manifestar-se els diré que no cal que pateixin tant, i als independentistes que pensen que això ja està fet, els diré que no cantin victòria encara. I és que tot i que sobre paper tot és molt bonic, encara ens falta veure garanties de compliment d'aquest pacte. Sembla que no coneguem el país en el qual vivim, sembla que no recordem la llarga història entre Espanya i Catalunya. Junts i ERC sostenen que en qualsevol moment poden retirar el seu suport si el pacte no es compleix, o que amb el mecanisme internacional de verificació la cosa és segura. I jo em pregunto, des de quan ens ha servit tot això?

 

Tot això no vol dir que no estigui satisfeta amb els nous esdeveniments, i que el que està passant és un avenç no es pot negar. I sóc plenament conscient de què està en joc, i possiblement aquesta és la millor via per garantir la nostra sobirania política, per tant, crec que hem de continuar empenyent per aquest camí. Ara bé, repeteixo, hem d'anar més amb compte que mai. Aquestes concessions que ens dona ara l'estat espanyol tenen un gust agredolç. L'independentisme, com hem vist reflectit en les últimes eleccions autonòmiques, està perdent força, i els espanyols ho saben. No voldria que aquest pacte fos el caramel·let que ens donen per tenir-nos contents i tranquils mentre ells contemplen com el moviment independentista va minvant per si sol. Per tant, encara que estigui d'acord amb el nou pacte polític, crec que ens beneficiaria no buscar només la legitimació política, sinó pivotar i cercar aquesta legitimació i reconeixement que fa tants anys que anhelem per altres vies.

 

Quin és el nostre objectiu? Podríem dir que la fita és ser reconeguts pel govern espanyol i alliberar-nos de la repressió que sentim que l'estat imposa sobre la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra autonomia. I en això és en l'únic que ens hem centrat. En Espanya. En ser reconeguts com a estat nació per l'estat nació que no ens deixa lliures. No és d'estranyar que el nostre enfocament passi a través de l'estructura de l'estat nació; així és com s'ha vertebrat l'ordre internacional els últims gairebé quatre-cents anys, des de la Pau de Westfàlia l'any 1648. La posada en dubte d'aquesta estructura, el qüestionament del poder dels estats nació i l'augment de la influència d'altres formes d'organització internacionals, són pensaments recents. Però això no és motiu perquè la nostra lluita no hagi d'estar ja actuant d'acord amb aquests nous estàndards. Això és el que ens pot dur realment lluny.

 

Hem de buscar altres vies, hem de fer-nos veure en l'escenari internacional, és buscant un reconeixement fora de les estructures de l'estat nació com garantirem la supervivència i el creixement del moviment independentista. A través de la filòsofa política, Martha Nussbaum, descobreixo una perspectiva nova sobre el patriotisme i la ciutadania global. Un patriotisme que no ens tanca cap endins, que no ens reclou sobre nosaltres mateixos i s'entossudeix en no veure més enllà del mateix nas. Ans al contrari, és precisament a través dels valors de la nostra nació, a través del nostre nacionalisme i orgull com a nacionalistes catalans que podrem fer-nos lloc en aquest món. Part de la nostra identitat s'ha creat a partir de la supervivència enfront dels múltiples intents al llarg de la història per assimilar-nos a la cultura veïna i fer-nos abandonar la nostra. I és que si alguna cosa som els catalans és perseverants i lleials.

 

Ara bé, no sé si l'estesa d'aquests valors nostres es veurà reflectida en iniciatives catalanes per al canvi climàtic o en polítiques migratòries i frontereres. Confio que Catalunya té la capacitat d'esdevenir rellevant en aquests dos camps. Especialment en matèria d'immigració; al cap i a la fi, Catalunya ha estat terra de pas des de temps antics, diversos assentaments d'immigrants han acabat convertint-se en la població catalana. Per no parlar que ens trobem en un dels epicentres d'immigració actuals, al mar Mediterrani. O com bé assenyalava fa una setmana en Vicent Partal al diari VilaWeb, Catalunya és 'subjecte propi en política internacional' posant d'exemple com la nostra nació podria esdevenir una peça clau en la diplomàcia d'una situació com la d'Israel-Palestina.

 

En un món que tendeix a la globalització i on les noves generacions comencem a formar part d'una ciutadania global, l'Independentisme no pot fer altre que adaptar-se a aquestes noves tendències. I és que pot ser el nostre punt fort, la nostra capacitat de mantenir la nostra identitat regional i nacional, mentre creem i fortifiquem la nostra identitat com a ciutadans catalans globals. Avançant-nos al que jo considero inevitable, que és la caiguda de les nacions estat com ara les coneixem, i creant-nos una presència que vagi més enllà d'aquesta estructura, podem mostrar al món que no sols mereixem un espai, sinó que la nostra autonomia i sobirania és innegable. Si més no, el moviment guanyaria en resiliència i garantiríem la continuïtat de l'independentisme a través de les futures generacions. I ja ho diuen, roda el món i torna al Born. I és que exportar-nos al món, farà que quan tornem al Born, el Born serà la casa que sempre havíem imaginat.