En tota societat hi ha diverses maneres de fer política. Voler crear una societat igualitària per a alguns, satisfer un ego sobredimensionat per a altres o simplement buscar el bé dels ciutadans. Tot i complir els textos legislatius que regeixen un país, el líder polític tria una trajectòria política a seguir, que determinarà les línies principals de la seva filosofia social.
A Andorra, cada cap de Govern va adoptar una línia política ben definida durant el seu mandat, de manera que el país travessés amb èxit les albors del segle XXI. Des de fa vint-i-cinc anys, les Valls d’Andorra van conèixer diferents corrents polítics.
Malgrat les diferències polítiques, filosòfiques, un punt central, comú i inequívoc del cap de Govern era: una visió d’Estat necessària per al futur del país. Quin model de futur per a Andorra? Què volem deixar a les generacions futures?
Quan parlem de visió d’Estat, el discurs del cap de Govern, Òscar Ribas Reig del 28 de juliol de 1993 amb motiu de l’adhesió d’Andorra a l’ONU sona a l’esperit de tots els andorrans i les andorranes. Un moment solemne de la història andorrana, el del reconeixement d’un país de 468 km2 a nivell internacional.
De fet, es tracta d’un moment històric decisiu en què les Valls d’Andorra s’obren en el temps i l’espai, passant simbòlicament del dret feudal al dret internacional i de l’àmbit pirinenc a l’escala mundial.
Després la primera carta del cap de Govern, Òscar Ribas Reig per iniciar el procés d’adhesió a l’FMI, fa 25 anys, la cambra parlamentària va aprovar per majoria el 17 de setembre passat l’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional.
S’ha d’insistir sobre el fet que Andorra no es va construir unilateralment. La seva construcció neix d’avenços progressius en línia amb el compromís personal dels polítics al poder. Cadascú posa el seu granet de sorra.
Més enllà de les divisions polítiques, una forma consensuada contribueix a una missió col·lectiva, la de l’interès general. Existeix una forma de cadena de solidaritat, que garanteix que el treball polític d’alguns pugui contribuir al resultat i a l’èxit d’una decisió política, que finalitzarà la resta. La política és una obra que es construeix amb el pas del temps. El treball i la sembra d’alguns constituiran la collita de fruits per part d’altres.
El paràmetre de temps és important i supera el temps institucional del mandat polític. De fet, allò que es pensa i es negocia durant un mandat pot completar-se i validar-se a la propera legislatura.
Un bon exemple és l’acord duaner negociat pel govern de Josep Pintat Solans i signat pel govern d’Òscar Ribas Reig. A més, l'acord monetari va ser validat pel govern d'Antoni Martí Petit i negociat sota el govern de Jaume Bartumeu Cassany.
La divisió política no pot frenar la voluntat política d’obrir-se internacionalment. És cert que existeixen diferències polítiques en relació amb les respectives visions dels grups polítics, però queda una plataforma d’enteniment comuna per a les dades essencials de les decisions que s’han de prendre. Només l'interès general del país precedeix qualsevol forma d'oposició o divergència.
En poques paraules, la política andorrana no funciona de manera monolítica, sinó que és el resultat d’una acció concertada. D’això se’n diu el pragmatisme andorrà.
