9-N des de la barrera

Ja fa molts dies que vull escriure alguna cosa sobre el 9-N però quan m'hi poso sempre em faig enrere i penso que ja està tot escrit i que poca cosa hi puc aportar. Però a menys d'una setmana del 9 de novembre no me n'he pogut estar. Sovint recordo amb nostàlgia quan fa més de vint-i-cinc anys era a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Recordo que era un membre actiu del Bloc d'Estudiants Independentistes i vèiem l'assoliment d'un estat propi per als Països Catalans com un objectiu pel qual treballar, però essent realistes ho vèiem com un objectiu molt a llarg termini. Era difícil d'imaginar que al cap de vint-i-cinc anys una part del poble català, una majoria dels que viuen al Principat de Catalunya, que si més no és la part més important de l'espai nacional, demanessin de forma constant i sense defallir poder votar per donar la seva opinió sobre què volen ser en el futur.

L'Estat espanyol ha fet com sempre, confondre la idea de la Gran Castella amb allò que hauria de ser l'Estat i ha utilitzat totes les eines possibles. Fa tres segles, després de guanyar la Guerra de Successió els castellans van posar totes les eines per fer que el nou regne borbònic fos tot ell una extensió de Castella, estenent per tot el territori les lleis castellanes i avui encara estem igual.

Però, en fi, tampoc és d'això del que volia parlar, sinó del punt de vista de l'andorrà que observa des del nord de l'espai nacional com les coses avancen malgrat que al davant sembla que hi hagi murs infranquejables perquè quan la voluntat és majoritària les coses no es poden parar, i en aquest cas la gent vol votar. I com a andorrà estic orgullós de veure com els meus veïns amb qui no som massa diferents, per no dir gens, i compartim espai lingüístic i cultural volen decidir lliurement el seu futur, no per nacionalisme sinó perquè com a poble tenen aquest dret a decidir. I perquè creuen que les coses en general els hi aniran millor. A veure què passa, ho seguirem amb atenció des de la barrera, però amb el mateix interès que qualsevol català que creu que el seu país no és Castella.