Andorra la VellaPocs cops, per no dir mai, es parla d'Andorra en bons termes als mitjans espanyols. Aquesta setmana passada, el Principat ha tornat a ser protagonista per partida doble. Més enllà de la polèmica aixecada per l'anunci d'un youtuber del trasllat de la seva residència a Andorra, el que ha generat més rebombori entre cert establishment mediàtic espanyol, és l'anunci de la venda de 30.000 dosis de la vacuna per part del govern de Pedro Sánchez, al Principat. Dic rebombori per ser políticament correcte i no començar amb mal peu, malgrat que es mereixen una resposta contundent i no sempre educada.
Costa trobar la manera de centrar-se per començar a rebatre la histèria mediàtica que s'ha viscut aquesta setmana, perquè totes les anàlisis possibles duen sempre a dues úniques reflexions: nacionalisme del ranci i desinformació a la carta i interessada. Malgrat que no descobrirem la sopa d'all explicant que la rutina informativa al país veí la marquen a conveniència uns pocs grups mediàtics, podrien dissimular una mica més.
La indignació amb què es redactaven editorials de programes mediocres, amb presentadors que provoquen vergonya al gremi periodístic, només és fruit d'una desinformació interessada. O una manipulació grollera. A principi de setembre ja va ser notícia l'acord entre el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i el seu homòleg espanyol, Salvador Illa. Aquell dia es va saber que Espanya garantiria una petita part de la seva remesa de vacunes contra la Covid-19. Simultàniament França va fer el mateix. A principis de gener l’acord es va ratificar.
Aquesta informació, però, no els devia arribar, perquè les paraules que van dedicar a Andorra molts mitjans espanyols sulfuraven menyspreu i desconeixement a parts iguals. Tampoc devien investigar —és un costum massa periodística per ser digna d'aquests grans gurús de la caixa ximple— que els països com Andorra, San Marino o Mònaco, són incapaços, pel seu nombre d'habitants, d'adquirir lots directament de les farmacèutiques. Algú fins i tot apuntava, des de la còmoda posició de qui diu sense por a haver de rectificar mai, que l'operació responia a un interès mercantil on algú estava fent molts calers.
Bé, la desinformació —o directament manipulació— no sé si ve provocada pel nacionalisme ranci, o a l'inrevés. Però el que és cert és que ambdós són uns dels més perillosos enemics de la ciutadania, perquè són dos dels grans trets del feixisme. No és revenda, i per tant no hi ha un interès mercantil, perquè Andorra ha comprat les vacunes al mateix preu que ho va fer Espanya al seu moment. Però que importa si es diu en moment de màxima audiència.
Tampoc és certa la insinuació d'una presentadora que va barrejar la figura del youtuber —embolica que fa fort!— dient que s'exilia al país dels Pirineus, per poder-se posar una vacuna que li ha venut Espanya. El procés de vacunació a Andorra seguirà una estratègia semblant a la de la resta, prioritzant les persones de col·lectius de risc i el personal sanitari. Ni país més ric d’Andorra, ni catifes vermelles a les grans fortunes.
El més rocambolesc de tot és que els qui atacaven la venda de vacunes per part de l'estat espanyol, ho feien posant èmfasi en la solidaritat. Aquesta, es veu que desapareix quan van mal dades. Recorda perillosament a l'argument de primer els de casa, que són més importants. El racisme és un altre dels trets que caracteritza les societats menys democràtiques i les feixistes. Però és que més enllà del seu racisme i egoisme, no acaben d'entendre en quin món vivim.
En un planeta globalitzat, tothom amb dos dits de front hauria de voler, precisament per egoisme, que es vacunés com més ràpid millor tota la població mundial, especialment la dels països fronterers. Si realment els interessés erradicar la malaltia, defensarien el raonament de què el més segur per a tots és que tothom es vacuni arreu del món. El colonialisme persisteix en un Vell Continent —sumat als Estats Units— que ha monopolitzat la producció i distribució de les vacunes.
Imagineu-vos que cada país prioritza les vacunes per a la seva població, alhora que impedeix que n'aconsegueixin qui no té els diners o les eines suficients. Podria ser que la malaltia no s'erradiqués a tot arreu i acabés mutant a formes més perilloses. Tornaríem al punt de sortida carrejant una pesada motxilla de morts. A tothom ens convé que tothom es pugui vacunar com abans millor.
M'hagués encantat haver pogut escriure aquest article per felicitar els discursos de l'establishment mediàtic espanyol que defensaven la nacionalització a escala mundial de la producció de vacunes. Donar-los l’enhorabona per haver aixecat la veu perquè cada país aportés diners, eines i especialistes perquè les Nacions Unides poguessin, o bé comprar les patents o bé investigar i produir vacunes per a tothom. De veres que els hagués felicitat, engolint i oblidant les barbaritats que han dit fins ara. Llàstima, potser puc fer-ho a la següent pandèmia mundial. Espero que no calguin més de dos milions de morts.
