Encara no és suficient, s'ha de seguir lluitant
Avui, 8 de març del 2021, fa quaranta-quatre anys que aquest dia és reconegut com el dia de la dona, i, des de llavors, seguim aixecant la veu cada any perquè encara no és suficient. S'ha de seguir lluitant pel reconeixement d'unes capacitats i uns drets que tot i pertànyer a un país democràtic, estan per sota dels que disposen els homes.
Les dones seguim carregant el pes de les desigualtats que ens situen en posicions molt diferents enfront del patriarcat, i és per aquest motiu que el 8 de març representa lluita i, alhora, el reconeixement del feminisme en la victòria de moltes lluites anteriors, i representa l'agraïment a totes les persones que han alçat la veu en el llarg de la història perquè avui les dones puguem gaudir d'uns drets, que sovint se'ns oblida que no se'ns van atorgar des d'un inici.
En l'actualitat gaudim del dret a vot, del dret a poder rebre una educació superior i estudiar el que una dona decideixi lliurement. Gaudim de la llibertat per gestionar el nostre patrimoni i els nostres béns sense el permís d'un home. Podem decidir si trencar o no una unió de parella. Està penat l'assetjament. Podem no tenir únicament un rol en la maternitat i en la construcció i cura d'una família. Podem participar de la vida pública i política. I és per aquestes victòries, i moltes altres, que hem de seguir treballant i alçant la veu cada 8 de març i la resta de dies l'any perquè es sumin nous canvis i nous drets que ens condueixin a una societat més equitativa.
La història ens diu que el canvi és possible. És necessari l'activisme col·lectiu i la unió de totes les veus i agents per posar en rellevància la necessitat de seguir treballant per aconseguir els nous reptes. Seguir mobilitzant-nos per poder eliminar la violència de gènere, per seguir exigint més justícia social i econòmica. Per aconseguir l'autonomia sobre els nostres cossos i el dret a la presa de decisions sobre la nostra salut sexual i reproductiva. Per seguir impulsant accions feministes i la presència de lideratges femenins dins de les estructures del sistema.
És per això que s'ha de seguir impulsant la sororitat, la creació d'espais de reunió entre dones. Hem de seguir atrevint-nos a alçar la veu per poder parlar dels problemes que ens afecten i les possibles solucions. Hem de seguir unides per trencar amb les desigualtats que segueixen rodejant-nos. I hem de seguir lluitant davant de la discriminació per raó de gènere i apostar per una diversificació i per una capacitat individual i col·lectiva de la societat, per crear una societat més justa que garanteixi les oportunitats i el benestar necessari per a tots i totes. Tot i que aquest any no ens puguem reunir per reivindicar-ho, els grans canvis no només s'aconsegueixen en les grans accions comunitàries sinó que també s'aconsegueixen en les petites accions del nostre dia a dia.
