El fantàstic art de fer feliç…

Carai!, com està aquest món cada dia! La reflexió a què arribo gestionant el meu dia a dia és: carai!, que n’és de complicat tirar endavant dins d’aquesta societat plena de prejudicis, ideals i pressions, per arribar a objectius marcats pel no res i arribar a estatus d’infeliços i amargats. Amb això tampoc vull semblar ni un psicòleg ni un capellà, és tant sols el que constato i percebo cada dia.

Cada dia quan un es lleva -bé, això és el meu tarannà-, espera millorar el dia anterior, en tots els aspectes del dia a dia. En el meu cas no hi ha res que em faci més feliç que aportar felicitat als altres. És clar, en el meu cas potser ho tinc més fàcil, ja que en el meu ofici la gent, els clients que ens visiten, venen a gaudir del menjar, del menjar que oferim juntament amb un bon servei i una bona atenció que mirem de garantir amb l’ajuda dels meus col·laboradors. Però, en fi, la qüestió és que com a persones, en aquest món ple d’infeliços, hauríem de, entre tots, mirar-nos menys el melic i parar atenció en les petites coses del dia a dia per aportar felicitat i positivisme a la gent del nostre entorn d’una manera o una altra. De vegades només ens pot costar un somriure o un fet, per inversemblant que pugui ser, per aportar un polsim de felicitat a algú. Però sempre amb un esperit positiu i sincer.

De ben petits, la canalla ens demanàvem el perquè de les guerres, dels enfrontaments, la majoria de vegades estèrils. I encara avui t’ho demanes i no pots donar una explicació coherent als teus fills, que ho veuen amb neguit com nosaltres ho vèiem llavors.

Aquests dies hem viscut amb certa preocupació fets en el nostre entorn més proper. Per motius polítics, no sé si la raó la tenen uns o els altres, però el que és cert és que l’ambient que es respira no és bo per a la salut emocional. Al cap i a la fi, tots en aquest món hi estem de passada, més llarga o més curta malauradament per alguns.

És veritat que vivim en una societat plena de preocupacions, problemes i maldecaps, però, si ens hi parem a pensar, els problemes que tenen solució acabaran solucionant-se i els que no, per molt que ens dolguin, doncs això, mirem d’assumir-los de la millor manera que puguem.

M’encanta fer feliços els altres i, és clar, abans hem de mirar de ser-ho un mateix, perquè trobo que finalment és un art, un fantàstic art, el de fer feliç el teu entorn.

Us recomano riure tant com es pugui i tenir una actitud sempre positiva davant totes les circumstàncies de la nostra vida, per poder també cultivar el benestar del que realment en el fons ens importa, que sens dubte és la salut, la família, els nostres amics i el nostre entorn! Com deia Grouxo Marx, no en sortirem pas vius d’aquí, i marxarem tal com vàrem venir!