Publicitat
Publicitat

Els homes número

Ja és el tercer cop que descobreixo un home esperant-me al lavabo de locals d'oci pendent de l’important i inevitable acte de rentar-se les mans

L'altre dia vaig anar al lavabo d’un local d’oci i després de satisfer les necessitats més bàsiques de l’ésser humà, m’esperava un home negre atent als meus moviments. En veure que em volia netejar les mans, com faig a casa, va prémer l’aixeta. Atònit, vaig dirigir les mans cap al recipient que contenia el sabó, amb la intenció de posar-me’n jo mateix. Com faig a casa. No em va deixar. Va prémer ell el sortidor gairebé esquivant-me la mirada. Mentre em rentava les mans sota l’aigua de l’aixeta que ell havia premut per mi, va girar-se d’esquenes per desenrotllar el paper amb què jo m’eixugaria uns segons més tard després que ell, atent i servicial, me’l cedís.

La primera de les preguntes que t’apareixen al cap en veure aquesta situació és si has de donar-li propina –sou- o no. La reflexió següent és, acceptant que repudies aquesta ‘servicialitat’, si donant-li diners perpetues la seva posició o impedeixes que guanyi uns diners que segurament són bàsics per a ell i la seva família. Sense saber què fer, dubtant entre les possibilitats que tenia i partint de la base que cap em satisfeia plenament, vaig entretenir-me eixugant-me les mans per veure que feien les altres persones que estaven en la mateixa situació que jo.

Uns deixaven unes monedes, més soroll que diners. Un altre va treure un bitllet i mentre li donava la mà donant-li les gràcies, el va fer lliscar fins a la butxaca interior de l’americana que vestia. L’home que ja feia cinc hores que treballava en un espai reduït prement aixetes, donant sabó i cedint paper eixugamans, va fer veure que no se n’adonava i va preguntar-li si ho estava passant bé al local. Gràcies i a reveure.

Si bé és cert que a la gran majoria de locals d’oci i restauració no es troba aquesta figura, ja és el tercer cop que descobreixo un home esperant-me al lavabo pendent de l’important i inevitable acte de rentar-se les mans. Els tres cops eren homes negres vestits amb americana. Els tres cops en locals que fan de la seva imatge distingida i refinada el valor afegit.

Per tant la lectura és fàcil. Simplista. El glamur d’aquests locals augmenta si als serveis hi ha alguna persona que et facilita l’acte de purificar-te després d’anar al lavabo. Quin glamur, tu.

El món, tal com el coneixem, acabarà. Però abans ho farà la societat. Una societat que es consumirà entre tovalloles calentes per eixugar-se les mans i sabons perfumats servits per altres persones. La immoralitat i la falta d’escrúpols dominaran el planeta sencer aprofitant-se de la necessitat dels nadies, com deia Eduardo Galeano. Que no tenen cara, sinó braços. Que no tenen nom, sinó número.