La memòria política del futur passat d'Andorra: el BOPA

La memòria podria fer la Història? I la Història, podria fer la memòria? Es pot considerar que la Història és més objectiva que la memòria, que es caracteritza per la seva subjectivitat. En un sentit general, la Història genera una memòria col·lectiva. L’acte d’escriure es converteix en un dels vectors que garanteix la memòria. Per tant, la memòria individual i la memòria col·lectiva són els vincles entre la memòria i la Història. 

I la història política, com s’enfoca? La història política va construint-se, en part, mitjançant les memòries de persones que han encarnat funcions o mandats polítics. L’acte d’escriure assegura la producció escrita de la seva pròpia narrativa que requereix una reflexió sobre si mateix, en lloc de tenir en compte el significat de la seva història. Llavors, un enfocament pot conduir a identificar els moments constitutius del viatge individual per interpretar-los després d’una introspecció. 

A Andorra, són poques les obres escrites tractant del mandat polític. No obstant, el conjunt de les memòries polítiques creix, de manera espontània, quan un esdeveniment marca al país. No es pot obviar que compartir públicament l’experiència del mandat polític pot resultar d’una necessitat al moment de la pèrdua d’una personalitat. Així que, el fons de les memòries polítiques es consolida naturalment com les capses al·luvials que aporten un fertilitzant als conreus. Amb el pas del temps, aquest llim forma una capsa sedimentària que marca el terreny i li confereix una identitat alhora geogràfica, històrica i cronològica. 

Dit això, per què enregistrar l'acció política en una forma d'historicitat escrita no és una prioritat de moment? 

Tant el 'Manual Digest' (1748) com 'El Politar' (1763) formen part del dret consuetudinari. L’escriptura d’aquests dos manuscrits va ser vista com una necessitat per tal d’aclarir la situació en què es trobava Andorra davant les amenaces de ser annexionada per França i Espanya. Per continuar existint, les normes que regien les Valls d’Andorra s’haurien de poder transmetre i ser oficials. Es tractava d’un desig real d'oficialitzar un marc de dret consuetudinari a les Valls. 

Finalment, aquestes dues obres són assimilades a arxius oberts dels usos i costums. Més enllà de la preservació dels usatges, la primera preocupació dels andorrans va desembocar en la transmissió d’un instrument teòric i moral per als habitants de les Valls. En definitiva, fou la primera educació andorrana sobre la identitat i els inicis d’una educació cívica que ha servit de referència per a tots els polítics i juristes andorrans, fins avui dia.

Des de 1989, el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra conegut sota el nom de BOPA –en el qual es publica els textos oficials– actua com a marcador de la història pública d’Andorra. Concretament, és el testimoni d’una empenta en un moment precís de la Història del país. El 2014 marca la digitalització d’aquesta producció escrita.

Si ens preguntem sobre la definició de la política, ens fa reflexionar en el fet que la política precedeix la societat humana. Correspon, doncs, a un procés de presa de decisions al si de grups humans, que posa en llum les relacions socials que involucren l’autoritat o el poder. Es presenta com una referència a la regulació d’una unitat de poble i, per extensió, d’un territori. Tot plegat, la política emmarca els mètodes per formular i aplicar polítiques. 

Com a resultat, el BOPA representa la presa de decisions ancorada especialment en les decisions de tots els organismes del país: Coprínceps, Consell General, Govern, Tribunal Constitucional, Consell Superior de la Justícia, comú de Canillo, comú d’Encamp, comú d’Ordino, comú de la Massana, comú d’Andorra la Vella, comú de Sant Julià, comú d’Escaldes-Engordany. Sense oblidar els actes que afecten diverses parròquies, l’administració de la justícia, el Registre Civil, el saig o els altres organismes oficials (Andorra Telecom, Universitat d’Andorra, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Caixa Andorrana de Seguretat Social...).  

No hi ha redundància en la inscripció de la història d’Andorra registrada per les decisions, ja que un text publicat al BOPA constitueix una referència oficial. Es tracta d’una memòria oberta emanada dels organismes oficials prescindint de qualsevol escrit addicional i complementari. 

Fent la transcripció de l’acció política d’ahir, d’avui i de demà, el BOPA esdevé, en conseqüència la memòria política del futur passat d’Andorra.