Pandèmia i lloc on viure

Andorra la VellaÉs indiscutible que la pandèmia està provocant sobtats canvis en la nostra forma de relacionar-nos, de copsar els valors de la vida i d’entendre el món que ens envolta. És igualment inapel·lable que també transforma dràsticament la nostra percepció de l’existència, de les prioritats, i del temps. I que ens aboca a enfrontar-nos cada dia, davant del mirall, a la insignificança del nostre jo personal. Però a la vegada també és molt probable que aquesta transcendental epifania resulti efímera. Sigui quina sigui la “nova normalitat” i siguin quines siguin les circumstàncies i terminis per superar la pandèmia, és altament versemblant que el “retorn a la normalitat” ens farà oblidar molt de pressa, a correcuita, totes les grans veritats absolutes que, amb foc, sang i dolor, haurem après de la bíblica plaga. No ens haurà d’estranyar. L’espècie humana som així. Lents en l’aprenentatge, maldestres en la saviesa, ràpids en l’oblit, fugaços en la virtut, reincidents en el pecat i volubles en l’esforç de la voluntat.

Però dintre de la pronosticable volatilitat de les variacions aportades per la pandèmia, en la meva modesta opinió n’hi ha dos que, com a excepció, romandran. Emprant una expressió de moda, “han vingut per quedar-s’hi”. De fet, la segona no seria factible sense la primera. La primera és merament metodològica. La segona és essencial perquè afecta un element intrínsecament vinculat a l’espècie humana des del neolític, quan l’homo sàpiens abandonà el nomadisme paleolític: la casa, el domicili, el lloc de residència, l’habitatge. En una paraula: la llar.

La pandèmia ha estès i, de fet, ha imposat, el teletreball a una gran part de la població mundial. Mercès a la pandèmia, com qui diu de la nit al dia, el teletreball ha passat de ser una anècdota tecnològica a gaudir de plena acceptació social i fins i tot d’una certa aura moral. Al 2019 constituïa una opció molt minoritària, un xic elitista i, en certa manera, considerada “futurista” o “esnob”. En amplíssims sectors econòmics i socials de la majoria del planeta, en tan sols un any el teletreball ha esdevingut absolutament substancial, imprescindible i quotidià. No m’estendré més en aquest aspecte, perquè és conegut per tothom.

La generalització del teletreball ha donat lloc a una innovació fins ara insòlita en la història de la humanitat. Des de la més remota antiguitat neolítica i fins ara mateix, durant mil·lennis el domicili i el lloc de treball forçosament havien de coincidir. O, si més no, ser molt propers. De cop i volta, ens acabem d’adonar que això pot ser radicalment diferent. Es tracta d’un descobriment tan fonamental que, probablement, no podem pair encara la seva magnitud. Ens manca perspectiva històrica, encara. Anys enllà, estarem en disposició analitzar la importància d’aquesta mutació, i l’impacte de les seves repercussions.

El treball global d’una comunitat, regió o país, entès com a suma d’unitats de decisions i accions encaminades a obtenir un producte, servei, guany econòmic o benefici en sentit ampli, durant els darrers segles i fins ara mateix ha radicat principalment en les ciutats. I per aquest motiu fins ara mateix els actors d’aquest treball havien de residir principalment en una ciutat, o al seu voltant molt proper (les àrees metropolitanes). Si a partir d’ara aquesta condició ja no serà necessària, la pregunta cau pel seu propi pes: on viure?.

És comprensible, i alhora ben justificable, que una proporció considerable de la “ciutadania” senti l’atracció d’emigrar de la ciutat per viure en un lloc on els hàbitats naturals siguin més pròxims, amb menor densitat humana, amb major gaudi del paisatge, i amb atractius de lleure a l’aire lliure a tocar de casa. En una paraula: evitar les molèsties de les ciutats, en un entorn més amable. Com a exemple, i per no persistir en el mal costum de mirar sempre cap al sud, transcric l’enunciat que fa pocs dies Le Monde publicava, com a síntesi d’un article: “À Paris, les prix de l’immobilier fléchissent. Ce tassement est lié à la crise mais aussi à un desamour de plus en plus patent vis-à-vis de la capitale en raison de sa densité et de ses nuisances”. Clarament, una proporció significativa de la població identifica les grans ciutats com entorns més hostils que agradables. I a alguns d’aquests el teletreball els obre una via escapatòria.

Poden ser molts els destins on amarrar la barca. Però, al fil d’aquesta tendència, el nostre petit país ofereix atractius i avantatges indubtables per a les persones, parelles o famílies que decideixin abandonar les grans ciutats per residir en un indret més serè, menys dens, més humanitzat i més a prop de la terra, del bosc, del prat i de la muntanya: tranquil·litat, paisatges pirinencs, natura ben a prop, seguretat ciutadana, assistència sanitària i hospitalària de bona qualitat, oferta educativa satisfactòria i gratuïta en tres sistemes educatius diferents, esquí, senderisme, àmplia oferta de serveis, tant professionals com de lleure, proximitat a aeroports internacionals, etc. Tampoc m’estendré més en proclamar els múltiples al·licients de viure a Andorra perquè suposo que qui llegeixi aquestes línies ja els coneix, i si no és així el convido que vingui a visitar el nostre interessant i grat país.

Vull posar l’accent en una variable bàsica d’aquesta equació, que potser pot passar desapercebuda. Encara que sembli una obvietat, hem de posar de relleu que si el teletreball és la pedra angular sobre la que descansa l’estratègia de canvi de lloc de residència, es requereix un substrat de telecomunicacions potent, robust i fiable. Andorra l’ofereix. Andorra és el tercer país del món (sí, sí, del món) en velocitat d’internet. La mitjana de velocitat d’internet al nostre país és 213,41 megabits per segon. Només superat per Liechstenstein (229,98 megabits per segon i Jersei (218,37 megabits per segon). Sembla ser que la mida de la xarxa afavoreix la velocitat dels territoris petits. El quart és Gibraltar (183,09 megabits per segon). El segueixen Luxemburg, Islàndia i Suïssa. El primer país no europeu, en vuitena posició, és Hong Kong (105,32 megabits per segon). Espanya i França ocupen la 30a i 36a posició (55,84 megabits per segon i 51,33 megabits per segon, respectivament). Les facilitats (o dificultats) per teletreballs són, doncs, evidentment diferents segons en quin país es resideixi. A Andorra estem oferint un dels millors suports telemàtics del món per teletreballar.