Els polítics ens treuen de passeig

El que està passant en aquesta campanya electoral és de conya. N'he viscut moltes, però com aquesta cap. Molts assessors (massa de fora del país) però al final s'acaba imposant el que diuen els candidats: caos i desorganització.

Sempre he pensat (i ho segueixo defensant) que són els polítics qui necessiten la premsa, però sembla que aquí poc interessa. Hi ha casos en què hem de perseguir els polítics per saber quins actes té previstos –oi, sr. Clavera–, i d'altres ens porten de passejades durant hores per acabar amb una declaració d'un minut sense contingut amb gens d'interès.

I ja no em referiré a aquells que són incapaços d'articular una frase curta d'un sol cop. Ens tenen al seu servei, i s'ho creuen. Alguns pensen que els periodistes treballem de vuit a vuit (24 hores) i els dona igual fer una convocatòria a les 9 de matí que a les 11 de la nit. La premsa és com un hospital, preparada per a tot i per a les urgències.

I per no dir de la planificació. No hi ha cap formació (excepte Progressistes-SDP) capaç d'enviar el dia abans a una hora raonable els actes de l'agenda sense fer canvis. Les redaccions són reduïdes, i clavar tots els actes amb els redactors de plantilles petites és una heroïcitat perquè després arribi un, dos, tres o quatre correus urgents anunciant canvis d'hora i s'ha de tornar a fer de nou la planificació intentat aribar a quasi tot.

El que deia, una conya. Al final tot es redueix a un passeig i quatre frases.