Opinió 03/11/2018

On queda l’ètica periodística?

Hi ha milers d'agressions a periodistes, però la novetat és que aquesta vegada la reportera li va fer front i va decidir fer-ho públic a les xarxes

i
Tatiana Navarro
3 min

256.000 visualitzacions després, no cal que expliqui què em va passar fa una setmana, quan vaig patir una agressió masclista segons abans d'entrar per primera vegada en directe en un informatiu a Ràdio Televisió d’Andorra. Tanmateix, de la mateixa manera que s'ha qüestionat la meva actitud, no tothom ha debatut la manera en què els mitjans van tractar la informació. Per això m'abstrauré de la notícia per fer una breu anàlisi.

En arribar la informació a les seves mans, els periodistes van buscar quin era el fet noticiable del vídeo. Hi ha milers d'agressions a periodistes, però la novetat és que aquesta vegada la reportera li va fer front i va decidir fer-ho públic a les xarxes. La majoria es van fer ressò de l'explicació que acompanyava al vídeo i, per il·lustrar-ho, van decidir adjuntar un fotograma, que no té la mateixa categoria que, per exemple, una fotografia d’un polític en un acte públic i que és tasca del periodista decidir l’ús que se’n fa, des de l’ètica i la sensibilitat.

Quina és la imatge més idònia? Escollir només una instantània significa descontextualitzar-la, obviant la resta de fets que es mostren al vídeo. La primera opció era el moment del petó, on la periodista, representant una figura passiva, rep l'atac per part de l'home. Un home que premeditadament va decidir plantar-se davant la càmera d'una televisió pública. La segona opció és capturar el moment en què la periodista li fa front, ja que en altres ocasions, tenint en compte la situació, la reportera no sap com reaccionar. Una mostra de l'empoderament de la reportera (jo) i una de les banderes del moviment feminista.

Gran part dels mitjans han escollit la imatge on m'encaro a l'home, mentre que altres ho han il·lustrat amb el petó. En posar-me en contacte els segons van canviar-la sense problemes, tenint en compte, no només la repercussió sobre la meva petjada digital, sinó també pel missatge que volia transmetre. Però sempre hi ha excepcions. Amb el Diari d'Andorra va fer falta un correu, una trucada i una visita a la redacció perquè la notícia passés de ser la més important en la versió web a ocupar la primera posició a la part de dalt de la columna de la dreta, afegint la segona imatge però sense eliminar la primera. De la mateixa manera, van convertir-me en la imatge més important del dia en la seva versió en paper sense haver parlat amb mi abans.

Un fet que demostra la falta de respecte cap a mi, una companya de professió, i que em va exposar de manera intencionada. Podrien haver seleccionat per al paper la notícia on es parlava que jo no era una víctima, parant alguns comentaris o, simplement, podrien haver-me consultat abans de posar-me a la portada. Els directius del rotatiu, fomentant el morbo, sabien quin efecte podria tenir sobre la meva persona aquesta manera de difondre el meu vídeo.

La perspectiva de gènere dels directius del Diari brilla per la seva absència però, on ha quedat l'ètica periodística? No tot val per aconseguir visites al web i vendre diaris i, de la mateixa manera que m'han exposat a mi, també exposen als protagonistes d'altres notícies sensibles sense cap necessitat, escudant-se en la llibertat de premsa. Aquest cop ho ha fet el Diari, però també s’ha vist en altres mitjans en els darrers mesos. Un comportament que perjudica la resta de periodistes, que intentem fer la nostra feina amb professionalitat i des del respecte.

stats