Opinió 05/12/2020

Sempre fidels a Händel

La maleïda pandèmia encara no s’ha cobrat ni un 10% dels morts a la Guerra Civil

2 min

Ja fa nou anys que no hi som tots als sopars de Nadal. De nou, arriben aquestes dates i recordo com se t’humitejaven els ulls mentre llegies per enèsima vegada el text que li vaig fer a l’avi. Seguirem somrient pensant en com mai fallaves a l’hora d’alabar la qualitat del sopar i enguany serem de nou nosaltres a qui ens apareixerà aquell somriure després d’una copa de vi de més. Tot mentre us sentim a la vora.

Aquest any, més que altres, seran moltes les famílies que hauran perdut els avis pel camí. I els pares, i algun fill que li tocava gaudir de les festes i ja no podrà. La vostra generació, la de les guerres, ja gairebé no hi és. Si us haguessin dit el que s’ha viscut aquest 2020 i el que ha suposat, de ben segur que ho haguéssiu comparat amb la duresa de la vostra infància. No hi ha color. La maleïda pandèmia encara no s’ha cobrat ni un 10% dels morts a la Guerra Civil. No es pot ni plantejar una comparació.

Malgrat això, és indubtable que serà un any que recordarem tota la vida. De ben segur que centralitzarà totes les converses al voltant de les taules reduïdes per les restriccions sanitàries. Les paraules seran monotemàtiques i no faltaran les frases agraïdes de poder, malgrat tot, compartir copes de cava. En altres famílies també hi haurà brindis, però els records aniran dirigits als que no hi són.

El primer Nadal sense l’avi el vaig afrontar centrant-me en tu, conscient de la mort per primer cop. Conscient, alhora, de la vida que et quedava. S’havia d’aprofitar. Quan tu ens vas faltar aquell primer Nadal recordava els partits de futbol que fèiem al passadís de casa quan jo era petit. Com sempre, les tradicions són el millor homenatge i, abans d’emplenar-nos per penúltima vegada la copa, a algú se li acudirà la idea de fer sonar el Messiah de Händel.

Aquella magnífica peça que tant emocionava el teu marit. A cada Hallelujah pensarem en quina frase és prou justa per recordar-vos als dos. No en trobarem cap. L’escoltarem fins al final i els llargs segons de silenci que el seguiran es veuran trencats per un somriure a l’uníson de tots els presents. Per fi brindarem.

Brindarem perquè hi som tots els que hi podem ser. Conscients que ens falteu cada dia. Sabent que ja res serà igual, crec que ens posaríem ràpidament d’acord per destacar una de les ensenyances que més ens han marcat a fills i net. Coincidint amb els èpics, però alhora relaxants compassos finals del Messiah, esbossarem un somriure i simplement brindarem per vosaltres i pel Nadal. Perquè ens falteu cada dia, però el Nadal us troba a faltar amb més força.

stats