Opinió19/08/2018

Viatjar per Orient des del sofà

Mikel Ayestaran no és James Bond, és un periodista en època de crisi que parla amb la gent a ‘Las cenizas del califato’

i
Roser Porta

Mentre ‘Oriente medio, Oriente roto’, publicat l’any passat per Península, encara té una excel·lent salut a les llibreries i a les xarxes, Mikel Ayestaran torna a triomfar amb ‘Las cenizas del califato’, de la mateixa editorial i amb un subtítol que defineix molt bé l’estat de molta gent: ‘De las garras de Estado Islámico a la supervivencia’.

Ayestaran no és James Bond, no és un espia a Orient Mitjà com el que ens presenta misteriosament al pròleg, és un periodista en temps de crisi, que ens explica què esmorza, què posa a la maleta, què car és el preu de l’hotel per algú normal com ell i de què parla amb el ‘fixer’, el xofer i traductor imprescindible en aquells territoris.

Cargando
No hay anuncios

La clau del seu èxit és la combinació de la crònica periodística, l’anàlisi d’una realitat tan complexa com és la de Síria o Iraq i de l’evolució d’Estat Islàmic –el terrorífic Daesh-, la intervenció occidental, amb el llibre de viatges. I tot plegat amb amenitat, amb ritme, amb capacitat crítica, amb bon humor i amb moltes dosis d’humanitat.

I encara ho combina amb un tercer element: la crònica de la crisi del periodisme. Ayestaran viu amb les limitacions de la lògica empresarial dels mitjans, sap quan compraran o no la notícia, està obligat a fer peces per la televisió, la ràdio, els diaris i a mantenir les xarxes al moment. Aquest ritme frenètic que imposa la tirania de la pressa no el satisfà, diu, i d’aquí aquests dos llibres per explicar amb més calma l’Orient Mitjà, per parlar amb la gent, per tornar i retornar als escenaris on ahir Isis va escampar el terror i on ara tot és pols i runa –puro talco diu ell-, uns escenaris que ja no són notícia ni a les teles ni a les xarxes, però en els quals podem entrar ara des del còmode sofà de casa nostra.