L'A i PS denuncien davant del TC la Llei de la Funció Pública

Els socis electorals han presentat un recurs a l'Alt Tribunal perquè consideren que el text legislatiu vulnera diversos drets fonamentals

La Llei de la Funció Pública continua portant cua i discrepància. Aquest dijous al migdia el candidat a cap de Govern de L'A, Jordi Gallardo, i el candidat del PS, Pere López, han presentat de manera conjunta un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè creuen que la Llei de Funció Pública vulnera diversos preceptes de la Carta Magna. “El text legislatiu consolida un rescabalament dels drets dels treballadors públics”, ha defensat davant dels mitjans Gallardo.

Concretament, i entre altres demandes, la número tres a la llista liberal i advocada, Eva López, ha desgranat que la nova llei vulnera el dret fonamental a la llibertat sindical, el principi de seguretat jurídica i el principi de reserva de llei. En aquest últim cas López ha denunciat que el text legislatiu és un xec en blanc al Govern “per poder fer via reglament tot allò que cregui escaient al marge de la llei”.

També ha tingut cert pes en la demanda el fet que s'elimini la nomenclatura de funcionari a tot aquell treballador públic que no pertanyi a cossos especials i també als mestres. “Amb el canvi es perden drets que estaven associats a la figura del funcionari i es polititza l'administració”, ha defensat Gallardo.

De fet, el text legislatiu denunciat porta una gran trajectòria de polèmica. Durant les converses entre Govern i sindicats per negociar la modificació la Llei de la Funció Pública no van acabar en acord i al final els representants dels treballadors es van aixecar de la taula i van promoure una vaga. La tramitació parlamentària va constatar la solitud total i absoluta de l'executiu en defensa del text legislatiu enfront de tota l'oposició que demanava la retirada del text perquè s'aconseguís vestir-ne un de nou negociat amb els sindicats. Finalment, però, la llei es va aprovar amb l'únic suport de la majoria demòcrata i això va comportar una gran mobilització de protesta i rebuig al carrer

López ha argumentat que la tramitació conjunta del recurs recull el desacord d'ambdues formacions contra la llei i ha defensat que el pas és una “conseqüència per culpa de la manera de fer de DA”. El líder socialdemòcrata ha apuntat que el text malmet de manera “clara” la possibilitat de participar activament, per part dels sindicats i treballadors, en la presa de decisions que els afecten.

S'ha mostrat preocupat perquè el Govern via reglament pugui fer “quasi el que vulgui” i el fet que l'executiu pugui eliminar departaments i seccions de l'administració sense cap “d'acord o entesa amb els sindicats”. “Drets sindicals clarament malmesos i on no tenen ni veu ni vot en relació a la gestió del Govern”, ha resumit. Una tramitació que s'ha posat en coneixement dels sindicats.

Quant a la crítica que l'acte es pugui llegir des d'una perspectiva electoralista, Gallardo s'ha remès a l'aprovació de la llei i ha recordat que el termini per presentar recurs al TC és de 30 dies, període que acabava just aquest dijous. Ara l'Alt Tribunal ha de decidir si accepta a tràmit el recurs i, en cas que ho faci, pronunciar-se estimant o desestimant la demanda. En cas que s'accepti a tràmit el recurs, la llei en cap cas quedaria suspesa de manera cautelar perquè és un element que no es contempla en la legislació.