Publicitat
Publicitat

El PS demana un canvi del reglament perquè els díscols liberals formin grup parlamentari propi

Els socialdemòcrates creuen que és la millor opció per desencallar la situació actual que viu el grup mixt i, si no, proposen una presidència rotatòria

El Partit Socialdemòcrata (PS) presentarà “de manera imminent” a la Sindicatura una demanda de modificació de l'article 24 del Reglament del Consell General perquè es pugui crear un nou grup parlamentari, a mitja legislatura, amb els cinc consellers liberals escindits. “El que vivim ara és completament anormal i ataca de manera frontal els drets de la minoria”, ha exposat aquest dimecres al matí en roda de premsa la consellera general del PS Rosa Gili, en relació al temps d'intervenció o a la representació dels consellers en organismes europeus. Aquesta és la fórmula escollida pels socialdemòcrates per trobar una sortida a la situació actual del grup mixt, que amb l'arribada dels cinc consellers d’Unió Laurediana+Ciutadans Compromesos (UL+CC) agrupa tres grups polítics diferents i la consellera no adscrita, Sílvia Bonet, i un total de deu consellers, i és el grup parlamentari més gran de l'oposició. D'aquesta manera el grup mixt quedaria tal com estava abans de l'arribada dels díscols Liberals i aquest tindrien grup parlamentari propi.

La idea del PS és que la modificació del reglament es pugui fer de manera ràpida a través d'una “petita modificació puntual per sortir del pas, ja que cap de les dues parts no vol cedir”, a través de la junta de presidents. Tot i això, deixen la porta oberta al fet que la modificació hagi de passar pel Consell General, si així ho indiquen els serveis jurídics de la cambra. Aquesta proposta, però, hauria de ser avalada per la resta de grups parlamentaris, fet que sembla poc probable. En cas que la demanda de modificació finalment quedi descartada, Gili ha explicat que la seva proposta rau en una presidència rotatòria del grup mixt per a tots el membres, “perquè tots ens hi sentim còmodes”.

Una opció que al principi de legislatura, quan el grup mixt només estava configurat pel PS i SDP, es va descartar ja que tots dos grups van aconseguir arribar a un acord, malgrat que en un principi els progressistes van posar la presidència rotatòria sobre la taula. Segons els càlculs socialistes, el grup mixt representa un 52,5% dels vots. “Ens sembla anormal que aquesta quantitat de vots es vegi en unes condicions tant precàries com les que ens estem veient actualment”.

Pel que fa al paper que la Sindicatura ha jugat fins a l'actualitat, el PS ha apuntat que “una gestió diferent de tot l'afer hagués estat molt més adient”. Gili ha manifestat davant dels mitjans que l'òrgan del consell general no s'ha comunicat amb els membres del grup mixt fins que els socialistes ho han demanat i “no ha servit per esclarir tots els dubtes”. En tot cas, Gili també ha volgut deixar molt clar que el PS no té cap intenció de bloquejar la situació i que no es tracta d'una negociació per les cadires sinó per “representativitat i assistència a la junta de presidents”.

“Farem un recurs a on calgui”

Si finalment cap de les dues idees és estimada per la resta de grups polítics, és possible que finalment s'acabi optant per la proposta que, de moment, ha rebut el suport de set dels deu consellers que formen el grup mixt. Aquesta fórmula posa a Josep Pintat com a president i Pere López, l'actual president, com a vicepresident. Davant d'aquesta situació el PS ja ha indicat, per activa i per passiva, que no hi està a favor i per tant, el nou reglament no s'aprovaria per unanimitat, com s'ha fet fins l'actualitat. En cas que s'arribi a aquest punt, Gili ha avisat que no tanquen la porta a fer un recurs “on calgui per defensar els nostres drets i dels votants que ens han donat suport”.

Per tot plegat, també durant la roda de premsa, el conseller general del PS, Pere López, ha qualificat la legislatura actual com una legislatura “a la italiana”, en referència a la situació del país mediterrani que durant la legislatura que va començar el 2015, fins a un 25% dels diputats van canviar de partit o de grup parlamentari. En el cas andorrà, López ha recordat que set consellers han canviat de grup polític respecte la llista per la qual van ser escollits. “Ciutadans i partits polítics hem de pensar si aquest és el model que volem pel país”.

Etiquetes