Política 21/05/2019

Sant Julià preveu invertir 4,5 milions d'euros el que queda de 2019

Majoria i minoria es barallen per l'endeutament que podria quedar a la parròquia si es formalitzen totes les inversions previstes

M. M.
4 min
La sessió de comú celebrada aquest dimarts a la tarda. / M. M. (ANA)

Sant Julià de LòriaUn cop més, i com ja és habitual, la corporació comunal de Sant Julià ha tancat els comptes passats molts mesos des de finals d'any i ha aprovat els d'aquest 2019 quan gairebé ja estem a la meitat de l'any. Un fet que ha estat denunciat per la minoria comunal i que, entre altres ítems, han portat a votar en contra del pressupost d'enguany i abstenir-se en el liquidat del 2018. Pel que fa al primer, el pressupost del 2019 preveu recaptar uns ingressos totals de 19.827.002 euros i generar unes despeses de 19.827.022 euros, és a dir, un pressupost equilibrat. En les partides d'ingressos els que més incrementen són els capítols de taxes i altres ingressos que passen del 2,6 milions l'any passat als 4.044.987 euros per aquest any, fruit que es preveuen incrementar més diners provinents de la construcció i de l'atorgament de llicències urbanístiques. També es preveu recaptar més a través dels impostos directes, on es passa dels 2.424.858 als 2.785.000 euros aquest 2019 i l'increment d'un 20% dels impostos indirectes respecte al pressupostat l'any passat.

En l'apartat de despeses, el que més incrementa respecte a l'any passat és la inversió real, que passa dels 1,1 milions d'euros als 4.554.176 euros que s'invertirien en vehicles, arreglar vies urbanes, separatives d'aigües, l'adequació del passeig pel riu Valira, i d'altres. També incrementa d'una manera molt similar els actius financers, que passen de 1,6 milions d'euros als 4.367.626 euros, un milió dels quals es destinarà a Camprabassa, la societat explotadora de Naturlandia, i 2,7 milions per a la nova societat que explotarà la futura tirolina i les possibles activitats aquàtiques que es facin al riu, així com la previsió de la construcció del pàrquing sota el nou vial.

Uns números que han fet posar el crit al cel a la minoria. El conseller per Unió Laurediana, Joan Albert Farré, ha qualificat el pressupost “d'atrevit, preocupant i de màxims”. Farré ha defensat que en base a les grans inversions que es preveuen i la demanda de diners als bancs, dibuixaria un “gran augment del deute” que “no s'entén tenint en compte que a l'any li queden sis mesos”. Segons ha explicat el conseller de la minoria i es reflecteix en el marc pressupostari, el deute acumulat de la parròquia es situaria altre cop als voltants dels 23 milions d'euros mentre que en el tancament del 2018 es devien prop de 15 milions d'euros.

Uns comentaris que el cònsol major, Josep Miquel Vila, ha contradit de manera frontal. Vila ha defensat que malgrat estar pressupostades un gran nombre d'inversions reals “no es podran realitzar totes”, però s'estima més posar-les al pressupost per després no haver de demanar un crèdit extraordinari. Per això, ha assegurat que es liquidarà el pressupost d'aquest 2019 amb un deute acumulat d'entre 16 i 15 milions d'euros. “Els números no són el seu fort [referint-se a la minoria], els informes que tenim no són els mateixos”, ha etzibat, i ha puntualitzat que si es fessin totes les inversions previstes el deute pujaria fins als 18 milions d'euros i no fins als 23 com denuncia la minoria. Uns comptes que el cònsol ha destacat que han estat validats pel Tribunal de Comptes.

Finalment, també s'han liquidat els comptes del 2018 amb un superàvit de 1,4 milions d'euros. Malgrat aquest número, l'oposició s'ha abstingut argumentant que ha baixat la capacitat de la corporació de retorn del deute.

La tirolina, sense calendari

En les declaracions posteriors a la sessió de comú que ha servit per aprovar els comptes d'enguany i la liquidació dels passats, el cònsol ha confirmat que ja tenen a punt de tancar l'empresa inversora, que aportarà el 30% dels 5,5 milions inicials per construir una nova tirolina a Naturlandia. La inversió privada, de la qual no ha volgut desvetllar el nom però sí que ha apuntat que és de Sant Julià, formarà part de la societat que es reactivarà per fer realitat el nou giny a l'ecoparc i que s'anomena Societat de Promoció Turística i Econòmica de Sant Julià de Lòria. Ha apuntat que la presentació oficial i la presentació del projecte de construcció de la tirolina tindrà lloc, segurament, aquest juny o juliol, tot i que no ha volgut plantejar-se cap calendari. “Esperem que surti la societat, de moment és agosarat posar calendari; el que no farem és anar més ràpid del compte, no forçaré per tenir-ho acabat durant el meu mandat, i si és així, el que vingui ja decidirà”, ha deixat clar Vila. El cònsol ha confirmat que la societat explotadora de la tirolina llençarà 10.000 accions a 550 euros i que les podrà comprar tothom, tal com ja va explicar l'ARA Andorra.

A l'espera d'informes del ràfting

Un altre dels punts que ha planejat durant tota la sessió de comú i que ha estat denunciada per la minoria ha estat la crítica al voltant del projecte d'activitats aquàtiques al tomb del riu Valira al pas per Sant Julià. Farré ha criticat que “sempre demanem informació i documentació, per escrit i verbal, però aquesta no arriba i tenim la sensació que desconeixem la inversió i el que es vol fer a la parròquia”. Un punt que Vila ha contradit: “Queda molt bé dir a la premsa que no hi ha transparència, però la minoria té accés a tots els informes que tenim acabats”.

Més enllà d'aquesta nova picabaralla, el cònsol ha informat que actualment s'està a l'espera del tercer informe que validi de manera definitiva les activitats aquàtiques al Valira. Ha assenyalat que els dos primers informes que es va encomanar apunten que el ràfting es pot fer els mesos de maig i juny pel desgel i l'increment del cabal del riu, però juliol i agost no n'hi ha prou. Per això, ara, el tercer informe que s'ha encomanat a experts americans analitza i estudia com s'hauria d'adequar el riu perquè els mesos de juliol i agost s'hi pugessin fer activitats amb canoes per combinar tots dos esports i quan es podria obrir l'activitat al públic.

stats