'Las cloacas de Interior' evidencia les contradiccions al voltant de la filtració de comptes de BPA

El documental contraposa la versió de Bartumeu i els exresponsables de BPA amb la de Marcelino Martín Blas, que assegura que Cierco "presumia de ser molt espanyol"

TV3 va emetre aquest dimarts al vespre el reportatge de Mediapro 'Las cloacas de Interior', sobre les presumptes males pràctiques del ministeri d'Interior espanyol per destapar casos de corrupció a Catalunya per frenar l'independentisme. Entre les nombroses trames que va desgranant, es parla del cas BPA i de la filtració dels comptes de la família Pujol, amb testimonis com l'exadvocat dels Cierco i excap de Govern Jaume Bartumeu o l'exempleat de BPA Pablo Laplana, així com l'àudio de la declaració que va fer Higini Cierco a la Batllia reconeixent que Joan Pau Miquel havia facilitat els comptes a policies espanyols. També parla de la qüestió l'excap de la unitat d'Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas, que va ser qui va reunir-se amb Miquel a Madrid per obtenir la informació bancària dels Pujol.

D'una banda, Bartumeu assegura que els Cierco, l'estiu del 2014, van rebre coaccions per part d'organismes de seguretat espanyols perquè els filtressin la informació, i que així ho va fer saber al cap de Govern, Toni Martí. Els fets es reforcen amb les declaracions d'Higini Cierco davant la batlle l'estiu passat, en què va assegurar que va ser l'exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, qui va filtrar a Martín Blas els comptes del Pujol, malgrat que en les darreres setmanes, tant Miquel com Cierco han canviat la seva versió i neguen ara ser els responsables de la filtració.

Interès en col·laborar amb la justícia espanyola

En canvi, el mateix Martín Blas nega les pressions i explica que li van comunicar que es tractava d'un empleat de BPA que volia col·laborar. Sobre Higini Cierco, amb el qual va coincidir en un casament d'un familiar de l'advocat Fuster Fabra, Martín Blas assegura que presumia de ser "molt espanyol i que a la seva família l'anomenen 'els espanyols' a Andorra" i que "tot el que fos col·laborar amb la justícia d'Espanya li semblava molt bé". Afegeix que, tot i que Cierco li va dir que ell no sabia qui tenia comptes al seu banc, "perquè és una banca privada, i que no paga factures", finalment li va demanar què els interessava, i que Joan Pau Miquel li podria dir.

D'aquesta manera, Martín Blas justifica que Miquel finalment li facilités, al cap de dos dies de la trobada amb Cierco, les quantitats de "dos o tres comptes" relacionats amb la família Pujol "amb una quantitat molt petita, d'un milió i escaig d'euros", de manera que quan li va lliurar al director adjunt operatiu de la policia, Eugenio Pino, aquest va considerar que no era suficient. Per aquest motiu, segons Bartumeu, es van deixar entrar a Andorra organismes policials espanyols que van emportar-se "tots els arxius de tots els comptes de BPA".

El documental, a través del testimoni de Pablo Laplana, exsubdirector d'Internacional de BPA, també lliga l'interès de la policia espanyola amb Andorra amb la voluntat d'acusar Podemos de finançament irregular des de Veneçuela. Laplana, que va estar imputat en el cas BPA, explica que se li va intervenir el telèfon entre el 2012 i el 2013 en el marc de l'operació Clotilde, vinculada a la màfia russa, però es mostra convençut que la motivació d'aquestes escoltes era obtenir informació de les converses que mantenia amb empresaris veneçolans.

Tot plegat evidencia les nombroses contradiccions i incògnites que hi ha al voltant de la relació entre la nota del FinCEN i la posterior intervenció de BPA amb el cas Pujol i l'anomenada 'Operació Catalunya'. El cas d'Andorra no deixa de ser una pota més de les nombroses trames que explica el reportatge per posar sobre la taula males pràctiques del ministeri d'Interior espanyol i que el problema ve de fa anys. El treball, dirigit per Jaume Roures, acaba amb la contundent declaració d'un comissari de policia jubilat: "E l sistema és tan corrupte que expulsa els decents".