Els comuns volen continuar fent caixa amb l'ITP

Les administracions locals reclamen part de les transferències del 2017 procedents dels morosos no cobrats per l'executiu

Les corporacions comunals han acordat no rebaixar l'Impost indirecte sobre les transmissions patrimonials (ITP). Així ho han decidit durant la reunió de cònsols d'aquest dimarts on també han donat llibertat als comuns per a possibles ajornaments dels fraccionaments per sessió econòmica. “No hi ha indicis que amb una rebaixa de l'ITP afloressin nous habitatge destinats al lloguer”, ha defensat el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, durant la roda de premsa posterior a la reunió de cònsols. Amb aquesta decisió les administracions locals no han fet cas de la recomanació que apunta la recent aprovada Llei de mesures urgents relatives a l'arrendament d'habitatges on indica que “es pot” rebaixar l'ITP en aquells casos que l'habitatge adquirit es destini a lloguer residencial. 

Actualment l'impost per part comunal és del 3% sobre la compravenda o sessió d'immobles. “És un ingrés important”, ha insistit Mandicó, qui també ha deixat la porta oberta a una possible rebaixa més endavant en cas que es detecti que ajudi a sorgir pisos d'aquesta tipologia al mercat. El cònsol major d'Encamp, Jordi Torres, també ha argumentat que quan hi ha la compravenda del lloguer el comú desconeix si l'habitatge es destinarà a lloguer o ús propi i, per tant, “rebaixar d'entrada l'ITP sense saber-ho ens és complicat”.

La reunió de cònsols, que ha comptat amb la presència de dos interventors comunals, també ha tractat un altre dels punts recollit a la llei com és la possibilitat d'ajornar més enllà d'un any el pagament per sessió econòmica en la construcció de nous edificis destinats a lloguer. En aquest punt les corporacions han donat llibertat a cada comú perquè prenguin la decisió de permetre-ho més enllà de l'any o no. Així com també s'està analitzant una possible doble imposició per a les empreses que gestionen habitatges d'ús turístic (EGHUT). Segons ha explica Torres, la llei ara permet aplicar l'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals no només als metres quadrats de les seus de les empreses que gestionen els immobles sinó a tots aquells pisos de lloguer turístic que tinguin en cartera. Però s'està analitzant si aquest impost podria generar doble imposició. Tot i això, Torres s'ha mostrat convençut que amb la llei de mesures urgents “afloraran pisos” que fins ara estaven en desús, sota el règim de lloguer turístic o de nova creació.  

A l'espera de diners del 2017

Un altre dels punts que s'ha tractat durant la reunió ha estat la falta de diners que encara els queden per rebre als comuns procedents de les transferències del 2017. Tal com han explicat Torres i Mandicó, a les corporacions els “falta una quantitat important” de diners –es desconeixen les quantitats totals– de les transferències que es corresponen a tots aquells ingressos que el Govern ja ha liquidat però encara no ha cobrat. Les quantitats econòmiques del 2017 es regien per l'antiga Llei de transferències que es calculava en base als ingressos totals de l'executiu i on s'especifica que es trametran a les corporacions en funció d'allò liquidat i no en base al cobrat. Per això han acordat enviar una carta al Govern on es demana quin mètode es farà servir per acabar de cobrar el què queda. “Són conscients que és un import que ens deuen”, ha deixat clar Mandicó fugint de qualsevol polèmica. El cònsol encampadà ha reconegut que el millor que els aniria seria cobrar d'un sol cop tot allò que queda per rebre procedent de morosos que encara no han pagat “i oblidar-nos del tema”. Tot i això, deixen la porta oberta a rebre-ho quan es cobrin els impostos imputats. De fet, fins a l'entrada en vigor de la nova Llei de transferències l'executiu ho feia així, però la nova normativa ja estipula una quantitat fixa de 55 milions. 

Targetes de minusvàlids falses 

A la reunió també s'ha tractat la problemàtica que l'Associació de Persones amb Diversitat Funcional d'Andorra (Amida) va posar sobre la taula durant el Consell Nacional de Discapacitats (Conadis). Amida va denunciar que hi ha persones que aparquen el vehicle en espais reservats per a minusvàlids amb targetes falses. Mandicó ha reconegut que és una problemàtica que ja coneixien, però que arran de la queixa els agents de circulació “tindran més cura i si es detecta alguna targeta falsa s'actuarà”. El cònsol canillenc ha explicat que s'han descobert “més vehicles estrangers que d'aquí”, a la vegada que ha argumentat que és difícil detectar perquè cada país té una targeta diferent i es fa impossible comprovar si és falsa o no. “Si s'aparca algú i surten quatre joves corrents hi ha un problema, és més fàcil això que no pas detectar les falses”. Mandicó ha apuntat “tolerància zero” amb aquestes situacions i multa directe en cas que no hi hagi cap targeta d'identificació.

Finalment la trobada també ha servit per valorar la demanda de Velles Cases Andorranes que demana una ajuda de 4.000 euros que es destinaria a la restauració del rescatat Doger Fargo. Els cònsols han vist amb bons ulls la proposta, però han tramès algunes demandes a l'associació com què se'n farà del vehicle un cop restaurat. Quan hi hagi les respostes els cònsols prendran una decisió sobre la subvenció.