L'oposició retreu al Govern que les reformes anunciades per Martí no s'incloguessin a la llei òmnibus

El Consell General dona llum verda a la llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges

Nou mesos després que l'executiu anunciés en sessió de Consell General que estava treballant una llei òmnibus urgent per fer front a la problemàtica del lloguer, aquest dijous la cambra l'ha validat amb els vots favorables de DA i la consellera independent, Sílvia Bonet, els vots en contra del PS i l'abstenció de la resta de l'oposició. La bancada minoritària ha valorat positivament alguns punts de la llei, però en general l'han trobat insuficient i incapaç de solucionar la problemàtica de la falta de pisos de lloguer. El Govern s'ha defensat apuntat que el text "va a l'arrel del problema", i per això l'efecte es veurà a "mitjà o llarg termini". Segons el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, el problema actual de manca de pisos de lloguer rau en una falta d'oferta i, per tant, cal incentivar i motivar la construcció de nou mercat de lloguer. A la vegada, però, i per fer front a la urgència actual el ministre ha defensat les mesures anunciades per Martí durant el discurs de Cap d'Any i ha apuntat que ambdós projectes "no són incompatibles ni intervencionistes".

Precisament aquests dos models anunciats en moments diferents del calendari és el que l'oposició ha retret al Govern, al considerar que ha improvisat a causa de la primera manifestació del 17 de desembre. "L'executiu ha reaccionat tard i malament, forçat pel clam popular, el que denota una manca de planificació", ha apuntat el conseller general de L'A, Jordi Gallardo, que ha insistit diverses vegades que el text legal pot ser contraproduent amb l'objectiu que cerca. El conseller del PS, Pere López, ha posat sobre la taula que "la llei encara no està aprovada i Martí ja l'esmena", en relació a les mesures que va presentar, i ha etzibat a Espot que la política de l'habitatge no està "en les millors mans". Per altra banda, López ha assenyalat que l'enfocament de l'executiu era erroni i que calia treballar cap a una política de pisos de protecció oficial, una mesura que Espot ha valorat econòmicament al voltant d'entre 10 o 20 milions d'euros i, per tant, d'inviable.

Per la seva banda el conseller general d'UL-IM, Joan Carles Camp, ha criticat que "tenim un Govern que no governa, que va a remolc dels esdeveniments i que es mou pels impulsos i les manifestacions". Espot s'ha defensat de les acusacions exposant que l'executiu tira endavant les mesures depenen del context i responen a les necessitats del moment. El ministre ha constatat que la problemàtica del lloguer "ha empitjorat" a finals d'any, molt més del que ho estava quan es va presentar el text a la cambra.

La consellera independent, Sílvia Bonet, ha resumit la situació com "el conte del llop" i el conseller d'SDP, Víctor Naudi, ha vaticinat que les mesures "serviran de ben poc" i ha apuntat que cal caminar perquè els comuns també col·laborin amb incentius fiscals relacionats amb els pisos destinats a lloguer residencial. La llei de mesures urgents relatives a l'arrendament d'habitatges, que modifica sis lleis, preveu, entre d'altre mesures , un impost de 5,05 euros per metre quadrat en habitatges buits, per incentivar i aflorar habitatges al mercat de lloguer. 

Pisos bloquejats

Abans del debat de la llei, la cambra ha rebutjat dues reserves d'esmena presentades pel grup UL-IM. Una d'elles instava al Govern a excloure de l'intercanvi automàtic aquells comptes bancaris relacionats amb un habitatge que actualment estan buits i atrapats perquè no poden regularitzar l'immoble. El ministre de Finances, Jordi Cinca, malgrat valorar l'esmena positivament s'ha declinat per no acceptar-la perquè actualment l'OCDE no ho contempla en els seus estàndards. És aleshores quan Cinca ha fet una defensa aferrissada i encesa de la feina que ha fet Andorra per poder arribar a sortir de la llista grisa de la UE, davant de Camp que acusava l'executiu de girar l'esquena als inversors que havien comprat un pis a Andorra i ara el tenen bloquejat per no haver-lo declarat. "Hi ha una gent, per la raó que sigui, han estat advertits durant sis anys que calia regularitzar una situació i no ho han fet", ha sentenciat Cinca.

Actius virtuals i EENSM

La sessió de Consell General, que s'ha allargat fins a les deu de la nit i que continuarà aquest divendres, també ha servit per donar llum verda, amb el suport de tots els grups polítics, a la llei que servirà per transformar l'escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell d'associació a fundació privada . També s'ha validat la proposició de llei dels actius virtuals, que ara entrarà a tràmit parlamentari per rebre esmenes. Aquest text, segons ha exposat el conseller general d'UL-IM, Carles Naudi, hauria de servir per crear una base jurídica que permeti crear un ecosistema d'actius virtuals i ha apuntat que aquest sector pot ajudar a crear llocs de treball, així com dinamitzar l'economia del país, ja que és un sector en augment. La resta de la cambra l'ha valorat positivament, però ha alertat que és una temàtica molt sensible i que caldrà estudiar amb calma el text, fet que indica que no es podrà aprovar abans que acabi la legislatura.