Exparlamentaris europeus ho deixen clar: un 'no' a Europa no és cap amenaça per a Andorra

Andorra la VellaDiversos exparlamentaris europeus han descartat que un eventual rebuig de l’acord d’associació amb la Unió Europea suposi una amenaça per al Principat. En el marc del seminari de l’associació europea d’antics parlamentaris dels estats membres del Consell d’Europa, el secretari de l’entitat, Roland Roblain, ha assegurat que "no" veu "on seria l’amenaça" si Andorra acaba dient no a Europa, mentre que l’exsenador suís Filippo Lombardi ha defensat que el país podria continuar mantenint una relació estreta amb Brussel·les a través d’acords, com fa Suïssa.

Roblain ha estat especialment contundent a l’hora de valorar un hipotètic escenari de rebuig de l’acord amb Brussel·les. "No veig on seria l’amenaça perquè Andorra digui no a la Unió", ha afirmat preguntat directament per les conseqüències d’un eventual resultat negatiu en un futur referèndum. Roblain ha recordat el cas del Regne Unit per defensar que la relació amb Europa no desapareix fora del marc comunitari. "La Gran Bretanya va dir no després d’haver dit sí i d’haver estat amb els altres països de la Unió, però són europeus, com Andorra. Seran sempre amics d’Europa, siguin membres o no", ha argumentat.

El dirigent de l’associació ha evitat posicionar-se sobre quin hauria de ser el sentit del vot andorrà, però sí que ha insistit que la clau del debat passa perquè la ciutadania disposi de tota la informació abans de prendre una decisió. "És la voluntat del poble", ha afirmat, tot alertant que sovint els ciutadans europeus no coneixen prou bé ni els beneficis ni els inconvenients de la integració europea.

"Cal que el poble estigui ben informat. És el gran problema, no només a Andorra sinó també en altres països: els ciutadans no són prou coneixedors del que és la Unió, del que pot aportar de positiu i dels pocs negatius", ha assenyalat. Segons Roblain, només amb aquesta informació la població podrà "decidir amb coneixement de causa", una responsabilitat que ha atribuït directament als polítics.

En una línia similar s’ha expressat l’exsenador suís, Filippo Lombardi, qui ha rebutjat també una lectura catastrofista sobre el futur d’Andorra fora d’un encaix més profund amb la UE. "No, no ho crec", ha respost preguntat sobre si un 'no' podria representar una amenaça per al Principat. Lombardi ha matisat, a més, que el debat andorrà no és pròpiament d’adhesió plena a la Unió Europea, sinó d’un model d’acord similar al que manté Suïssa. "No parlem encara d’adhesió ni a Suïssa ni crec que a Andorra", ha exposat.

L’expresident de l’associació ha reivindicat el model suís de cooperació amb Brussel·les, basat en una extensa xarxa de tractats bilaterals. "Suïssa té molts acords bilaterals amb la Unió Europea i estem negociant un nou conjunt d’acords", ha explicat, tot defensant que és positiu "apropar-se a la Unió Europea" i resoldre qüestions concretes a través de marcs tècnics i jurídics, encara que no impliquin una integració política completa. "És una participació tècnica, legal, però té molt d’efecte per a l’economia", ha resumit.

Les declaracions s’han produït durant el seminari FP-AP celebrat a Andorra, que ha reunit una trentena d’exparlamentaris de 16 països europeus per debatre, entre altres qüestions, els reptes de la democràcia davant la intel·ligència artificial i preparar el col·loqui internacional previst per al 2027 a Berna, centrat en el paper de la diplomàcia davant els conflictes armats.

La presidenta de l’associació, l’andorrana Rosa Maria Mandicó, ha destacat la rellevància simbòlica que Andorra aculli la primera reunió del consell sota el seu mandat, iniciat aquest març. Mandicó ha remarcat que l’organització continua ampliant membres (amb la incorporació de Dinamarca i Islàndia després de l’entrada d’Ucraïna) i ha assenyalat que els debats sobre intel·ligència artificial i democràcia centren bona part de les preocupacions actuals de l’associació. L’acte inaugural ha comptat amb la participació del president del GESCO, Jordi Mas, el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, i el síndic general, Carles Ensenyat.