El Govern creu que la proposició del PS sobre l'habitatge no compleix els objectius fixats

Andorra la VellaTal com ja va insinuar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, el divendres, finalment el criteri de l’executiu sobre la proposició de llei de modificació de la Llei del Fons de Reserva de Jubilació del PS ha estat desfavorable.

D'aquesta manera, des de l’executiu es posa en dubte l'objectiu perseguit per la modificació de fer les inversions més independents de les fluctuacions borsàries i diversificar les inversions del fons. Pel que fa al primer dels objectius, posen en relleu que no s’esmena l’apartat que defineix el pes màxim en renda variable i, per tant, es qüestiona com es pot disminuir la dependència si no es fa aquesta variació. I pel que fa a la segona de les fites, es considera que invertir un 10% en el sector immobiliari “representa una concentració de risc tant pel fet de treballar en un sol sector com en un sol país”. La modificació proposada, conclouen, “no tan sols no assoliria els dos principals objectius identificats en l’exposició de motius, sinó que els empitjoraria”.

També es critica que s’incrementi el nombre de membres de la comissió gestora de cinc a vuit, amb la despesa que això comportaria i que s’encarregui a la comissió gestionar les possibles obres de rehabilitació i el manteniment dels béns, també amb un cost afegit. També es creu que “el criteri establert de definició de lloguer social és discutible, massa imprecís i de difícil aplicació”. Pel que fa a la inversió del 10% del fons, des del Govern es considera que “representa un risc de concentració evident de les inversions" i, a més, "podria tenir un efecte contrari al mercat tensant la demanda del mercat d’habitatges de compra, disminuint l’oferta d’habitatge de lloguer i, com a conseqüència, tindria un efecte inflacionista en els preus del lloguer”. Des del Govern també han volgut deixar clar que més enllà del seu posicionament negatiu, aquesta proposició "també ha merescut l’opinió negativa tant de la comissió gestora del fons" i "de forma unànime", del consell d’administració del Fons de Reserva de Jubilació.

En el seu criteri publicat aquest dilluns al Butlletí del Consell General, des del Govern tornen a posar sobre la taula que la seva aposta per millorar la situació de l’habitatge és crear un fons publicoprivat d’habitatge que “representi, segons els criteris financers que ja guien l’acció del Fons de Reserva de Jubilació, una oportunitat d’inversió”. Aquest fons de nova creació, concreten, s’hauria de focalitzar en la rehabilitació d’habitatges actualment no aptes per al lloguer i en la construcció d’habitatge nou. Es detalla que ja està treballant en el desenvolupament d’aquest fons, una proposta que constava al programa electoral de Demòcrates.

També és desfavorable el criteri de l’executiu a la proposició de llei de modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal que havia presentat terceravia+Unió Laurediana+independents. Des del Govern s'incideix en el fet que la proposta que havien fet els consellers de terceravia es basava “en el supòsit que no s’ha assolit l’objectiu” que tenia la llei de l’anomenada regla d’or “però les dades objectives demostren que aquest objectiu sí que s’ha aconseguit”, emfasitzen. L’executiu considera que la proposta que els pressupostos tinguessin dèficit zero “limitaria l’acció en polítiques econòmiques del Govern i limitaria així també l’eficàcia de la seva acció”.

Des del Govern es posa en relleu que el deute de l’estat, comptant l'administració central i els comuns, ha disminuït gairebé en 40 milions d’euros en el període 2015-2018 i ha passat de representar un 40,7% del PIB a un 36,2%. L’administració central, es concreta en el mateix criteri del Govern, ha davallat de 0,8 milions i es remarca que no s’ha pogut rebaixar més per haver de fer front a la crisi de BPA.

Des de l’executiu es creu que “sembla excessiu que el projecte de pressupost no pugui proposar, si el Govern ho considera oportú i en els límits d’endeutament fixats a la llei, que hi hagi dèficits moderats”. I es defensa que el dèficit pot ser una eina emprada “com a palanca econòmica”.