Política 16/09/2021

Josep ‘el tigre lauredià’ Pintat s’intercanvia els papers amb Pere ‘capità enciam’ López

Crònica de la segona jornada del debat d'orientació política al Consell General

4 min
Sessió al Consell, aquest djous.

Andorra la VellaEscoltats els dos discursos dels dos principals líders de l’oposició, aquest dijous al Consell General, hom podria pensar que per algun incident casual s’han intercanviat els discursos. El líder dels conservadors ha aparcat el to amable, conciliador i pacient que el caracteritza per recordar al cap de Govern que se li ha acabat la paciència amb tot allò que envolta l’encaix d’Andorra a Europa. De la seva banda, pràcticament ni rastre del to bel·ligerant que empra el dirigent socialdemòcrata normalment a la cambra legislativa.

 

La pàtria de Pere López seria ecològica i, sobretot, verda. Almenys així es desprèn del discurs que el cap de l’oposició ha fet aquest dijous, durant la seva intervenció en el debat d’orientació política. Discurs de deu pàgines, a doble cara i en lletra petita -8 aprox.-, en el qual, en una lectura en diagonal, aquest cronista ha comptat, pel cap baix, 18 vegades la paraula “verd” i, atenció, 29 vegades el mot “ecològic” en alguna de les seves formes. Probablement, el tercer terme més emprat per López en el seu speech ha estat ‘sostenible’, en una argumentació sustentada en les polítiques per fer front a l’emergència climàtica que, per òbvies, són difícils de rebatre.

 

El dirigent socialdemòcrata ha rebaixat el to bel·ligerant que normalment utilitza al faristol de l’hemicicle i l’ha transformat en un esbós d’allò que entén com la seva pàtria, formada per una mena de collage verd, ecològic i sostenible. Però més enllà d’aquest horitzó idíl·lic, el cap de l’oposició ha comès l’error que ell mateix atribuïa al cap de Govern el dia passat, molts principis farcits de bona voluntat, però poques mesures concretes per arribar a complir-los.

 

Com per exemple, quan ha insistit que el gran Acord -com no- Verd (el Green New Deal) que proposa com a eina vertebradora del país generarà entre 325 i 375 llocs de treball “nets anuals” durant aquesta dècada.

D’altra banda, es tracta d’un Acord Verd que d’alguna manera ja aplica el Govern, però que en comptes d’anomenar-lo Acord Verd doncs n’hi diu Horitzó 23. Es tracta de promoure les energies renovables (Pla Engega, cogeneració a la Comella, fotovoltaica al Tarter o eòlica a la Maiana...). Rehabilitació d’edificis (Pla renova). Transport sostenible (mobilitat elèctrica amb l’Engega, els patinets i les bicis, o la reducció del preu de l’abonament d’autobusos). Economia Circular (el projecte de llei s’està tramitant al Consell General). I un seguit de conceptes que són força abstractes, com agroecologia, custòdia del territori, salut i cures o industrialització verda, que sonen molt bé i que s’hauria de veure també com es concreten.

 

Un dels punts a destacar del discurs de López és l’exploració de la via Neo Zelandesa, on fa un any i mig van decidir passar del PIB com a indicador de referència macroeconòmica sobre el qual pivoten la majoria de polítiques del país, per elaborar un ‘índex de benestar’ que serveixi de guia per confeccionar, entre d’altres, els pressupostos de l’Estat. El PS proposa un Reforma Ecològica i Feminista de la comptabilitat nacional, “que desplaci el PIB del centre de gravetat de l’acció econòmica”. Cal afegir que de Nova Zelanda encara no se’n poden treure conclusions contrastades, i que segueix el debat entre els partidaris, que ho veuen com un exemple d’avantguarda social i els detractors, que ho titllen d’utopia i de retòrica.

 

El discurs de Josep Pintat, nou pàgines impreses a una cara amb caràcters grans -14 aprox.- i bastants dobles espais, es divideix en dues parts: una primera que bàsicament recorda amb bones paraules al Govern que se li gira feina per la quantitat de lleis que haurà de tramitar en l’any i mig que queda de legislatura. I una segona, a partir de la pàgina sis, sobre l’encaix andorrà a Europa, i de la qual transcriuré frases perquè el lector es formi la seva pròpia idea.

 

Pintat es queixa de manca d’un estudi “seriós” sobre l’impacte i conseqüències d’incorporar Andorra al mercat interior de la UE. Hores d’ara, després de més dos anys de l’inici de la legislatura “encara no s’ha concretat un acord de principis” entre els partits. “Aquestes mancances han convertit Andorra en un negociador passiu/reactiu sense impuls polític propi a mercè de les iniciatives de la Unió Europea”.

 

Per tot plegat, Pintat considera que el Govern els ha fet “perdre el temps” i els acusa de donar “informacions complexes, abstractes, teòriques sense transparència pel què fa als problemes reals” i que, en definitiva les seves declaracions sobre aquest afer “només són bombolles a l’aire” i “demagògia per aparentar que alguna cosa es mou quan en realitat no hi ha cap avenç”.

 

Cal destacar també que el de Pintat ha estat l’únic discurs dels que ha escoltat aquest cronista que ha fet ressonar a l’hemicicle alguna (una) figura literària que, a més d’enriquir l’speech, sempre s’agraeix escoltar. L’escollida pel líder conservador ha estat: “La veritat és que se’ns està arrossegant cap a un destí desconegut, un paradís fictici, com el mite de Camelot a la recerca del Sant Grial”. Bravo. Esperem, però, que el mite de Camelot i el Sant Grial no esdevingui a la política andorrana, allò que ha esdevingut Ítaca a la política catalana.

 

Nota final: aquest text ha estat escrit i publicat abans del torn de rèpliques entre el cap de Govern i els presidents dels grups parlamentaris d’aquest dijous a la tarda. No sigui que a l’hora de dinar, i per una altra casualitat, es tornin a intercanviar els papers i escoltem un Pere López i un Josep Pintat diferents, és a dir, aquells als quals estem més acostumats.

stats