Política 31/01/2019

Llum verda al reemborsament via tercer pagador amb el metge referent

L'A lamenta que la reforma sanitària no faci esforços per reduir la despesa i ha posat l'exemple de “les baixes que donen els metges amb molta alegria”

M. M.
5 min
El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, durant una sessió al Consell General. / ARXIU ANA

Andorra la VellaEl Consell General ha aprovat aquest dijous la modificació de la Llei de la seguretat social per implementar jurídicament la via integrada, és a dir, la via del metge referent i el sistema de copagament que se'n deriva de la CASS. Tal com es desprèn del text aprovat, quan el pacient vagi primer al metge de capçalera, o al pediatra en cas dels menors, perquè aquest posteriorment el derivi a un especialista, si és necessari, gaudiran de la cobertura de la CASS actual tant en els actes com en la visita d’aquests professionals, és a dir, del 75%; amb l’afegit que s’implementarà el tercer pagador, per la qual cosa la persona només haurà de satisfer directament el 25% de l’import i no la totalitat com passa fins ara. Segons ha defensat el ministre de Salut, Carles Álvarez, aquest nou mètode ha de contribuir a generar un sistema d'assistència sanitària “més adequada i sostenible”.

Per contra, aquells pacients que vagin directament a l'especialista sense passar pel metge referent, la CASS només reemborsarà el 33% de la visita i el 60% dels actes derivats. A més, si s’opta per un especialista no convencionat, la cobertura serà només del 20% tant en les visites com en els actes derivats, mentre que fins ara era del 33%. Aquest pas en la reforma sanitària va íntimament relacionat amb la recent aprovació de la històrica clínica compartida.

La modificació de la llei ha quedat aprovada amb els vots favorables de DA, UL-IM i la consellera independent Sílvia Bonet, i les abstencions de la resta de l'oposició (PS, L'A i SPD). La consellera liberal, Judith Pallarés, ha defensat l'abstenció recordant que els informes de la CASS en relació als canvis indiquen que “no generaran cap estalvi i fins i tot podrien encarir la despesa sanitària global”. La consellera ha volgut mostrar la seva preocupació per aquest fet i ha tirat en cara de l'executiu que no s'hagin posat suficients esforços per impulsar una millor gestió del SAAS o en les contractacions que es duen a terme. “Sabem on es poden reduir les despesa, com amb les baixes que molts metges donen amb molta alegria”, ha exemplificat i ha lamentat que tot i ser-ne conscients “s'engrandeixi el forat econòmic de despesa de la CASS”. Álvarez ha defensat l'acció de Govern i ha posat com a element fonamental per la racionalització i la contenció de la despesa la història clínica compartida. Bonet ha demanat un pacte d'estat per la sanitat, i Álvarez ha recordat que el va oferir a l'inici de la legislatura, “ara ja anem tard i és moment de fer un altre tipus de pactes quan deixi el ministeri i passi la cartera al següent li faré saber la demanda”, ha mig bromejat.

Una reforma sanitària que també es queda a mitges, segons el PS. “Acabarà la legislatura i no l'haurem vist aplicada en la seva totalitat perquè la llei depèn del desplegament reglamentari, la reforma arriba tard”, ha criticat, al mateix temps que ha recordat que el Govern de DA ha tingut vuit anys per dur-la a terme. La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, ha celebrat que amb el treball en comissió s'hagi inclòs el reemborsament del 100% del desplaçament i allotjament per aquells casos que el pacient hagi de marxar fora del país perquè no disposa del tractament dins de l'àmbit sanitari nacional i també que finalment es permeti incloure dins de la via integrada metges de fora del país, en aquells casos que hi hagi un nombre reduït d'especialistes al Principat. El conseller d'SPD, Víctor Naudi, ha criticat que la reforma sanitària es faci per parts i no de forma conjunta i ha apuntat que això aporta “pèrdues”.

La consellera d'UL-IM, Carine Montaner, ha celebrat la modificació de la llei perquè segueix permetent la lliure elecció del metge referent i especialista i també permet donar més garantia a les empreses pel rescabalament d'accidents de treball. Quant a la via del metge referent i la penalització per al metges no convencionats amb la CASS, la consellera considera que aquest ítem animarà als metges a convencionar-se i a la vegada donar un servei de més qualitat. Finalment, el conseller de la bancada demòcrata, Carles Jordana, ha defensat la reforma impulsada per l'executiu per la implementació de la vida preferent a la vegada que es regula l'accés a la sanitat pública.

Enganxada entre Martí i Gili

En el debat de les reserves d'esmena que ha presentat el PS, que finalment han quedat rebutjades, Gili i el cap de Govern, Toni Martí, s'han enganxat perquè la consellera socialdemòcrata considera que les modificacions implementades a la llei aporten retallades, concretament amb el reemborsament dels actes mèdics derivats de les rehabilitacions, i no dona seguretat jurídica amb algunes definicions relacionades amb la cobertura sanitària fora de l'àmbit nacional i sobre el volant mèdic.

Martí ha defensat que no hi ha retallades i que si s'implementa es fixa els percentatges que actualment existia, però no estava escrit. “Vol fer veure a l'opinió pública que queden desemparats i això no és així”, ha apuntat. El cap de Govern ha criticat que “l'Andorra solidària ho és més ara que quan vostès governaven, nosaltres hem pujat el sou mínim via decret moltes vegades i vostès no ho van fer i això li molsta, eh?”. Gili ha criticat la “pell tant fina de l'executiu” i ha recordat que la societat andorrana actualment “bull” gràcies a les polítiques tirades endavant per DA durant els darrers vuit anys.

La moció de López no prospera

"Una moció en sentit positiu i constructiu, com el que sempre fem". Mitjançant aquestes paraules, el conseller del grup parlamentari mixt, Pere López, ha instat a la cambra a donar el seu vot favorable per tal de tirar endavant estudis concrets per saber el preu i la problemàtica del lloguer. L'únic conseller que no ha donat el seu vot favorable, a banda de l'executiu, ha estat Naudi, que ha optat per l'abstenció i ha destacat la importància d'un problema en el qual "s'hi veuen implicades totes les forces polítiques" però que és "una moció que arriba tard", ja que queda poc temps de legislatura.

Per la seva banda, Jordana ha comunicat a López que la Comissió Nacional de l'Habitatge ja va començar a executar aquest informe l'octubre del 2018 i, per aquest motiu, ha votat en contra. Tot i això, el conseller demòcrata ha confirmat que aquest estudi requereix més de tres mesos per a la seva elaboració i ha acusat López de promoure mocions "per ficar-se medalles". A més, ha transmès la "preocupació" de DA enfront aquesta problemàtica i no ha acceptat les paraules del conseller socialdemòcrata quan els ha titllat "d'insensibles". Amb dotze vots a favor, quinze en contra i una abstenció, la moció ha quedat refusada.

Llei per a l'ocupació

La sessió del Consell General també ha servit per donar llum verda al projecte de llei d'ocupació que ha de servir per donar cobertura a totes les mesures que es vulguin dur a terme en matèria d'ocupació i de lluita contra l'atur. Un text legislatiu que serveix per donar forma a la sèrie de decrets i reglaments que els diferents governs han anat implementat i d'aquesta manera tirar endavant “una mesura més robusta i cobrir l'economia productiva sense deixar col·lectius exclosos”, ha defensat el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot. La bancada liberal ha votat en contra de la llei perquè l'ha considerat massa intervencionista i PS i SDP s'hi han abstingut. La llei que també s'ha aprovat amb totes els grups parlamentaris a favor i només l'abstenció d'SDP ha estat la modificació de la llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals per adaptar-la a les titulacions de la resta de països.

Per finalitzar, també ha estat aprovada per assentiment la proposta d'acord de Bonet on s'encomana al Govern adoptar les mesures necessàries per incloure de manera efectiva la tècnica de micropigmentació per la reconstrucció d'aurèoles mamàries per a les dones sotmeses a una mastectomia amb el conseqüent finançament per part de la CASS.

stats