Rebuig frontal de la majoria perquè els consellers tinguin accés a informació de l'AREB i l'AFA

Andorra la VellaLa majoria parlamentària ha rebutjat en bloc les reserves d'esmena presentades pel Partit Socialdemòcrata (PS) relatives a garantir l'accés del Consell General a la informació financera de l'AREB i l'AFA i reforçar així el control parlamentari. Malgrat que la proposta ha sumat el suport de la resta de forces de l'oposició, des de Demòcrates i Ciutadans Compromesos hi han votat en contra en considerar que aquesta petició "xoca frontalment amb el marc normatiu de la Unió Europea" i, concretament, amb l'acord monetari signat entre Andorra i la UE el 2011, el qual obliga el país a "harmonitzar" la seva legislació financera amb Europa.

Així doncs, des de Demòcrates s'ha apuntat que el país té l'obligació d'incorporar normatives comunitàries, entre les quals la directiva que regula la recuperació i resolució d'entitats financeres, que estableix el deure de secret i la confidencialitat per protegir "informació extremadament sensible" que, en cas que fos difosa, "podria posar en risc l'estabilitat de tot el sistema financer".

Malgrat el rebuig de les reserves d'esmena, les propostes del PS buscaven introduir a la llei de resolució d'entitats bancàries una disposició que establís explícitament que el caràcter reservat de les dades, documents i informacions en poder de l'AREB no és aplicable als consellers i conselleres generals quan actuen en el marc de les seves funcions parlamentàries. Amb tot, Baró ha defensat que l'accés a la informació és la pedra angular que permet exercir amb rigor la tasca parlamentària i que el rebuig frontal de la majoria suposa "un error" i una "oportunitat perduda per avançar cap a institucionals més transparents i sòlides democràticament".

Modificació de la llei

De manera paral·lela, el Consell General, amb 23 vots a favor, ha donat llum verda a la modificació de l'esmentada llei amb la finalitat de continuar l'alineament amb els estàndards internacionals i europeus. Segons ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, l'objectiu principal és garantir la protecció de l'interès públic i salvaguardar el contribuent en situacions de crisi bancària, establint un mecanisme que asseguri que el cost d'una potencial resolució no recaigui sobre les finances públiques, sinó sobre els accionistes i creditors de l'entitat financera.

La reforma, a més, contempla els darrers canvis introduïts a la directiva europea equivalent, en particular es revisen diverses definicions bàsiques, el tractament de diferents instruments financers i es reforcen les facultats d'intervenció precoç i les avaluacions de resolució per part de l'Autoritat de Resolució Nacional (AREB), entre altres.