Besolí i Rosell poden rebre indemnització per haver estat 632 dies en presó preventiva
L'advocat Gonzalo Boye recorda que la jurisprudència d'Estrasburg deixa ben clar que en cas d'absolució final hi ha d'haver algun tipus de compensació
Andorra la VellaDesprés de 643 dies en presó preventiva, Joan Besolí i Sandro Rosell van ser absolts aquest dimecres dels delictes de blanqueig de capitals i d’organització de xarxa criminal dels quals han estat jutjats a l'Audiència Nacional espanyola. A falta que la sentència sigui ferma, la pregunta que està sobre la taula és: estar privat de llibertat durant 21 mesos pot sortir 'gratis' o tant Besolí com Rosell podran rebre algun tipus d'indemnització?
Segons ha explicat en declaracions a l'ARA Andorra l'advocat de reconegut prestigi internacional, Gonzalo Boye, Besolí i Rosell tenen el dret de reclamar la indemnització per haver estat tancats a la presó de manera preventiva i la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans així ho recull. El també advocat de Puigdemont, recorda que el 2016 el tribunal d'Estrasburg ja va estirar les orelles de la justícia espanyola i va deixar ben clar que “no hi ha graduacions d'absolució a efectes de ser indemnitzat i que tota absolució ha de comportar la indemnització”.
És per això que Boye creu fermament que tant l'exconseller lauredià com l'expresident del Barça haurien de ser indemnitzats, malgrat que no s'atreveix a dir una xifra econòmica, ja que ell no n'és el seu advocat i no sap quin és el dany que han sofert. Una reclamació que les defenses tenen temps per presentar-la durant un any, un cop la sentència sigui ferma.
Segons recull l’article 294 de la Llei orgànica del poder judicial espanyol “tindran dret a indemnització els qui, després d’haver patit presó preventiva, siguen absolts”. Però, acte seguit, i aquest és el punt que Boye defensa que ja ha estat guanyat a Estrasburg, el text legal especifica que rebran indemnització els qui “siguen absolts per la inexistència del fet imputat”. Un fet que podria deixar a l'aire una possible indemnització, ja que la sentència de l'Audiència Nacional absol els acusats perquè entén que no s'han pogut acreditar les acusacions de la Fiscalia i les proves aportades per la defensa generen “almenys dubtes”, tant pel que fa a la il·legalitat de les comissions, com respecte a les sospites apuntades sobres les diferents societats.
En la compareixença d'aquest dimecres per valorar la sentència, els dos advocats de Besolí i Rosell, Pau Molins i Andrés Maluenda, ja van avançar que en cas de presentar algun recurs, que encara no està decidit, la jurisprudència per la via administrativa els dona la raó per un mal funcionament de la justícia i un abús de la presó preventiva. Molins va citar diversos casos on es va compensar econòmicament els afectats amb 70 euros per cada dia a la presó. Un rescabalament que l'advocat de Rosell va titllar de “ridícul i que no compensa ningú”.
Tot plegat, però, està subjecte a què la sentència sigui ferma i tot apunta que la Fiscalia, que ha estat l'única part acusatòria al llarg del cas, presentarà recurs davant la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional perquè considera que l'absolució es deu a criteris tècnics que podrien ser debatuts i discutits per un altre tribunal, tal com ha avançat la Cadena Ser. De fet, Molins i Maluenda ja van dir que no farien cap pas per reclamar algun tipus d'indemnització fins que la sentència no sigui ferma.
Quasi descartada una querella contra Lamela
La jutgessa Carmen Lamela ha estat la instructora del cas de Besolí i Rosell i qui els va enviar a la presó preventiva, és per això que també plana la pregunta de si es podria posar en marxa algun tipus de reclamació concreta en contra d'ella. Un fet que Boye quasi descarta. Segons relata l'advocat, qualsevol querella hauria d'anar directament dirigida davant del Consell General del Poder Judicial que és qui l'ha escollit o davant de la sala segona del Tribunal Suprem què “és qui ara li dona suport” i no creu que tingués cap tipus de recorregut. Molins ja va apuntar que “la situació injusta de presó no depèn de la instructora, si no de la Fiscalia i de la mateixa Audiència Nacional, per això no es pot parlar d'una sola persona”, al mateix temps que deixava la porta oberta a fer una reclamació a nivell institucional.
Cal recordar que Lamela, ara ascendida a la sala penal del Tribunal Suprem el juliol del 2018, també ha enviat a la presó preventiva els activistes catalans Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i als presos polítics catalans en la causa del judici al procés quan va entrar per primera vegada a l'Audiència Nacional després de la querella del fiscal Maza.
