El TC avala que el Govern sigui acusació particular en el cas BPA

Després d'aquest pronunciament, es preveu que el judici es pugui reprendre al setembre

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara presentat pels processats pel cas BPA, que demanava que el Govern i els actors civils quedessin exclosos de la causa. Es tracta d'una de les qüestions prèvies que les defenses dels acusats van plantejar en l'inici del judici oral i que, un cop resolta, s'espera que el judici pugui continuar al setembre, suspès pel Tribunal de Corts fins al pronunciament del TC.

El TC, en la seva resolució emesa el passat 11 de juliol, considera que el reconeixement de la legitimació del Govern per constituir-se acusació particular en un procés per un presumpte delicte de blanqueig de diners o valors, comès en el marc d'un establiment bancari, en grup organitzat i de manera habitual “no és il·lògic, ni irraonable ni arbitrari”. De fet, assenyala que el Govern és responsable d'assegurar a través de tots els mitjans el dret de defensa de l'interès general i el de les institucions andorranes, i afegeix que un delicte d'aquestes característiques afecta la imatge d'Andorra i la reputació de les institucions públiques andorranes, de manera que el TC ratifica l'aute del 29 de gener del Tribunal de Corts, en què considerava que el Govern podia constituir-se com a acusació particular en aquest procés. 

L'Alt Tribunal també argumenta que el fet que el Ministeri Fiscal estigui a l'origen de l'acció penal no és un obstacle per a la legitimació del Govern per actuar ni una vulneració de la separació de poders ni del principi d'igualtat d'armes, ja que els fonaments de les accions del Ministeri Fiscal i del Govern són “diferents i independents”.

El TC també legitima que els socis minoritaris de BPA es personin com a actors civils, ja que l'acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Per tot plegat, ha declarat el recurs d'empara inadmissible a tràmit.

En el recurs, els acusats en la causa BPA consideraven que se'ls havia vulnerat el dret a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret. Argumentaven que el fet que el Govern es personés com a acusació particular vulnerava la separació de poders i que la seva legitimació era arbitrària i confusa, perquè l'executiu no havia concretat les despeses que li havia suposat l'afer BPA. Així, consideraven que el Tribunal de Corts va afavorir el Govern en detriment seu, i que l'acusació particular del Govern s'havia de considerar com “una ingerència de l'Estat en el poder judicial”. Pel que fa als actors civils, també consideraven que hi ha hagut una manca d'acreditació dels seus pretesos danys i perjudicis, i que alguns d'ells no havien aportat l'acreditació de ser socis de BPA.