L’Iran alerta de més atacs si no arriba la pau a Orient Mitjà

Andorra la VellaLa tensió al Pròxim Orient s’ha disparat aquest diumenge després dels bombardejos conjunts d’Israel i els Estats Units contra instal·lacions nuclears iranianes. El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha advertit que els EUA “han de rebre una resposta a la seva agressió” i que, si no arriba la pau aviat, es poden esperar nous atacs en resposta. Des de Teheran s’ha afirmat que ha començat una “guerra perillosa”.

En un comunicat oficial, Pezeshkian ha insistit que l’Iran “s’ha defensat amb fermesa” i ha denunciat que els EUA no busquen el diàleg, sinó la rendició del poble iranià. En paral·lel, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Esmaeil Baqaei, ha qualificat l'ofensiva de "inadmissible" i ha avançat que el país respondrà amb tots els mitjans al seu abast.

Mentrestant, Israel ha informat que ha atacat “totes les bases” iranianes des d’on s’estaven llançant míssils cap al seu territori. El portaveu militar israelià, Effie Defrin, ha assegurat que el programa nuclear iranià ha patit “danys significatius”, i ha confirmat que els atacs han provocat ferits lleus a Israel. L'Iran xifra els morts en 400, mentre que una ONG amb seu a Washington eleva la xifra a 850 víctimes.

Crides a la desescalada i reunió d’emergència de l’ONU

Davant l'escalada militar, el president francès Emmanuel Macron ha fet una crida a totes les parts a desescalar el conflicte. Ha defensat que “cap resposta estrictament militar pot produir estabilitat” i ha apostat per la represa immediata de les converses diplomàtiques. Macron ha estat en contacte amb líders de la regió, com Qatar, Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i el mateix president iranià.

El Consell de Seguretat de l’ONU ha estat convocat d’urgència a petició de l’Iran. Es tracta de la tercera vegada en deu dies que l’organisme es reuneix per abordar aquesta crisi. Fins ara, no s’ha aconseguit aprovar cap resolució a causa del veto de les potències.

Europa demana contenció i el tancament d'Ormuz encén les alarmes energètiques

En una declaració conjunta, França, Alemanya i el Regne Unit han demanat a l’Iran que no prengui cap mesura que pugui desestabilitzar més la regió, i han reiterat que "mai no se li pot permetre tenir una arma nuclear".

Tanmateix, la situació ha empitjorat després que el Parlament iranià votés a favor de tancar l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per on passa el 20% del petroli mundial. La decisió encara ha de ser aprovada pel Consell Suprem de Seguretat Nacional, però ja ha provocat alarma als mercats i entre els aliats occidentals.

El Pentàgon, per la seva banda, ha assegurat que l'objectiu dels atacs no és un canvi de règim a l'Iran, sinó “una demostració de força” per frenar el desenvolupament nuclear iranià. Segons fonts oficials, les tres bases bombardejades pel matí no han provocat contaminació radioactiva entre els ferits.

Von der Leyen convoca d’urgència la Comissió Europea

En resposta a l’escalada, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha convocat per dimecres una reunió del col·legi de comissaris per avaluar els efectes del conflicte sobre la seguretat europea.

Amb els ulls del món posats sobre Orient Mitjà, creix la por d’una guerra de dimensions imprevisibles que s’estengui més enllà de la regió. Els pròxims dies seran claus per saber si s’imposa la diplomàcia o si, per contra, la guerra pren una nova embranzida.