Societat 25/11/2020

Mor Diego Armando Maradona als 60 anys

La premsa argentina ha informat de la mort de l'exjugador del Barça i del Nàpols

Toni Padilla
3 min
Maradona, en un partit amb el Barça els anys 80.

BarcelonaDiego Armando Maradona ha mort als 60 anys. Massa humà per aguantar la vida que havia viscut i massa diví per ser futbolista, Maradona ha patit una aturada respiratòria, segons ha avançat el diari Clarin. Convertit en quelcom més que un futbolista a l'Argentina, on milers de persones havien pregat als carrers cada cop que havia patit un ensurt, Maradona es converteix definitivament en una llegenda, d'aquelles que alguns no volen creure, però que donen sentit a la vida als altres.

Considerat un dels millors jugadors de tots els temps, Maradona havia vist com la seva salut es ressentia després d'una vida viscuda al límit, dins i fora dels terrenys de joc. Amb un periple vital que el va treure dels barris més pobres per tocar el cel, Maradona explicava tot solet el poder del futbol per fer somiar, però també per destruir persones. Quan es va acomiadar com a futbolista a La Bombonera, l'estadi que més estimava, Maradona, en un atac de lucidesa, va admetre que "m'he equivocat i he pagat. Però la pilota no es taca". És a dir, el futbol no deixa de ser mai un joc de nens. Aquell que va començar a jugar als potreros de Villa Fiorito. El Diego, sense deixar de ser aquell nen que ja donava tocs de pilota com recollidor de pilotes als partits d'Argentinos Juniors, va esdevenir un portaveu dels pobres en un món on guanyen els rics. Sempre es va portar malament amb les autoritats, va discutir amb presidents i va empatitzar amb aficions amb un historial patidor.

Format a l'Argentinos Juniors, va triomfar al Boca Juniors, club on es va convertir en una icona. A un club popular, per moments irracional on alguns dels herois del passat eren jugadors violents, ell va destacar per saber aguantar les trompades. A un futbol violent, a camps de fang, Maradona va saber fer màgia, demostrant tenir un gen competitiu salvatge. "No acceptava perdre. Jo vaig dir una vegada que no deixava de ser un gordet, que no em marcaria gols. I em va fer quatre gols", recordava Hugo Gatti, en referència a una golejada d'Argentinos Juniors a La Bombonera, quan Gatti era el porter del Boca.

Sota uns tancs

El Barça el portaria a Europa els anys 80, però una greu lesió no li va permetre triomfar del tot al Camp Nou. "Fitxar-lo va ser tant complicat, que ens van amagar a una espècie de tancs. Era l'època de la dictadura i no volien perdre el seu millor jugador, però ho vam aconseguir", recorda Joan Gaspart, qui va viatjar a l'Argentina amb el representant Josep Maria Minguella. A Barcelona, Maradona començaria a perdre el control sobre la seva vida. A més, mai es va entendre amb Josep Lluís Nuñez.

La fortuna la trobaria a Nàpols, on guanyaria dues lligues, les úniques d'aquest club. El destí de Maradona era així. Arribava a un port on la gent estava trist en el moment ideal, per fer-los somiar. Envoltat d'un bon equip, va esdevenir el portaveu del sud d'Itàlia, deprimit, que lluitava contra els poderosos del nord. A Nàpols, Maradona va deixar un record tant important, que milers de nens van ser batejats com Diego. I encara avui, els seus cabells es guarden com si fossin relíquies religioses. Els problemes amb les drogues, però, van anar marcant el final de la seva carrera, on jugaria a altres clubs, com el Sevilla, el Newell's Old Boys i el Boca Juniors, de nou.

Però Maradona serà recordat especialment per capitanejar la selecció argentina campiona del món el 1986 al Mundial de Mèxic, quan amb dos gols contra Anglaterra, un propi de genis, i l'altre de tramposos, va demostrar caminar per la part fosca i la bona de la vida.

stats