Mor Sergi Mingote després de patir un accident al K2

BarcelonaL'alpinista Sergi Mingote ha mort aquest dissabte als 49 anys després de patir una caiguda mentre baixava al camp base avançat des del camp 3 del K2, la segona muntanya més alta del planeta, amb 8.611 metres. De fet, l'alpinista de Parets formava part d'una expedició que estava intentant coronar el K2 a l'hivern, però ja estava tornant al camp base després d'haver renunciat a intentar fer el cim. Mingote ha relliscat i les primeres informacions apuntaven que estava molt greu i inconscient i que els equips de rescat s'havien activat per evacuar-lo.

La mort de Sergi Mingote al K2 ha consternat el món de l'esport i també el de la política. El PSC, el partit amb el qual va ser alcalde de Parets del Vallès, ha expressat el seu condol a través de les xarxes. "Rebem la notícia amb consternació i dolor. Catalunya perd un gran esportista i els socialistes un company que va ser un gran alcalde de Parets del Vallès", ha lamentat Iceta. "Consternat per la notícia de l'accident que ha posat fi a la vida d'un magnífic esportista, exalcalde socialista de Parets i amic personal", ha afegit el ministre de Sanitat, Salvador Illa. Tots dos han enviat el condol a la família i amics de l'alpinista.

"Ens deixes un gran buit. Immens per a la teva família. Però ens deixes un camí a seguir. Un camí ple d’esport i de reptes. Un camí a favor de la inclusió. Sobretot un camí ple d’entusiasme per la vida. El continuarem. Allà on siguis, no deixis mai de volar", ha lamentat Gerard Figueras, secretari general de l'Esport.

L’alpinista es trobava en fase de descens de la ronda d’aclimatació fins als 7.000 metres amb el seu company xilè, Juan Pablo Mohr. Mingote havia marxat aquest passat mes de desembre per intentar realitzar l’únic cim de més de 8.000 metres que mai ningú havia aconseguit fer a l’hivern, el K2 (8.611m), dins l’expedició Seven Summit Treks amb 10 alpinistes i 10 sherpes. De fet, membres del seu equip han aconseguit el repte que perseguia l’alpinista català, convertint-se així en els primers en coronar el K2 a l’hivern.

Abans de marxar en un acte realitzat al Palau Robert l’alpinista reconeixia que tot i que es troba en un molt bon moment de forma intentar superar el camp 3 (7.300m), cosa que no ha fet ningú fins ara, seria ja tot un èxit per aquesta nova aventura. Mingote va arribar fins aquest camp 3 per aclimatar-se. Ha estat en el retorn d’aquest camp 3 que l’alpinista català ha patit un accident que ha resultat mortal tot i la ràpida activació de l’equip de rescat.

Des de la FEEC, el seu president Jordi Merino, ha participat activament en el rescat del Sergi. Merino s’ha mostrat molt afectat en conèixer la notícia de la seva mort per l’amistat personal que els unia i per l’ajut incondicional que sempre havia mostrat Sergi Mingote cap a la federació. "Ens deixa un gran alpinista, una gran persona i un amic, sempre al costat de l’excursionisme catalpà. No em surten les paraules", ha dit Merino.

Una vida dedicada als reptes

Sergi Mingote havia iniciat els darrers any diferents reptes alpinístics que l’havien portat a aconseguir ser el primer en poder realitzar en només 367 dies sis cims de més de vuit mil metres. Aquesta aventura l’havia incrementat amb el repte d’intentar aconseguir ser el primer en fer els 14 vuitmils en 1.000 dies. La situació de pandèmia de la Covid-19 l’havia portat a ajornar aquest últim repte.

La seva carrera als vuitmils va començar l’any 1998 fent el cim del Cho Oyu (8.201 m) i va seguir amb Shisha Pangma (8.027 m) l’any 1999. Tot i així el reconeixement alpinístic li va arribar l’any 2001 quan va aconseguir coronar l’Everest (8.848 m) en solitari per la cara nord l’any 2001. Una fita que es pot sumar a l’encadenament del K2 (8.611 m) i el Broad Peak (8.047m) l’any 2018 en ple repte dels 3x2x8000.

Polític i exalcalde Parets del Vallès (2011-2018), Sergi Mingote va destinar la seva vida a l’alpinisme i al món de la muntanya que va combinar amb diferents projectes solidaris. El darrer la creació de la Fundació Onat on va ser el pare dels premis inclusius de l’esport català.