Només els escollits han acabat les 3 hores de passeig inaugural per la Fira

Andorra la VellaLa Fira d’Andorra la Vella és aquell esdeveniment una mica d’anar per casa -per la repercussió principalment local que té- i on hi ha dos sectors que continuen manant de manera incontestablement antiquada: el de l’automoció, tan per l’espai que ocupa -ben bé el 70% de de la carpa principal són cotxes i motos- com perquè és el que més transaccions econòmiques genera -i no oblidem que al cap i a la fi les fires, a banda de dur el ‘postureig’ intrínsecament incorporat, es van inventar per això, per tancar compra vendes- i l’altre sector és el de l’esquí, perquè en plena era d’internet a Andorra a la gent li agrada passejar-se i comprar els forfaits de temporada a l’estand.

Per cert, si se’m permet encara una mica més d’introducció, els dos sectors més importants exposats a la Fira d’Andorra la Vella reflecteixen perfectament què és la mateixa Fira: un espai obsolet que ha quedat ancorat en l’antiguitat, una mica com el cotxe clàssic de l’estimat Lluís Dejuan, que dona la benvinguda al visitant. Tant l’estand de les estacions, que fa temps que no es renova i que en plena era digital cada cop té menys utilitat, com el macro espai que ocupen els cotxes -molts dels quals ja s’han venut o s’han mig emparaulat dies abans que comenci la Fira- demanen a crits una renovació. Consti que aquesta reflexió no la fa únicament qui escriu aquesta crònica, la cònsol Conxita Marsol ja fa temps que avisa d’aquesta reconversió que li cal a l’esdeveniment.

La reconversió/modernització de la Fira arribarà properament, però aquest any, després de les penúries viscudes recentment, associades a la pandèmia, el missatge que tocava fer arribar des de les institucions és el d’alguna cosa així com: “Ja hi tornem a ser, ja podem viure l’anhelada nova normalitat”. De fet, les paraules més repetides per les autoritats durant el seu passeig/marató per tots i cadascun dels estands, segurament, han estat: “anhels, retornar a la normalitat”.

 

Fins aquí la introducció/reflexió sobre la Fira. Ara anem amb la crònica d’inauguració de l’esdeveniment.

 

Escoltat aquest divendres, a les 8.30h, a un bar de Santa Coloma: “Mestressa, posa’m un esmorzar contundent, que aquest matí tinc Fira”. Aquesta frase pronunciada per un treballador ‘random’ en un bar ‘random’ serveix per a qualsevol autoritat que hagi participat a l’acte d’inauguració de la Fira.

De fet, hi ha dues coses que tota autoritat que avui tingués escrit a l’agenda ‘participar a la Fira d’Andorra la Vella’ hauria de saber: esmorzar copiós i calçat de sola plana. Que per què? Doncs el menjar copiós perquè si ets autoritat, a les 11.10h ja t’has fotut una, dues o tres copes de cava, i si no tens res a l’estómac, l’alcohol, a aquesta hora del matí, et pot jugar una mala passada. I tant l’esmorzar contundent com el calçat sense taló, perquè el passeig de les autoritats pels estands ha durat exactament tres hores. I a partir de les dues hores de caminada, algunes de les autoritats que -perquè s’estrenaven a l’esdeveniment o perquè no ho recordaven- no han fet cap d’aquestes dues coses que tota autoritat que participi a la inauguració de la Fira ha de saber, doncs han mostrat símptomes clars de cansament i han començat a restar amb resignació els estands que els quedaven per acabar.

Permeti’m ara el lector comparar el recorregut de les autoritats per la Fira amb una etapa clàssica de muntanya del Tour de França. L’avituallament just abans de la sortida, consistent en uns canapès maridats amb cava, a les 11h. La cònsol Marsol i el cap de Govern atenen breument a la premsa i insisteixen que “anhels” i “nova normalitat”. També es parla del futur de la fira, que passa pel projecte de multifuncional. Hores d’ara, un projecte.

 

Com és habitual, l’estand d’Andorra la Vella ha donat la benvinguda al ‘pelotón’ (en català és escamot i trobo que no s’escau). A la tête de la course, Conxita Marsol i Xavier Espot, que han aguantat estoicament tota l’etapa al capdavant, juntament amb qui segurament agafi el relleu de Marsol a dalt de tot de la propera llista de DA a la capital, David Astrié. En un segon pla, i amb mooolta més discreció, la consellera comunal coordinadora de l’esdeveniment, Meritxell López. No estaven sols, com tot equip amb aspiracions a guanyar una etapa de muntanya del Tour, no han faltat els anomenats gregaris, que són els acompanyants dels caps de files: entengui’s, alguns ministres i la majoria de consellers comunals, tant de la majoria com de la minoria. Un aplaudiment a tots ells, el grup dels escollits.

 

D’altres integrants del ‘pelotón’ que han format part de la sortida han anat abandonant a mesura que les seves cames acumulaven fatiga, fruit de la suma de quilòmetres. L’etapa, no ens enganyem, ha estat força lenta, amb parades constants i un ritme feixuc, que no tothom ha pogut aguantar. Un dels noms del ‘pelotón’ que ha abandonat quan s’havien consumat pocs quilòmetres/metres d’etapa ha estat la cònsol escaldenca Rosa Gili, qui ha compartit l’avituallament de sortida amb el seu excompany de partit i d’institució, Roger Padreny. Els representants comunals de la Massana i d’Ordino tampoc han acabat l’etapa. Des d’aquí, però, un reconeixement a la cònsol menor massanenca, Eva Sansa, que ha disputat l’etapa d’avui lesionada.

 

Parèntesi: aquest divendres es compleixen dos anys de la piulada que va fer Padreny sobre Gili, quan va voler emular Gerard Piqué amb Neymar, i va escriure “se queda”. Com en el cas del Barça, la predicció no es va complir i Gili va deixar el Consell General per encapçalar les llistes del PS a Escaldes-Engordany, a les comunals que se celebraven aquell desembre. Fins aquí el parèntesi. 

Podríem dir que els corredors ha acabat exhausts les tres hores de cursa. Potser amb alguna excepció, com la de la ministra Riva, que li ha faltat temps per saludar tots els expositors. Clar que, no envà, és ministra d’Esports i també perquè jugava a casa.

 

El ritme de la cursa ha començat molt lent, quan han visitat els expositors de productes agrícoles i artesans de proximitat, i mica en mica ha anat accelerant. Així, s’ha passat pels clàssics estands d’Andorra Telecom, Feda, Morabanc que ha habilitat vídeojocs amb els equips de bàsquet i de futbol que patrocina, Crèdit Andorrà... juntament amb altres més curiosos com un de depilació làser i un altre de cuina sense metalls pesats ni greix afegit. La serp multicolor que formen els corredors del ‘pelotón’ ha travessat ràpidament la part d’automoció, fent una breu parada en un prototip de cotxe/nau espacial que s’ha presentat per a l’ocasió.

Des d’aquí una abraçada per als treballadors de Grandvalira, a qui el canvi climàtic els ha jugat enguany una mala passada. D’acord que altres anys ha nevat durant la Fira, però aquest divendres feia una calor intensa que contrastava amb el seu ‘outfit’ consistent en un jersei de llana. Ànims!

El ‘pelotón’ ha arribat força castigat al darrer tram de l’etapa: la dels estands de les entitats. Cal destacar que no s’han saltat el protocol i han saludat, una per una, totes les associacions presents a la Fira, també Stop Violències, amb qui hi ha denuncies cursades, i les integrants de la qual han rebut les autoritats amb un nas de pallasso. Preguntades per aquest cronista, les activistes han replicat que “hem assumit el nostre paper en aquest circ”.

I així és com, tres hores després del tret de sortida, els pocs supervivents d’aquesta maratoniana etapa -que és el passeig de les autoritats per la Fira- han creuat la meta, situada a l’exterior, a l’estand dels Bombers.

L’enhorabona a tots els participants.

Extra: un recurs de cronista amb poca habilitat és concloure el text que escriu amb la repetició de la mateixa idea que ha exposat a la introducció. Per això insisteixo en la necessitat de renovació de la Fira d'Andorra la Vella. Una reformulació que costarà que alguns expositors acceptin. De la mateixa manera que costarà que canviï el passeig/marató de les autoritats. Perquè, i en això també insisteixo, la Fira d'Andorra la Vella és un esdeveniment local, on tots els qui exposen volen fer-se la foto amb les autoritats. És per això que auguro una feina complicada al Comú per fer entendre la necessitat de modernitzar-ne el funcionament. I dit això, que aquesta crònica serveixi perquè les autoritats (i els periodistes) que l'any vinent tinguin agendat aquest esdeveniment recordin regalar-se un esmorzar de forquilla i no es descuidin assistir-hi amb un calçat còmode.