“Els youtubers no vénen a Andorra per ajudar el país, sinó per pagar menys impostos”

Andorra la VellaEl Partit Socialdemòcrata (PS), a través del seu conseller Pere Baró, ha criticat amb duresa la política de residències i atracció de nous residents impulsada per Demòcrates per Andorra (DA) i la resta de formacions de dretes del Consell General, alertant que s’està promovent un model que “oblida” el català i que no prioritza la integració de les persones que arriben a viure al país.

Enmig del debat social generat recentment sobre la manca de sensibilitat lingüística d’alguns nous residents amb projecció mediàtica, Pere Baró ha recordat que els youtubers i creadors de contingut que s’instal·len a Andorra “no venen perquè estimen el país o perquè es vulguin integrar”, sinó per “pagar menys impostos”, i ha subratllat que “els és igual el que passi a Andorra que a Suïssa o a Mònaco”.

Què pensen els 'youtubers' residents del país?

Cal destacar també que diversos youtubers residents a Andorra, malgrat les polèmiques puntuals, han expressat el seu afecte i respecte pel país. Per exemple, Agustin51 va afirmar que li encanta viure a Andorra i que se sent molt ben tractat per la gent arran la seva polèmica sobre el català.

De la seva banda creadors de contingut de renom com Willyrex, TheGrefg, Auronplay o Rubius han mostrat públicament el seu afecte i reconeixement per Andorra, reforçant la idea que molts d’ells valoren positivament la seva experiència de vida i la convivència al país.

De fet, el resident Wall Street Wolverine va explicar recentment que quan viatja a Espanya sent nostàlgia d’estar a Andorra i va criticar les percepcions errònies que acusen el país d’avorrir-se a més de fer seguiment de l'actualitat andorrana, realment sorpèn l'alt coneixement de la política nacional d'aquests creadors.

D'altra banda, casos com el del Grefg i l’intent de desnonament d’una padrina, la polèmica entorn del Rei de Onlyfans, la crítica per especulació immobiliària dirigida a youtubers com Salvilla o Enrique Moris, o la recent controvèrsia generada per la frase d’Agustin51 que “el pitjor d’Andorra és acostumar-se al català”, han avivat el debat públic sobre la influència i responsabilitat d’aquests creadors de contingut en el país.

“El dia que no sigui rendible, marxaran, i deixaran el país en les condicions que sigui, i això és culpa de Demòcrates”, afirma Baró, en contrast, tot destacant que la situació actual és el resultat de la permissivitat dels governs de DA i dels partits de dretes que han impulsat aquesta línia de creixement.

Efectes de la nova llei del català

L'abril de 2024 es va aprovar la nova llei del català a Andorra, un pas que ha demostrat el compromís del Govern amb la defensa i promoció de la llengua oficial.

Segons l’informe recent presentat per Plataforma per la Llengua, aquest marc normatiu està funcionant i ha tingut un efecte pedagògic important: el president Òscar Escuder ha ressaltat que l’obligació d’acreditar el coneixement del català per renovar els permisos de treball ha disparat el nombre de persones inscrites als cursos d’idioma.

El model andorrà, que estableix que per viure i treballar al país cal tenir un mínim domini del català, és considerat un exemple a seguir per altres governs dels territoris de parla catalana.

Tanmateix, gairebé un any després, la seva aplicació pràctica ha estat limitada. Segons la ministra Ester Molné, des de gener del 2025 només s’han obert 30 expedients sancionadors per incompliments, amb dues sancions efectives.

Només dues sancions han despertat crítiques des de l’oposició, que considera el nombre de denúncies “sorprenentment baix” en relació amb la realitat social.

La consellera de Concòrdia, Maria Àngels Aché va criticar que el procediment actual per reclamar el compliment de la llei és poc accessible i massa complicat per a la ciutadania, i ha demanat una revisió urgent per facilitar el respecte als drets lingüístics.

La normativa estableix multes que poden anar dels 6.001 als 60.000 euros per incompliments greus, com la negativa sistemàtica a atendre en català, i marca que tots els dependents dels establiments han de poder atendre els clients en català, un canvi respecte a la normativa anterior que només exigia que hi hagués un treballador catalanoparlant.

El conseller socialdemòcrata ha volgut contrastar l’actitud d’aquests nous residents amb la de molts treballadors que, històricament, van arribar a Andorra amb la voluntat de “fer créixer aquest país” i que ara “són expulsats”. En aquest sentit, ha denunciat que el Govern prioritza el criteri econòmic per sobre del model social i cultural, oblidant la protecció de la llengua pròpia.

"Una cosa que no fa bé el Govern és vendre productes turístics amb un nom anglès; el Govern no pot demanar exemple si no dona exemple”, ha afirmat Baró.

Finalment, ha subratllat que el Partit Socialdemòcrata té molt clar que “el català és l’eina que ens defineix i ens fa especial i que hem de cuidar”, mentre que per Demòcrates “els diners són la prioritat, i així estem”.