El PS acusa a DA de "manca de rumb" pels 200 colombians que seran expulsats al final del curs escolar

Andorra la VellaEl Partit Socialdemòcrata (PS) ha criticat durament la gestió del Govern davant la situació de prop de 200 ciutadans colombians que hauran d’abandonar Andorra quan acabi el curs escolar.

Segons ha declarat Pere Baró, representant del PS, a preguntes d’ARA Andorra, “el que cal és una bona gestió a mitjà i llarg termini. Si estem així és conseqüència de la manca de rumb de Demòcrates per Andorra (DA)”.

Sense dades oficials d'irregulars

La polèmica sorgeix arran de la previsió que unes 200 persones de nacionalitat colombiana siguin expulsades del país per no complir els requisits del reagrupament familiar, especialment el llindar d’ingressos econòmics exigits per la legislació andorrana.

Segons ha explicat Katherine Barbosa, presidenta de l’associació Colombianos en Andorra, es tracta de famílies que van reagrupar els seus fills de manera irregular i que han pogut mantenir l’estada al Principat fins a la finalització del curs acadèmic per raons humanitàries.

Un cop completat el curs escolar, aquestes persones hauran d’abandonar el país i, a més, no podran tornar durant els pròxims cinc anys, segons ha denunciat Barbosa en declaracions al mitjans del país.

Des del PS s’ha posat en dubte l’eficàcia de les polítiques migratòries del Govern i s’ha exigit una resposta que combini justícia social amb responsabilitat institucional. Baró ha demanat que es treballi en un model d’immigració clar, transparent i sostenible, que no deixi les famílies en situacions límit per manca de planificació.

Canvi de paradigma?

Aquest canvi de perfil migratori s’inscriu en un context de transformació profunda del model d’immigració andorrà. Segons les dades del Departament d’Estadística, la comunitat argentina —que fins fa poc liderava el creixement de residents— ha deixat de créixer, i per primer cop en anys, no figura entre les nacionalitats amb més noves arribades.

En canvi, les comunitats colombiana i peruana han experimentat un augment de més del 25% en només un any, evidenciant un relleu en la composició de la població immigrant.

Aquest gir està estretament vinculat a les noves traves administratives i als canvis normatius. El nou Reglament d’immigració aprovat a l’abril endureix els requisits d’allotjament per obtenir permisos de residència: ara només el propietari del pis pot autoritzar l’ús del domicili, fet que dificulta els processos de reagrupament familiar i frena les renovacions.

Segons va explicar fa dues setmanes el president de l’associació Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, la comunitat argentina es veu especialment afectada per aquesta burocràcia, mentre que col·lectius com el colombià “ja tenen tota la documentació en regla”, cosa que els facilita el creixement.

El canvi normatiu també respon a una voluntat de posar fi als anomenats “pisos patera”, que durant anys han permès una immigració massiva gràcies a autoritzacions de residència amb adreces compartides, sovint sense control.

Finalment, aquest sistema ha contribuït a un creixement demogràfic accelerat, passant de 79.000 a 87.000 habitants entre 2022 i 2025, en plena crisi d’habitatge. Tot plegat apunta a una immigració més regulada, però també més lenta i selectiva, que pot acabar tenint efectes en el teixit laboral i social del país.