Sant Julià serà la segona parròquia que avaluarà l'estat de salut de la gent gran

Sant Julià de LòriaSant Julià de Lòria és la segona parròquia escollida, després de Canillo, per dur a terme una prova pilot en el marc de l'estratègia poblacional de prevenció del programa Aptitude, que s'encabeix dins del projecte Poctefa (Programa operatiu de cooperació transfronterera Espanya-França-Andorra). Durant la signatura del conveni entre el comú i el SAAS, necessari per a la seva posada en marxa, el cònsol major lauredià, Josep Majoral, ha posat en relleu que els objectius de la iniciativa són trobar eines que facilitin la prevenció de les malalties en la gent gran i millorar el procés d'envelliment; retardar al màxim la situació de dependència de les persones grans, dotant-les d'un major grau d'autonomia i allunyant-les de la institucionalització, i disposar d'una "radiografia" per veure l'estat de les persones d'edat avançada de la parròquia.

Així, Sant Julià de Lòria compta al voltant de 1.200 persones que es troben en una franja d'edat superior als 65 anys. La prova pilot s'allargarà durant tres mesos, per la qual cosa la intenció és poder-la finalitzar a finals de juliol o principis d'agost. En aquest sentit, Majoral ha explicat que aquest dilluns "ja es van començar a fer trucades individualitzades" a la gent gran, i malgrat que encara no se sap quants s'afegiran, "l'acollida ha estat molt bona". Precisament, a la vila laurediana s'aplicaran les millores implementades a l'hora de fer les avaluacions després del primer 'assaig' a Canillo, millorant aspectes relacionats amb la part cognitiva, l'activitat física o les intervencions a practicar.

La cap del servei d'Envelliment i Salut, Eva Heras, ha manifestat que "cada vegada intentem millorar més l'eina de cribratge i donar una millor intervenció", per la qual cosa, a Sant Julià, "intentarem aportar informació de com es troba la població" per abordar de la millor manera possible els tallers que la parròquia ja té en marxa en aquest sentit. Un cop finalitzin els tres mesos de la prova pilot, Heras ha dit que es valorarà si es trasllada el projecte a nivell nacional o bé es continua fent un recorregut per la resta de parròquies. Tot i això, ha assegurat que "l'opció més prudent és anar parròquia per parròquia perquè permet veure quines diferències hi ha, però és quelcom que encara hem de decidir".

El director general del SAAS, Josep Maria Piqué, ha indicat que una altra de les finalitats del projecte és "millorar la qualitat de vida de les persones grans", però també hi ha l'objectiu de promocionar aquestes intervencions cap aquest sector de la població perquè, per contra, suposa "una càrrega social i econòmica pel país". "Creiem que en aquest àmbit, Andorra reuneix una sèrie de circumstàncies que fan que puguem posar en marxa experiències pilot per portar-les després a altres punts", ha afegit. Així mateix, tenint en compte que les eines d'actuació emanen de l'OMS, ha manifestat que gràcies al coneixement adquirit a Canillo i la posterior comunicació amb l'organisme, la doctora Heras –què és qui pilota el projecte– ja es troba "en el mapa internacional de les persones que tenen coneixement a aportar, i això, tindrà un retorn molt important pel país".

Al seu torn, el titular de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que obtenir els resultats d'aquest programa "és un dels reptes de la medicina i l'atenció", per la qual cosa es treballa "a buscar mesures perquè l'envelliment sigui amb molta més salut i retardant cap al final de la vida les situacions de dependència". A més, ha reconegut que "em fa especial il·lusió que –la prova pilot– es faci a Sant Julià", ja que "és un pas endavant que la població d'aquí pugui participar en aquest projecte" que, quan estigui finalitzat, es podrà saber amb exactitud "què és el que ajuda més a les persones grans" de la vila i de tot Andorra. Tenint en compte que el projecte s'encaixa a nivell europeu, Benazet ha explicat que també es treballa en un altre programa vinculat a la medicació i la gent gran. La primera prova pilot a Canillo va permetre detectar entre un 20 i un 30% d'afectació del centenar de padrins intervinguts.