La Cambra dona un toc d'atenció al Govern per frenar una possible bombolla immobiliària

L'ens presenta un decàleg amb una sèrie de recomanacions en base a l'informe econòmic del 2018

Garantir un creixement sostenible a llarg termini del sector immobiliari i de la construcció. Aquesta ha estat una de les deu recomanacions més rellevants que ha fet aquest dimarts la Cambra de Comerç a l'executiu i als comuns durant la presentació de l'informe econòmic 2018. El president de l'organisme, Miquel Armengol, ha posat de manifest que actualment "hi ha un problema d'habitatge per a la gent que som treballadors amb un poder adquisitiu normal" i ha advocat per fomentar la construcció d'un parc d'habitatges de compra i lloguer assequible que vagi acompanyat d'un programa real de construcció i explotació d'habitatges de caire social o de protecció oficial. Per aquest motiu, es demana al Govern que impulsi una sèrie de mesures concretes encaminades a posar fre al que podria esdevenir una bombolla immobiliària d'habitatges de luxe, ja que, actualment, s'estarien creant al voltant de 1.100 llars més adreçades a persones amb un elevat poder adquisitiu.

Una altra de les recomanacions en la qual s'ha fet especial èmfasi ha estat en el desenvolupament de les infraestructures de transport. Des de la Cambra es creu que aquest és un dels grans reptes actuals d'Andorra, ja que les recents esllavissades a l'RN22 i a la CG1 "han posat de manifest la fragilitat de dependre d'un únic accés d'entrada per ambdues fronteres". Per aquest motiu, la Cambra ja treballa en la valoració de possibles connexions ferroviàries amb França i Espanya i, el mes de juny, es van presentar els primers estudis per a la implantació d'un aeroport internacional dins del territori nacional. Així, Armengol ha valorat positivament les paraules del divendres passat del copríncep francès, Emmanuel Macron, en què es va comprometre a millorar la comunicació entre els dos països.

Pel que fa a la resta d'aportacions reflectides al decàleg, també es fa referència a la definició d'unes línies clares que defineixin un nou model de creixement econòmic, ja que sense aquestes, "al sector empresarial li resulta molt difícil visualitzar les oportunitats que pot oferir la integració al mercat interior de la Unió Europea".

Quant a la resta, Armengol també ha apostat per dur a terme una transformació digital a les empreses, ja que actualment el 88% de les societats no ha impulsat cap mesura en aquest sentit; promoure una activitat turística de qualitat i "no qualificar-nos com a una destinació 'low cost'"; apostar per la competitivitat en el comerç posant en marxa el Label de qualitat com una eina per ajudar a les empreses en aquest procés de modernització del sector; simplificar i agilitzar els tràmits administratius; oferir un sistema fiscal competitiu tot duent a terme un canvi en les deduccions de l'impost de societats i en l'IRPF; fomentar l'atracció d'inversions estrangeres, i incorporar la sostenibilitat en les diferents àrees de negoci.

Així, la Cambra creu que totes aquestes recomanacions haurien de formar part d'un Pla estratègic de país amb l'objectiu d'aconseguir transformar i millorar la societat al llarg dels pròxims 25 anys. A més, s'ha demanat a l'executiu la creació d'una taula publicoprivada per impulsar el pla i promoure un creixement sostenible i competitiu de l'economia.

D'altra banda, en l'informe econòmic del darrer any es desprèn que el PIB real va créixer a una taxa de l'1,6%, el que representa una dècima menys que el 2017. Per segon any consecutiu, l'economia andorrana va créixer menys que les d'Espanya i França, i també que el conjunt de la Unió Europea. En aquest sentit, destaquen els increments de l'ocupació, el nombre de visitants, les depeses de funcionament de les administracions i la inversió pública, mentre que els únics indicadors que s'han quedat en terreny negatiu han estat el consum d'energia i el crèdit. L'informe també mostra com, a més, les conseqüències de l'afer BPA van frenar encara més l'activitat econòmica.

Per sectors, la construcció va ser qui va registrar una taxa de creixement més elevada, superant les xifres de l'informe anterior, i acumula quatre anys en positiu. Així, l'ocupació del sector va registrar l'augment més important des del 2005, i els salaris es van incrementar en un 5,6%. Per contra, la indústria i la manufactura va ser el sector que va mostrar pitjor comportament l'any passat, amb una lleu caiguda dels nivells d'activitat. Així, i segons ha exposat Armengol, el balanç més negatiu correspon novament al comerç, ja que va continuar presentant uns registres d'activitat molt pobres. Tot i que en l'informe s'aprecia un lleu augment d'afluència turística, el cert és que també hi apareix un marcat i constant detriment qualitatiu. Les previsions per enguany són també de creixement, tot i que és possible que sigui a un ritme inferior que el darrer any.

Treballar tots plegats

El cap de Govern, Xavier Espot, ha indicat que per afrontar els reptes exposats per la Cambra s'ha de dur a terme una col·laboració entre tots els actors implicats, ja que són reptes "de país" i "no podem fer recaure la responsabilitat en un únic interlocutor". El cap de Govern ha assenyalat que per fer front a aquestes problemàtiques "necessitem el compromís ineludible de les administracions públiques i també la implicació del teixit empresarial", ja que sense aquest treball en sintonia "superar aquests reptes és impossible".

A banda, també ha ressaltat la importància de treballar de manera planificada, tot i que "quan tenim plantejat un problema, de vegades tenim tendència tots plegats a demanar solucions immediates i puntuals" i, aquest fet "ens fa perdre una visió a mitjà o llarg termini". Així, ha explicat que l'executiu ja té detectades i analitzades quines són les principals febleses d'Andorra i, per aquest motiu, "hem d'establir un full de ruta".

Quant a les comunicacions, el cap de Govern ha reconegut que són "poc eficients" i "si volem un creixement sostingut a llarg termini de la nostra economia, cal millorar aquestes vies de comunicació", ha afegit, fent referència i felicitant-se també de les paraules de Macron durant el seu discurs a la plaça del Poble d'Andorra la Vella. "Si s'acaben fent totes les inversions que s'han compromès escurçarem la distància entre Andorra i una ciutat important com Tolosa" i, gràcies a això, "millorarem la seguretat i la qualitat", ha finalitzat.