ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Guerra al sucre?

Fem un repàs a les alternatives a l'edulcorant 'rei', que perd adeptes davant les propostes menys refinades i més naturals

Diverses propostes d'edulcorants naturals. / C.G.

El sucre blanc, la perdició d'alguns; producte irresistible per a d'altres; i fins i tot necessari i addictiu per uns quants més; té cada vegada més detractors. És de domini públic el seu alt contingut calòric, que obliga que el prenguem en moderació, també perquè contribueix a augmentar els nostres dipòsits de greixos. Però els darrers anys al consum de sucre se li ha relacionat també una sèrie d'efectes perjudicials per a la salut. Alguna d'elles, la contribució a un desequilibri de vitamines i minerals al nostre cos, hiperactivitat i ansietat, pèrdua d'elasticitat i fins i tot se'l vincula amb malalties com càncer, malaltia de Crohn, diabetis o osteoporosis.

Tampoc cal espantar-se davant d'aquestes amenaces, perquè, per sobre de tot, el que preval és la prudència i el consum moderat. Però per altra banda, queda clar que, si podem trobar alternatives més saludables i naturals al sucre blanc, tot això que tenim guanyat. Unes alternatives que van en augment, en tipologia i mètode de presentació (líquid, infusionat, en pols...) i que cada vegada més podem trobar als establiments convencionals.

Deixant de banda tots els mals que pot tenir el consum de sucre per al nostre cos, si el que fem és comparar-lo amb les alternatives naturals, la diferència la trobem sobretot en el que ha de treballar el nostre cos per assimilar-lo. "És un producte molt tractat, refinat, poc natural", exposen la Raquel Moure i Anna Pallé, sòcies de la botiga De Bon Gra a Andorra la Vella, el qual obliga al cos a treballar més del compte, perquè eleva de cop els nivells de glucosa a la sang. En el cas de les alternatives naturals, en general "el metabolisme l'assimila poc a poc". En d'altres paraules, no són tan agressius.

D'altra banda, i el que sí que els experts coincideixen a demanar que s'elimini de les nostres dietes, són els edulcorants artificials. Tenen molts adeptes pel seu nul, o pràcticament nul, contingut calòric. Però si amb el sucre blanc el metabolisme treballa, amb edulcorants sintètics (com l'aspartam, la sacarina, l'acesulfam, el manitol o el xilitol), encara més. Al estar "tan manipulats", "ensucren de cop el sistema", que ha de fer feina doble per assimilar-lo, avisen Moure i Pallé.

Arribats a aquest punt, cal ara escollir quina és l'alternativa al sucre blanc que preferiu. N'hi ha unes quantes, us n'analitzem algunes a continuació:

Mel

Possiblement és el que primer us haurà vingut al cap com a substitut del sucre. És una alternativa estesa, per posar als postres, als iogurs i fins i tot al cafè. És natural, aporta energia, vitamines i minerals, però cal tenir en compte que més d'un 80% del seu pes està format per sucre. Per tot plegat, és un bon substitut al sucre blanc, per ser més saludable, però no per ser menys calòric.

A més, alerta: les mels també poden estar excessivament tractades, fet que li fa perdre les seves propietats naturals. Feu un cop d'ull a les etiquetes i a si se'ls hi ha afegit sucre. Com més crua i menys filtrada la mel, més saludable, i a l'inrevés.

Xarop d'auró (arce)

Es tracta d'un edulcorant natural que sobretot s'extreu dels boscos d'auró del Canadà i els Estats Units, motiu pel qual és molt apreciat al continent nord-americà, tot i que també se'n consumeix molt al nord d'Europa. La saba que s'obté de l'auró es bull i, quan s'evapora l'aigua, s'obté una espècie de caramel líquid, baix en calories. És a més ric en potassi, magnesi i zinc. Però també és calòric.

Sucre de panela

És un sucre sense tractar, de les opcions més naturals de totes les esmentades. L'únic ingredient és el suc de la canya de sucre, que es deixa assecar i posteriorment es cou a altes temperatures fins a formar una melassa densa, per tornar a deixar-se assecar fins que se solidifica. Mentre que el sucre refinat es pot considerar una font de calories buides, el de panela aporta vitamines i minerals (magnesi, calci, fòsfor i ferro), i està lliure de químics. A més, és aproximadament un 20% menys calòric que el sucre.

Xarop d'atzavara (agave)

Es tracta d'un suc vegetal que s'extreu de les fulles de l'atzavara, planta similar a un cactus, originària de l'Amèrica del sud i amb la qual també s'elabora el tequila. Per fer el xarop se n'extreu la saba, que es fermenta i es filtra, aconseguint un líquid amb textura similar a la mel. És un potent edulcorant, per la seva composició de fructosa (70%) i glucosa (25%), pel que té més calories que el sucre refinat. Se n'ha d'afegir menys per obtenir el mateix gust dolç, i per tant tampoc se n'ha d'abusar.

Estèvia

L'Estèvia és una espècie vegetal procedent de les regions tropicals de Llatinoamèrica, amb propietats edulcorants i baix contingut calòric. De totes les alternatives al sucre, és "dels més recomanables", apunten Moure i Pallé. Tant en fulla com infusionada, que és més fàcil d'afegir als nostres plats. Té un punt de dolçor que permet utilitzar-la amb tot. I també és adequada per a persones diabètiques ja que, al no estar tractada, el metabolisme l'assimila poc a poc, perquè no afecta la concentració de glucosa en sang. De fet, ja al segle V s'utilitzava per les seves propietats, que també serien medicinals, defensa un sector. Això sí, fins aquest estiu el seu consum en fulles estava prohibit per la Unió Europea.

I per acabar, d'altres opcions també acceptades com a alternativa al sucre són la fruita seca o el xarop de poma. També tenim el sucre moreno, més sa que el refinat però on també passa com la mel: s'ha d'anar amb compte perquè alguns dels que venen als supermercats estan tan tractats que "els poses dins l'aigua i es tornen transparents". És a dir, és morè fals, és refinat tenyit.