Marc Ribas: "Vaig entrar al món de la gastronomia per guanyar quatre peles"

Apassionat de la cuina, aporta als programes ‘Cuines’ i ‘Joc de cartes’ de TV3 una imatge trencadora del concepte clàssic de cuiner, tot i que ell té una altra vocació...

La passió per la cuina és vocacional?

No ben bé. Jo estava estudiant per ser artista, feia belles arts, i vaig buscar-me una feina de cap de setmana al món de l’hostaleria per guanyar quatre peles. Vaig acabar la carrera però vaig seguir al món de l’hostaleria. Ja ho tenia molt dins meu i no va haver-hi manera de treure-m’ho.
Llavors, el cuquet per la cuina se’t va despertar ja d’adult?
Bé, als sis anys em vaig apuntar a un curset de cuina a l’escola, perquè ja m’agradava aquest món i ja traginava a la cuina amb la meva mare. Però no n’era conscient. De fet, de petit volia ser veterinari, perquè m’agradaven els animals.

Recordes quin va ser el primer plat que vas cuinar?

Per a un client, imagino que devia ser un arròs. Però en aquest curset que vaig fer als sis anys, vaig fer una sopa de fruita.

I de treballar de cuiner per guanyar-te la vida a fer- ho a Capritx, un restaurant amb estrella Michelin...

El titular de l’estrella és el meu soci, l’Artur Martínez. Jo hi vaig entrar a treballar més tard. El que ha aconseguit el Capritx és una bogeria, va ser jugar- s’ho al tot o res, i més a un local a Terrassa, lluny de Barcelona i de la seva perifèria.

Com vas anar a parar a TV3?

Per uns companys, uns amics experiodistes que organitzen ‘tours’ gastronòmics a Catalunya per a estrangers. Em van comentar que estaven buscant un cuiner i que hi truqués, que podia encaixar. Però no ho vaig fer, no tenia temps. Al cap d’unes setmanes aquests companys van insistir. Vaig anar al càsting, no ens van dir massa cosa i pensava que era per fer una petita secció d’un programa per a la tarda, per a modernitzar-lo. I quan arribo m’assabento que havien vist ja més de 130 cuiners, algun de molt potent.

Però et van escollir a tu...

Ho vaig donar per perdut, però vaig pensar, “ja que hi sóc, anem a riure”. Els vaig explicar quatre coses. I vaig encaixar. Va ser llavors quan em vaig assabentar que era per al ‘Cuines’.

I poc després, presentador de ‘Joc de cartes’!
Sí, es van posar en contacte amb mi per dir-me que volien l’home del ‘Cuines’. Em van passar la versió italiana del programa però no m’acabava d’agradar, no sabia si ens beneficiaria a mi i al meu soci. Finalment, vam decidir tirar-ho endavant, sempre que hi hagués alguns canvis.

On gaudeixes més, al ‘Cuines’ o a ‘Joc de cartes’?

Al ‘Cuines’, perquè cuino! Jo soc cuiner i és on em sento més còmode. I perquè et mostres tal com ets, amb els teus errors, les coses millors i pitjors. A ‘Joc de cartes’ el que faig és presentar.
Sortir a la televisió, t’ha beneficiat o perjudicat a nivell laboral?
Sens dubte m’ha beneficiat. Si obrim nous projectes, com que la gent et coneix, ja tens molt de guanyat. A la gent li entra la curiositat.

I a nivell personal?
La veritat és que no m’ha donat massa temps d’assimilar-ho, d’adonar-me de res. Treballo molt des de fa més de dos anys.

El poc temps lliure que et queda, a què el dediques?

No en tinc de temps! Però intento fer esport quan tinc alguna estona lliure, m’esforço per trobar-ne, perquè ho necessito, per desconnectar i canalitzar l’energia cap a una altra banda que no sigui la cuina. També m’agrada compartir moments amb els amics i la família, fer un vi o una cervesa de tant en tant.

"Continuo pintant quan puc. Dels últims treballs que he fet ha estat precisament per al ‘Cuines’: he fet el quadre que surt al plató"

Ets llicenciat en belles arts, pintes?
Continuo pintant quan puc. Dels últims treballs que he fet ha estat precisament per al ‘Cuines’. He fet el quadre que surt al plató.

Quan vas a un restaurant què acostumes a demanar?


Depèn, no tinc un plat preferit o establert. Acostumo a decantar-me per l’especialitat de la casa.
Ets més partidari de la cuina de tota la vida, la que et feia la teva mare, o prefereixes la cuina moderna amb fusions?
No soc molt de fusions i aquest tipus de coses. M’agrada més el menjar normal.

Tens nous projectes o de moment et quedes només amb la televisió?


En tenim! L’estiu del 2017 vam tancar el Capritx per treballar en un nou projecte. Volem anar a buscar més, no en tenim prou amb l’estrella Michelin. Recentment hem anat més enllà amb l’obertura d’una taverna de menjar popular català, de cuina de cullera, amb menús de migdia i tapes de nit. I a finals d’aquest any volem obrir el nou restaurant gastronòmic. No ens movem de Terrassa!