RACONS D'ANDORRA

Restaurant Coma: essència andorrana des de la més pura cuina d’autor

Ubicat a la placeta Monjó del Centre Històric, concretament a l’immoble Cal Pollet, antiga fàbrica de tabac, la Clàudia Coma l'ha convertit en un singular restaurant de plats elaborats i originals

Un petit oasi de desconnexió, tranquil·litat i bon gust estètic i culinari. Així és el restaurant Coma, regentat per la jove i excel·lent xef andorrana Clàudia Coma, que manté intactes, quatre anys després d’emprendre aquesta aventura en solitari, les ganes de progressar, d’innovar en la seva proposta de plats. “Si sempre faig el mateix, m’avorreixo”, defensa, i així ho constata la seva carta, de plats d’autor elaborats i originals, que modifica cada 2-3 setmanes.

Entrar al Restaurant Coma és entrar a l’essència d’Andorra, però des de la modernitat. Ubicat a la placeta Monjó del Centre Històric d’Andorra la Vella, concretament a l’immoble Cal Pollet, una antiga fàbrica de tabac. La Clàudia n’ha recuperat les parets de pedra, les voltes de fusta del sostre, i hi ha incorporat mobiliari i decoració desenfadada, però que a la vegada encaixa a la perfecció amb aquest petit local amb capacitat per a unes trenta persones, i unes quantes més a una petita terrassa reservada per als mesos estivals.

I a tot això, sumeu-li una gastronomia exquisida. “Intento fer cuina tradicional elaborada, a la meva manera”, explica. I ho fa a través de petits platets, fugint del tradicional ordre de primer plat, segon i postres, perquè el comensal pugui tastar “vàries propostes” en un únic àpat.

El resultat, una excel·lent conjunció de producte de temporada i de proximitat cuinat a l’estil Coma. Canelons d’espinacs farcits de cap i pota, sopa d’ortiga, mini gofre de brandada de bacallà amb pesto, dònut de tinta de cebiche amb sèpia o vichyssoise amb carota són algunes de les ‘delicatessen’ que s’hi poden tastar. I tot maridat amb vins andorrans de Casa Auvinyà.

La Clàudia només obre de nits, de dimarts a dissabte. Té talent de sobres per créixer i així li agradaria. Però les traves burocràtiques fan que de moment camini sola. La complicació de contractar personal “no em permet fer res més”, ni ampliar hores i ni agafar més locals de la zona. Una pena, perquè de projectes gastronòmics com el seu, amb aquesta ambició tan ben portada, Andorra n’està mancada.