Restaurant històric: l'Era d'en Jaume

Fa més de 35 anys que Llorts compta amb un encantador restaurant, ubicat a una casa que data del segle XVII

Sovint, passant pel poble de Llorts, a la petita placeta a tocar de l’església, hi troben prenent la fresca l’entranyable Pep Ramos. Cuiner, empresari i també formador dins del gremi, va arribar a Andorra fa 32 anys procedent de Mallorca. Des de llavors no l’ha abandonat.

En Pep és una persona entranyable, extravertida i amant d’una bona conversa. Des d’aquesta placeta de Llorts xerra amb les persones que hi passen, sobre el poble, sobre llocs d’interès a visitar a la zona, o sobre l’actualitat en general. A la vegada, convida a tothom que hi passa a entrar al seu restaurant.

Fa quinze anys en Pep Ramos va descobrir el restaurant l’Era d’en Jaume. Un restaurant que té 35 anys de vida, ubicat a una era (antiga construcció de pedra per guardar els ramats i l’herba, vindria a ser el mateix que una borda però, en aquest cas, dins del poble), que inicialment va estar gestionat per uns francesos i per una cuinera de Puigcerdà.

Ramos es va quedar seduït per la idíl·lica era, la qual data del segle XVII (segons indica una pedra picada a mà que està damunt de la porta) i que és propietat de Casa Cabanes. També va enamorar-se del seu interior i de les possibilitats gastronòmiques que oferia el restaurant. I evidentment també del seu entorn, “un dels més macos de tot Andorra”, tal com ell mateix defineix.

"Fa quinze anys en Pep Ramos va descobrir el restaurant, i se'n va enamorar"

Li va costar uns anys, però finalment en fa deu va aconseguir quedar-se amb la gerència del restaurant. I des de llavors ja no l’ha deixat, convertint l’Era d’en Jaume en parada obligada de tornada d’esquiar de les pistes d’Arcalís, de fer una excursió a l’estiu als llacs de Tristaina o de recórrer la Ruta del Ferro, entre d’altres possibilitats.

En Pep s’ha encarregat que no faltés mai al seu restaurant una excel·lent cuina de mercat (sovint amb bolets recent collits d’aquelles contrades), productes de caça i vedella d’Andorra, tot cuinat amb carbó a excepció de les truites de riu, un altre dels plats indispensables. Té una carta de gairebé una seixantena de plats, que mai són suficients per la llarga llista de clients que repeteixen i repeteixen. Molts turistes que venen d’any en any, “alguns els he vist créixer”, exposa en Pep, però també molts andorrans seduïts per la seva hospitalitat. “Si m’ha tractat bé, tornaré a casa seva”, defensa el Pep com a premissa del tracte que s’ha de donar als seus comensals.

De plats és difícil quedar-se amb algun. El foie amb murgues es pot trobar des del primer dia. No et pots perdre el foie amb murgues, l’olla dels padrins, la caldereta de corder, les tripes de vedella amb cigrons, l’onglet de bou o els peus de porc amb cargols i bolets. Tot complementat amb vi, que si el client no diu el contrari és de la casa. "Jo venc menjar, no vi", justifica.

Han passat els anys i en Pep segueix enamorat d’aquesta era centenària, de les primeres del país que es va convertir en restaurant. Ara ja no hi dedica tantes hores i té un equip que ell mateix ha format per garantir la continuïtat de l’esperit de l’Era d’en Jaume. Però és un cul inquiet. Fa pocs mesos que s’ha quedat la Pizzeria Coll d’Ordino, i ja rumia d’altres projectes a dur a terme a la seva estimada Andorra.