La dolça tradició de la coca dels set braços

La fleca de Pyrénées, Espícula, espera esgotar la previsió d'existències

Si la revetlla de Sant Joan té la seva coca, per què no hauria de tenir-la un dia tan assenyalat com el de la Mare de Déu de Meritxell? Els forners d'Espícula es van inspirar amb la creu dels set braços i van crear la coca dels set braços. Es tracta d’una coca de brioix rodona, amb uns talls al perímetre imitant els 7 braços, guarnida amb préssec natural, -ja que és la fruita de temporada de finals d’agost i principis de setembre-, i gelea de saüc elaborada a Sant Julià de Lòria de Casa Gendret.

Maite Macian, gerent de la secció d'alimentació de Pyrénées, preveu que es venguin les 250 coques que tenen previst elaborar. "Segurament repetirem la dinàmica de la revetlla de Sant Joan, en la qual vam esgotar les existències", ha assegurat a l'ANA Economia. Tal com es va fer per Sant Joan, els grans magatzems han demanat als clients que facin l'encàrrec a la fleca de Pyrénées o trucant al +376 880 186. El termini per fer comandes va començar el 31 d'agost i acaba el 4 de setembre, però se'n podran comprar també al mateix establiment fins a acabar existències els dies 6 i 7 de setembre.

La proposta va sorgir de l'obrador l'any passat i pretén aprofitar el producte de temporada, a més de vincular Andorra amb "gastronomia de qualitat". "Com al 2019 la iniciativa va funcionar molt bé, enguany hem decidit repetir-la per homenatjar nostra senyora de Meritxell", han explicat des de Pyrénées.

La llegenda de la creu dels set braços

A la vila de Prats hi vivia un noi una mica poruc que tremolava només de pensar que el diable podia anar a trobar-lo algun dia. Els joves del poble van tenir la mala idea d’enviar-lo a Canillo a buscar vi a canvi de convidar-lo a berenar. Com que s’hi resistia i per tal que no tingués por, li van donar una escopeta i el van enviar cap a Canillo.

Quan va arribar a Canillo ja començava a fer-se fosc. Va anar a recollir el vi i, com que hi havia molta gent, va deixar l’escopeta. Quan l’hostaler va haver despatxat tots els clients, va donar una ullada a l’arma en veure que estava mal carregada. Creient que era a causa d’un oblit, va carregar-la bé, no fos cas, va pensar, que l’amo de l’escopeta hagués de defensar-se d’un animal i l’arma no li respongués.

El noi va recollir l’escopeta i va agafar el camí de tornada a Prats. Mentrestant, els seus amics li tenien preparada una sorpresa... De cop i volta, va aparèixer una forma blanca que gesticulava en mig del camí. El xicot no s’ho va pensar dues vegades: va disparar i va arrencar a córrer cap a casa cridant que havia mort el diable. La resta de nois se’n van burlar i van emplaçar-lo a tornar al lloc a veure el diable mort. Quan van arribar, es van trobar que el seu amic havia desaparegut i que el diable se l’havia endut.

La creu tenia set braços, com set eren els joves que van voler burlar-se del seu amic. Un d’ells va desaparèixer, i, estranya coincidència, la creu també va perdre un braç.