Albert Villaró
Gravetat i geometria
I malgrat el pas del temps, encara aguanten, tossudes, desafiant el clima i la deixadesa. Ja m'agradaria veure quants dels edificis que fan avui, masses de formigó i ferros, estan encara drets d'aquí a uns pocs segles
Hivern
Bé deuen comptar que, quan es facin els jocs, el 2030, el clima d’aquí no serà el de Jamaica
La nasal
Els bancs són importants a Andorra, però tampoc no és qüestió d’anar dinamitant la llengua per culpa seva
L’ideal
Estem lligats els uns als altres per un rosari de cadenes múltiples que han fet saltar pels aires qualsevol esperança d’aïllament i d’autogestió
Mapatge
És una oportunitat per explicar què és el que els nostres polítics volen fer i, potser, també per explicar què és el que no tenen cap intenció de treballar
Radars
Sortirem del de l’OCDE, però qualsevol dia el que hi ha a la recta de la Margineda ens donarà un disgust
El fus
La complexitat del món contemporani és tan gran que sembla impossible concebre una relació més sana amb el temps
La humana natura
En el món de les infusions, tot deu ser possible
Teorema
Si Parsimònides veiés el lamentable espectacle que es produeix avui a les retencions de la frontera, on impera la idea que qui fa cua és perquè és ruc, se’ns faria cínic
Agost
Hom estaria temptat de remenar el calaix i descongelar algun article vell, com si fos un llenguado
Antic règim
Encara hi ha formalitats i protocols que reclamen la col·laboració semiactiva del funcionariat per al seu acompliment
Els productors
En un món ideal, Andorra tindria prou productes autòctons i de qualitat com per no haver de dependre de imatges estereotipades
Aigua a Mart
Com que aquí aviat no hi cabrem, és hora que comencin a prendre vistes i a aixecar el parcel·lari
Els núvols
Amb la tecnologia actual, la recreació digital seria bufar i fer ampolles, i podríem experimentar la sensació de viure, per una estona, en un univers alternatiu
La caverna
Al mateix temps que estàvem fent el seguiment del rescat, no sé quantes criatures s'hauran ofegat a la Mediterrània
Cortesia
És com si hagués pujat al DeLorean del doctor Brown i Marty McFly i m'hagi traslladat al passat. Una experiència, sí senyor, que hauríem de tenir de tant en tant tots aquells que tenim la sensació que el temps no discorre.
La cantata del cafè
Cada cop que me’n posen un que no arriba als mínims exigibles, protesto: el deixo intacte damunt la taula (i el pago). Si més no, que a l’hora de retirar-lo tinguin una mica de vergonya (ho dubto)
Banda magnètica
Segur que no estic sol. A veure: que aixequin el dit els que han hagut de canviar més d’un cop la targeta de crèdit aquest any. Jo ja en porto —els ho asseguro— cinc o sis, només en aquest 2018
L’Elvira
La Seu no serà igual, sense ella, però també ens va ensenyar que el temps discorre i les persones que estimem passen per la vida
Algunes preguntes
¿Són bones, les limitacions a la senyalització dels béns més fràgils? ¿I quins riscos correm si hi ha accés universal i descontrolat?
L’estat mental
El cas és no estar mai content, trobar un boc expiatori per a les nostres incomoditats
La fugida
Qui sap si veurem un altre cop a Andorra convertida en terra d’acollida, una vegada més en la roda incansable de la història
‘Timeline’
Abans de llençar-se al circ dels lleons, que repassin els tuits que han anat penjant. S’ha demostrat -i si no que ho preguntin al flamant president català- que són una arma de destrucció massiva de reputació, amb raó o sense
Indis
Moltes vegades la nostra percepció del món està construïda a través d’inputs diversos, de tòpics i prejudicis, i ens acompanyen durant tota la vida, sense que puguem fer-hi gran cosa per posar-hi remei
Desglaç
Tot va bé si no se surt de mare, embassaments plens i tranquil·litat general: ens agrada i ens espanta a parts iguals, aquesta sensació de fúria, aquesta joia del món
‘Jumelage’
La resposta que els irreductibles sediciosos han donat a la fantasia de Sant Esteve de les Roures ha estat immediata i contundent, digna d’un poble alegre i combatiu, com deia aquell
La festa
El drac campa, lliure, desenfrenat, Runer avall. Hi ha gent a la presó que no hi hauria de ser, mentre un oceà de cinisme, que és la plaga més tòxica d’aquest segle, ho va amarant de mica en mica tot
La presentació
L’autor veu que té amics, que no són un miratge, que l’acompanyen, el fan sentir important ni que sigui un moment
Llaços
Algun dia caldria fer una reflexió col·lectiva sobre les relacions amb els veïns del sud, sobre l’estranya pulsió que fa encendre els ànims anticatalans i, en alguns casos, manifestar-se amb virulència i perdre els papers
Dijous Sant
Des de fa uns anys la processó del Sant Enterrament viu moments d’esplendor, després d’haver passat per un període d’un cert esllanguiment
