Albert Villaró

El manual

Ha fet un gran esforç, perquè el text ha sortit del no-res, fins que va arribar ell ningú no s’havia atrevit a posar ordre als papers i a esbossar una història d’Andorra

L’espera

Diria que ja comences a trobar-te millor, només de compartir aquell espai de socialització en la malaltia

Les ambaixadores

Les diplomàtiques tenen un rol molt preeminent en les complicades negociacions amb la Unió Europea

Adeu al kilo

Quan servidor era jove, era el que pesava un litre d’aigua destil·lada. Amb això ens podíem entendre

El mestre

Cada proposta seva és una aposta segura per l’excel·lència i la bellesa

Esclopatge

Es diu que els obrers revolucionats feien malbé les màquines de la revolució industrial posant els esclops que calçaven entre els engranatges

El petó

En un món ideal, ningú no tindria necessitat de fer el número empaitant joves periodistes, però tampoc no hi hauria reaccions extremes i ridícules

La memòria

La seguretat amb què havia formulat el tema poques hores enrere s'havia fos. Com si mai no hi hagués estat.

Gravetat i geometria

I malgrat el pas del temps, encara aguanten, tossudes, desafiant el clima i la deixadesa. Ja m'agradaria veure quants dels edificis que fan avui, masses de formigó i ferros, estan encara drets d'aquí a uns pocs segles

Hivern

Bé deuen comptar que, quan es facin els jocs, el 2030, el clima d’aquí no serà el de Jamaica

La nasal

Els bancs són importants a Andorra, però tampoc no és qüestió d’anar dinamitant la llengua per culpa seva

L’ideal

Estem lligats els uns als altres per un rosari de cadenes múltiples que han fet saltar pels aires qualsevol esperança d’aïllament i d’autogestió

Mapatge

És una oportunitat per explicar què és el que els nostres polítics volen fer i, potser, també per explicar què és el que no tenen cap intenció de treballar

Radars

Sortirem del de l’OCDE, però qualsevol dia el que hi ha a la recta de la Margineda ens donarà un disgust

El fus

La complexitat del món contemporani és tan gran que sembla impossible concebre una relació més sana amb el temps

La humana natura

En el món de les infusions, tot deu ser possible

Teorema

Si Parsimònides veiés el lamentable espectacle que es produeix avui a les retencions de la frontera, on impera la idea que qui fa cua és perquè és ruc, se’ns faria cínic

Agost

Hom estaria temptat de remenar el calaix i descongelar algun article vell, com si fos un llenguado

Antic règim

Encara hi ha formalitats i protocols que reclamen la col·laboració semiactiva del funcionariat per al seu acompliment

Els productors

En un món ideal, Andorra tindria prou productes autòctons i de qualitat com per no haver de dependre de imatges estereotipades

Aigua a Mart

Com que aquí aviat no hi cabrem, és hora que comencin a prendre vistes i a aixecar el parcel·lari

Els núvols

Amb la tecnologia actual, la recreació digital seria bufar i fer ampolles, i podríem experimentar la sensació de viure, per una estona, en un univers alternatiu

La caverna

Al mateix temps que estàvem fent el seguiment del rescat, no sé quantes criatures s'hauran ofegat a la Mediterrània

Cortesia

És com si hagués pujat al DeLorean del doctor Brown i Marty McFly i m'hagi traslladat al passat. Una experiència, sí senyor, que hauríem de tenir de tant en tant tots aquells que tenim la sensació que el temps no discorre.

La cantata del cafè

Cada cop que me’n posen un que no arriba als mínims exigibles, protesto: el deixo intacte damunt la taula (i el pago). Si més no, que a l’hora de retirar-lo tinguin una mica de vergonya (ho dubto)

Banda magnètica

Segur que no estic sol. A veure: que aixequin el dit els que han hagut de canviar més d’un cop la targeta de crèdit aquest any. Jo ja en porto —els ho asseguro— cinc o sis, només en aquest 2018

L’Elvira

La Seu no serà igual, sense ella, però també ens va ensenyar que el temps discorre i les persones que estimem passen per la vida

Algunes preguntes

¿Són bones, les limitacions a la senyalització dels béns més fràgils? ¿I quins riscos correm si hi ha accés universal i descontrolat?

L’estat mental

El cas és no estar mai content, trobar un boc expiatori per a les nostres incomoditats

La fugida

Qui sap si veurem un altre cop a Andorra convertida en terra d’acollida, una vegada més en la roda incansable de la història

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >