Albert Villaró
L’Elvira
La Seu no serà igual, sense ella, però també ens va ensenyar que el temps discorre i les persones que estimem passen per la vida
Algunes preguntes
¿Són bones, les limitacions a la senyalització dels béns més fràgils? ¿I quins riscos correm si hi ha accés universal i descontrolat?
L’estat mental
El cas és no estar mai content, trobar un boc expiatori per a les nostres incomoditats
La fugida
Qui sap si veurem un altre cop a Andorra convertida en terra d’acollida, una vegada més en la roda incansable de la història
‘Timeline’
Abans de llençar-se al circ dels lleons, que repassin els tuits que han anat penjant. S’ha demostrat -i si no que ho preguntin al flamant president català- que són una arma de destrucció massiva de reputació, amb raó o sense
Indis
Moltes vegades la nostra percepció del món està construïda a través d’inputs diversos, de tòpics i prejudicis, i ens acompanyen durant tota la vida, sense que puguem fer-hi gran cosa per posar-hi remei
Desglaç
Tot va bé si no se surt de mare, embassaments plens i tranquil·litat general: ens agrada i ens espanta a parts iguals, aquesta sensació de fúria, aquesta joia del món
‘Jumelage’
La resposta que els irreductibles sediciosos han donat a la fantasia de Sant Esteve de les Roures ha estat immediata i contundent, digna d’un poble alegre i combatiu, com deia aquell
La festa
El drac campa, lliure, desenfrenat, Runer avall. Hi ha gent a la presó que no hi hauria de ser, mentre un oceà de cinisme, que és la plaga més tòxica d’aquest segle, ho va amarant de mica en mica tot
La presentació
L’autor veu que té amics, que no són un miratge, que l’acompanyen, el fan sentir important ni que sigui un moment
Llaços
Algun dia caldria fer una reflexió col·lectiva sobre les relacions amb els veïns del sud, sobre l’estranya pulsió que fa encendre els ànims anticatalans i, en alguns casos, manifestar-se amb virulència i perdre els papers
Dijous Sant
Des de fa uns anys la processó del Sant Enterrament viu moments d’esplendor, després d’haver passat per un període d’un cert esllanguiment
Transbord
Aquella botiga venerable, amb aquelles vitrines, a la dreta de l’entrada, ocupades per unes inversemblants planxes i cafeteres, amagava a dins milers de tresors
Les microagressions
Ens fan, fins i tot, una mica de gràcia, perquè serveixen de tema de conversa una bona estona. I en fem broma, perquè d’aquesta manera sembla que passem millor el tràngol
Villaró: "El poder de l'autor és enorme. Amb una sola frase pots fer desaparèixer el planeta"
Andorra la Vella
L'escriptor recupera l'agent mossèn Farràs, 25 anys després dels fets que explica a 'Els ambaixadors'. A 'El sindicat de l'oblit', Farràs recorda amb tot detall l'operació Siscló, que va acabar amb Franco l'any 1949. Però, de vegades, tot no és el que sembla...
'The Big One'
La gràcia que ens feia, de petits, de llevar-nos i veure que havia nevat és un aigualit record d’infantesa
Brigadistes
Ens estimem més veure-les venir des del sofà, esperar que siguin els altres o l’atzar els que resolguin els nostres neguits, ja siguin personals o col·lectius
Cendra
Andorra no és Rio. Fem com fan als països civilitzats. Alliberats del llast de la litúrgia, fan el carnaval quan els peta i, sobretot, quan fa una mica més de bon temps
'Starman'
Com que la cursa espacial estava una mica aturadeta, aquestes notícies engresquen. I més encara quan veus que la ciència no està renyida ni amb la música ni amb la literatura
Postal
La data del mata-segells era el 18 de novembre. Per tant, la postal, perfectament inofensiva i amb l’adreça ben escrita, ha tardat ni més ni menys que setanta-dos dies en recórrer aproximadament mil cinc-cents kilòmetres
The Post
Només cal donar un cop d’ull a televisions i diaris veïns per veure com el periodisme viu hores tristíssimes, de les que potser no es podrà recuperar mai
L'últim llibre de Villaró es publica el 14 de febrer
Andorra la Vella
'El sindicat de l'oblit' és la continuació d''Els ambaixadors', premi Josep Pla 2014
Telemàtica
No hi ha cap negociació que no es pugui resoldre en un dia: si al final el temps que s'acaba és el factor desllorigador, allargar-la durant setmanes és perllongar l’agonia
Epidèmia
Cada paraula pesa com el món. Cada frase acabada és com una petita proesa. La pantalla mig buida que he d’acabar d’omplir és com el mur de gel de 'Joc de trons'
La carta
La tècnica ha estat capaç de substituir sobres i segells amb una contundència indiscutible, sense pal·liatius
Tabarrània
La inèrcia que prenen aquestes coses les fa de mal controlar, com si s’hagués despertat una bèstia antiga
Solsticis
Han estat unes setmanes fosques, tristes, tres mesos teixits de somnis i esperances que han topat amb la més brutal realitat, amb violència i una boira cínica que ho contamina tot
L’ossa
El ball rasca el més profund de la consciència col·lectiva, de quan les bèsties parlaven i l’home vivia en plena comunió amb la natura
La cua
No hem de perdre de vista que un cotxe aturat en una retenció és una cel·la monacal, un confessionari mòbil
Sants sopars
D’aquí a Reis tot serà una marató, una bogeria, un gastrocafarnaüm que, com deia aquell alcalde de Barcelona, hauria de ser administrat en petites diòcesis
