Cau la participació a les eleccions d'Islàndia

BarcelonaLa participació a la zona del Sud Reykjavík –un dels sis districtes electorals de l’illa– a les 13 del migdia (hora local), segons la Junta Electoral Nacional, era del 16,5% –han votat unes 7.479 persones–, una dada inferior a la de les darreres eleccions parlamentàries del 2009, quan les dades oscil·laven al voltant del 21,11%. En les eleccions presidencials del juny de l’any passat en aquesta mateixa franja horària la participació era del 16,5%.

Els principals candidats ja han passat per les urnes

"Som optimistes”, ha dit el líder del Partit de la Independència, Bjarni Benediktsson, aquest matí al diari islandès 'mbl.is'. “El més important és que sembla que tindrem prou poder en aquestes eleccions per formar una majoria sòlida que garanteixi canvis”.

Per la seva banda, el líder de l'Aliança Socialdemòcrata, Arni Pall Arnason, ha declarat després de votar a l’Ajuntament de Reykjavík en aquest mateix mitjà que “en aquests últims dies les enquestes mostren alguns girs de cara a la nostra recta final” i que, per tant, caldrà esperar els resultats.

S’espera que Bjarni Benediktsson (Partit per la Independència) i Sigmundur David Gunnlaugsson (Partit Progressista) competeixin aleshores per succeir la primera ministra socialdemòcrata Jóhanna Sigurdardóttir, que ha advertit que es retira de la política.

La previsible derrota de l'esquerra

Segons les enquestes cada vegada es fa més visible la davallada de l’Aliança Socialdemòcarata. Molts islandesos se senten frustrats amb l’actual govern perquè malgrat que la petita illa àrtica va aconseguir tancar el 2012 amb un augment del PIB de l’1,6% i reduir l’atur, el poder adquisitiu ha disminuït.

Però les fortes polítiques d’austeritat tampoc en són els únics motius. La corrupció és un tema que preocupa força els islandesos. “No és la mateixa que hi ha a Espanya, és una corrupció d’interessos, d’utilitzar els recursos públics per a la família, per ajudar el clan”, explica Elvira Méndez Pinedo, catedràtica de dret europeu i professora de la Universitat d’Islàndia.

Amb una població de 320.000 habitants, Islàndia va esdevenir un centre financer europeu fa 10 anys, quan els seus bancs van demanar prestat diner barat i van atreure els estalviadors britànics i holandesos amb un alt rendiment.
 Després que la dreta eliminés tota regulació al sistema financer, els tres principals bancs van acumular actius equivalents a entre 8 i 10 vegades el PIB d'Islàndia el 2008, i després es va estavellar en qüestió de dies, quan els mercats de crèdit es van congelar arran de la fallida de Lehman Brothers.


Els preus de les propietats van caure més d'un 50 per cent en alguns casos, mentre que els salaris reals van caure prop d'un 30 per cent i les hipoteques, sovint indexades a la inflació, es va disparar.
 Les enquestes estan favor del Partit Independentista del president Bjarni Benediktsson per esdevenir el pròxim primer ministre després que agafés avantatge a última hora sobre el partit progressista de Sigmundur Gunnlaugsson. Els socialdemòcrates, tot i haver millorat els últims dies, queden en tercer lloc a les enquestes. 
Cap d'aquests partits més importants és probable que guanyi amb majoria, cosa que afavoriria que els progressistes i independentistes formessin una coalició. Tots dos han governat Islàndia, sovint conjuntament, des de fa gairebé 30 anys, abans de la caiguda, i els membres del partit consideren la coalició un fet.


235.000 votants islandesos votaran, i els primers resultats s'esperen poc després que tanquin les urnes. 
"Aquesta elecció gira a l'entorn del deute hipotecari", ha dit Egill Helgason, comentarista polític de l'emissora nacional islandesa RUV. "Els progressistes han promès el món i una mica més."

"L'última elecció va ser la del passat i la responsabilitat de la crisi. Ara estem votant sobre el camí a seguir", va dir Benediktsson, de 43 anys. 
"Hem vist el que les retallades han fet pel nostre sistema de salut i les prestacions socials ... i la gent s'adona que no podem reduir més per equilibrar el pressupost", va dir l'exjugador de futbol professional.
 El creixement econòmic, un respectable 2,6 per cent el 2011, va disminuir a 1,8 per cent l'any passat i alguns preveuen una desacceleració encara més forta aquest any, i la falta d'inversió pesa sobre la producció.