Edward Rubin: "Si no traiem CO2 de l’aire serà impossible aturar l’escalfament"

BarcelonaDesprés de tenses negociacions a París, l’acord final contra el canvi climàtic va eliminar la paraula descarbonització i la va substituir per l’objectiu de buscar “l’equilibri entre les emissions i les extraccions de CO 2 dels embornals”. Tot i que els embornals són principalment naturals -els boscos i oceans capturen CO 2 -, alguns científics interpreten el text com a una porta oberta a la tecnologia climàtica que extrau CO2 de l’aire per guardar-lo sota terra. És el que es coneix també com a segrest de CO 2, una tècnica en la qual el científic Edward Rubin és un dels principals especialistes mundials. Dins el grup d’experts de l’ONU sobre canvi climàtic (l’IPCC, que té un Nobel de la Pau), Rubin -convidat a Barcelona per l’Institut d’Estudis Catalans- va coordinar l’informe relatiu precisament a l’ús de la tecnologia contra l’escalfament.

Però aquesta tecnologia no pot donar peu que molts països inverteixin en segrestar CO2 per poder seguir consumint petroli i gas?

Com més coses exclous de l’equació, més difícil serà quedar-se per sota dels 2ºC o de l’1,5ºC. Cal ser honest amb les opcions que tenim. Un escenari de 100% renovables és impossible a curt i mitjà termini. Energia nuclear? Té molts riscos. I els combustibles fòssils, que avui produeixen el 85% de l’energia, no desapareixeran tan ràpid. Així que l’alternativa a no fer servir el segrest de CO 2 és seguir emetent-ne més. Sense el segrest de carboni pot resultar impossible o molt més difícil aconseguir la reducció necessària. La Xina i l’Índia continuaran cremant carbó. No ha de ser un substitut de res, però no podem excloure cap opció.

Els governs s’hi estan interessant?

No, els governs i la indústria encara no ho demanen per dues raons: perquè la tecnologia encara és incipient i sobretot pel seu cost elevat.

L’Aràbia Saudita, per exemple, ha inclòs en els seus compromisos de París el de construir la plataforma de captura de CO2 més gran del món. Ho veu realista?

A l’Aràbia Saudita hi ha moltes universitats fent recerca sobre el tema. Hi ha interès en aquesta tecnologia, en aquest país i altres de la regió, però en bona part és per utilitzar el CO 2 per extreure més petroli.

Com?

El CO 2 té propietats interessants: ajuda a extreure petroli del terra. Si fas un forat a terra on hi ha petroli, la força natural el fa sortir, però si vols extreure’l tot, també el més difícil, el primer que fan a la indústria és injectar aigua calenta, ja que el vapor ajuda a desprendre el petroli. Però si fas servir CO 2 en treus encara més. Actua com a un lubricant per al petroli de més difícil accés. És una tècnica que s’utilitza molt a l’oest dels EUA, sobretot a Texas.

Aquest petroli acabarà generant més CO2. No hi guanyem res...

Això es cert. Però ara amb els preus del petroli ja no és rendible. Aquest és el principal ús del CO 2 als països petroliers quan els preus alts del petroli els permeten comprar CO 2, però amb els preus actuals ja no els surt a compte.

¿Llavors hi ha algun país que estigui extraient CO2 de l’atmosfera per raons climàtiques?

Només hi ha un país que ho fa i és Noruega. Però és perquè als anys 90 el govern noruec va imposar una taxa a les emissions de CO 2 d’uns 40 euros per quilo emès. Com que emmagatzemar aquest gas sota el mar a Noruega costa només 20 euros per quilo, a la indústria petroliera li resulta més barat fer-ho així. Allà és més barat perquè l’emmagatzematge és sota el mar, on tenen un lloc ideal per fer-ho. Però al continent, si el govern no imposa una taxa molt elevada, ningú no ho fa perquè encara és massa car d’enterrar.

¿Guardar CO 2 sota terra no pot comportar riscos com ara terratrèmols o altres afectacions?

Si el fiques en el lloc adequat, no. Sota el mar, com a Noruega, és el lloc ideal. I també als pous de petroli buits: allà on hi ha hagut emmagatzemat petroli milers d’anys s’hi pot guardar CO 2 molts més. Si fas els estudis geològics que cal, hi ha molts llocs on guardar-lo de manera segura. Només cal tecnologia més barata.

¿I no seria millor focalitzar la recerca en les renovables?

Les renovables podrien acabar suplint les fonts d’electricitat, però no el transport. Cotxes, avions i vaixells no poden funcionar amb renovables. Només hi ha tres formes: els vehicles elèctrics, els d’hidrogen o el biofuel. Però encara queda camí per fer tot això viable.