El Partit Pirata no fa bones les enquestes i no podrà formar govern a Islàndia
BarcelonaDe 3 a 10 escons, però en tercer lloc
El Partit Pirata d’Islàndia ha aconseguit triplicar la representació parlamentària en les eleccions de dissabte (de 3 a 10 escons) però s’ha quedat per sota del que preveien les enquestes i no podrà formar govern. La formació alternativa que defensa la transparència, la privacitat i les llibertats ha quedat en tercer lloc a les legislatives, anticipades per la renúncia del primer ministre Sigmundur David Gunnlaugsson, esquitxat per l’escàndol dels papers de Panamà. La jove formació antisistema, que havia canalitzat la desafecció amb els partit tradicionals, s’ha quedat amb un 14,5% dels sufragis, lluny del 20% que li auguraven alguns sondejos. Queda en tercer lloc per darrere dels guanyadors, els conservadors del Partit per la Independència (30% dels vots, 21 escons), que es podran mantenir al poder amb un resultat més bo del que havien previst les enquestes. En segon lloc ha quedat l’Esquerra Verda, amb un 15,9% dels vots i 16 escons.
El guanyador, Bjarni Benediktsson, serà probablement designat per formar govern, tot i que, com fins ara, haurà de buscar socis per aconseguir la majoria parlamentària, que es troba en els 32 escons. Els pirates havien arribat abans de les eleccions a un acord per formar un govern d’esquerres de coalició amb els verds, els socialdemòcrates i un partit de centre, però junts no arriben als 32 escons necessaris. Els guanyadors tampoc en tindran prou revalidant l’acord de govern amb el Partit Progressista i hauran de buscar un tercer soci, probablement el nou partit centrista, Regeneració.
“El Partit Pirata ha perdut la campanya perquè no han aconseguit guanyar-se la credibilitat”, explica a l’ARA Hannes Hólmsteinn Gissurarson, professor de ciència política de la Universitat d’Islàndia. També recorda que Birgitta Jónsdóttir, cara visible de la formació, “va ser molt brusca en els debats amb la resta de líders polítics, cosa que no va agradar”.
El boom econòmic apuntala la dreta
Tot i la profunda crisi política que viu el país des que el 2008 els dos principals bancs de l’illa van caure en bancarrota arrossegats per la crisi financera internacional, l’economia ha sigut el millor aval per als conservadors. La petita illa, de 330.000 habitants, viu ara un boom impulsat pel turisme, té plena ocupació i un creixement d’un 4,3% aquest any. Molts economistes dubten que aquesta tendència duri: els electors han tornat a fer confiança a la formació que sempre ha governat el país amb l’excepció del govern del 2009, sorgit de la crisi.
