La calor de rècord als oceans eleva el nivell del mar a màxims mai registrats, diu l'ONU

Barcelona"Acabem de deixar enrere el gener més càlid des que se'n tenen dades. En moltes parts de l'hemisferi nord s'ha viscut un hivern excepcionalment benigne. El fum i els contaminants dels devastadors incendis d'Austràlia es van propagar per tot el món i van provocar un pic de les concentracions de CO2. Els rècords de temperatura a l'Antàrtida van estar acompanyats d'episodis de fusió del gel a gran escala i de la fractura d'un glacera, cosa que incidirà en la pujada del nivell del mar". Ho deia aquest dimarts el secretari general de l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM), Petteri Taalas.

L'informe del 2019 d'aquesta organització de l'ONU constata les pitjors tendències possibles de la crisi climàtica. A l'acabar l'any els termòmetres van pujar 1,1 ºC per sobre dels nivells preindustrials, en el que ja és el segon any més càlid des que hi ha dades (després del 2016, quan el fenomen d'El Niño va fer pujar encara més la temperatura). De fet, el lustre que va del 2015 al 2019 inclou els cinc anys més càlids mai registrats.

L'any 2019 la temperatura dels oceans també va batre rècords, amb onades de calor marina al 84% de les aigües oceàniques, cosa que va fer pujar el nivell del mar fins al seu valor més elevat des que se'n tenen dades, assegura l'informe de l'OMM.

Però els rècords històrics de temperatura no es van limitar al mar: molts països van veure pujar els seus termòmetres fins a xifres mai registrades, entre els quals Austràlia –que va patir una temporada d'incendis inusualment llarga i devastadora–, l'Índia, el Japó, però també França, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica, el Regne Unit i Finlàndia.

Pics de temperatura

Aquests pics històrics de temperatura "van batre tots els rècords i van afectar negativament la salut i el benestar de la població", diuen els meteoròlegs de l'ONU. Així, al Japó almenys 100 persones van morir i es van registrar 18.000 ingressos hospitalaris a causa de l'onada de calor. A França es van comptar 1.462 morts addicionals a les regions més afectades per la calor i fins a 20.000 visites a urgències per tractar malalties vinculades a la calor.

L'OMM alerta també que l'augment imparable de les temperatures i els canvis en les condicions climàtiques faciliten la transmissió del dengue (que es contagia a través dels mosquits Aedes, que es fan forts en la calor), una malaltia que s'ha multiplicat dràsticament en els últims anys i que en el 2019 va registrar un augment arreu del món. És més, avui "el risc d'infecció per dengue afecta aproximadament la meitat de la població mundial", alerta l'informe presentat aquest dimarts a Nova York, en una roda de premsa conjunta de Taalas i el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres.

I aquesta no és l'única epidèmia agreujada per l'emergència climàtica. Els episodis de pluges excepcionalment fortes a finals del 2019 "van afavorir també l'aparició de la greu plaga de llagostes del desert que afecta la regió de la Banya d'Àfrica, la pitjor en 25 anys, i la més greu en 70 anys a Kènia". Aquesta plaga encara continuarà propagant-se d'aquí a finals de juny del 2020 i posarà en perill cada cop més collites, segons l'OMM.

La seguretat alimentària mundial també està en joc a causa de l'emergència climàtica. De fet, els experts de l'ONU alerten que el canvi climàtic i els esdeveniments meteorològics extrems "han propiciat el recent augment de la fam al món". La tendència a la baixa de l'última dècada es va trencar el 2015, quan la població mundial que passa gana va tornar a incrementar-se, i des de llavors fins avui: hi ha més de 820 milions de persones al món que passen gana.

Segons l'informe dels meteoròlegs, fins a 12 països van patir greus crisis alimentàries provocades per fenòmens meteorològics o climàtics, mentre que en 26 països més aquests fenòmens van ser circumstàncies agreujants dels factors socials o polítics, i van jugar també un paper clau en les grans fams de la població.

Els desastres naturals a causa de tifons, inundacions, crescudes i tempestes van forçar 6,7 milions de persones a fugir de casa el 2019, sobretot al sud-est de l'Àfrica a causa del cicló Idai, però també al Carib amb l'huracà Dorian. En total, més de 22 milions de persones es consideraven desplaçats climàtics el 2019, cosa que elevava la xifra dels 17,2 milions del 2018.

Els incendis forestals, a causa de sequeres extremes, també van ser "superiors a la mitjana" anual sobretot a Sibèria, Alaska i "fins i tot es van declarar incendis en alguns llocs de l'Àrtic on abans les flames eren molt poc freqüents". El nombre total d'incendis a l'Amèrica del Sud va ser el més alt des del 2010, però no només pels de l'Amazònia brasilera, sinó també pels registrats a Bolívia i Veneçuela.

A Austràlia, conclouen els meteoròlegs, la temporada d'incendis també va ser excepcionalment llarga i inclement a finals del 2019, quan van cremar més de 7 milions d'hectàrees. Aquests incendis van contribuir, a més, a agreujar el canvi climàtic, ja que tant els focs d'Austràlia com els de l'Àrtic, Sibèria i Indonèsia van superar la mitja a d'emissions diàries de CO2 a l'atmosfera dels últims 17 anys.