"S'ha de donar plena llibertat i confiança als executius d'EMAP, la influència política desmotiva els alts càrrecs"

La MassanaEl candidat a cònsol per Demòcrates per Andorra, Albert Esteve, va néixer a la capital fa 52 anys i té estudis d'Economia. Està casat i té una filla. Esteve va entrar al món de la política l'any 2009, com a suplent a la candidatura parroquial de Coalició Reformista de la Massana per a les eleccions generals. L'any 2011 es va convertir en ministre de Cultura, càrrec que ha ocupat fins aquest mateix 2015. Ara inicia una nova aventura més territorial, amb l'objectiu de desbancar l'actual cònsol, David Baró.

Quines són les prioritats a la parròquia per als propers quatre anys?

Des de Demòcrates per Andorra considerem que, sobretot, del que hem de treure profit és del principal actiu de la parròquia: Pal Arinsal i Vallnord. Pal-Arinsal necessita una professionalització molt més important que la que té actualment. No hi ha d'haver ingerències polítiques. Pel que fa a Vallnord, té una marca consolidada i reconeguda a nivell internacional, però els darrers anys les relacions entre les dues parts s'han malmès. Cal donar-li més potencial, partir d'una visió molt més ampliada, i compartint molt més amb Ordino que no únicament les pistes d'esquí a l'hivern, i un 'bike park' i activitats a Arcalís durant l'estiu. La imatge de Vallnord ha de ser molt més unificada que l'actual

L'altra gran prioritat és sanejar les finances de la Massana. No oblidem que Pal-Arinsal ha estat a punt de provocar la fallida de la parròquia.

Cal impulsar d'una vegada per totes la desviació de la Massana?

La desviació de la Massana exigeix una inversió molt important. I hem de tenir en compte que els mateixos problemes de finançament que té la Massana hi són a nivell global. Són unes obres que requerien d'una inversió molt elevada i, per tot, que crec que ara mateix no són les prioritàries. Ho és molt més el vial de Sant Julià, ja que hem de donar una millor sortida i entrada al país.

Quin projecte de futur proposa per a Pal-Arinsal?

Cal professionalitzar la gestió. EMAP és una societat pública i s'ha de donar plena llibertat i confiança als seus executius. La influència política desmotiva els alts càrrecs. Paral·lelament, també apostem per oferir una millor formació al personal, perquè tinguin la possibilitat de créixer en les seves posicions. Volem tenir el millor equip possible. Anant ara a les inversions, s'han de seguir fent, però cal tenir en compte també que les inversions futures les tenim hipotecades pel deute que té EMAP. En qualsevol cas, s'ha de millorar la imatge, seguir apostant pel concepte d'estació familiar i també potenciant els esdeveniments internacionals tant a l'hivern com a l'estiu.

S'ha de canviar el funcionament de Vallnord i el repartiment actual d'ingressos?

Has d'estar més a dins per poder prendre decisions i valorar si el repartiment d'ingressos és el correcte. Però hem de tenir clar que amb Vallnord compartim més coses que l'esquí i activitats a l'estiu. Les valls d'Ordino i de la Massana tenen dos parcs naturals, Sorteny i Comapedrosa, i també comparteixen unes activitats culturals. Per tant, s'hauria de crear el concepte de Vallnord Natura per incloure-hi els dos parcs, i Vallnord Cultura, treballant per mancomunar les activitats amb l'objectiu que donin vida a la Massana i Ordino els 365 dies l'any. Hem de tenir clar que la inversió de la marca ja està feta. Ara traiem-li més profit.

Pel que fa al repartiment d’ingressos, ja he subratllat que no tinc prou informació. Si les dues parts es troben còmodes amb els repartiments separats, potser és la solució. Però insisteixo, cal més implicació per part de tots. A més, dins de Vallnord no només hi hauria d'haver òrgans d'administració, sinó també tots els agents econòmics i turístics de les parròquies. Així faríem créixer més la marca.

Va ser una bona solució l'emissió de participacions d'EMAP?

Era de les poques solucions possibles, perquè si no es duia a terme suposava la fallida de la Massana. Veient els problemes que ens ha causat la intervenció d'una entitat bancària, imagina com seria la d'un Comú. Per tant, crec que en aquell moment la solució de les accions preferents, que es va gestar des del Govern, era l'única solució. Ara, també hem de tenir en compte que és una solució que hipoteca les inversions d'EMAP i de la Massana per molt de temps.

Pel que fa al sistema d'anar recomprant, si no es van comprant les participacions incomplirem la Llei de finances comunals. És a dir, l'espasa de Dàmocles la tenim a sobre. Per tant, s'ha de seguir fent. No hi ha cap més opció. Però també hem de ser molt conscients que el que estem fent és traslladar el deute d'EMAP al Comú. Ja veurem quina solució se li dóna.

Ha de tirar endavant el projecte del telefèric de Carroi?

Seria un actiu més per a la parròquia. És un projecte que no es pot fer d'un dia per l'altre perquè requereix d'una inversió econòmica molt gran. Si es troba una solució que paisatgísticament sigui sostenible, endavant, perquè acaba sent un bé per a tot Andorra. A més, ens interessaria que del Carroi el projecte també arribés fins l'estació de Pal. Llavors seria un bé per a la parròquia. En qualsevol cas, la millor solució és que majoritàriament sigui un projecte tirat endavant amb capital privat.

Pel que fa als serveis de la parròquia, quines millores són més necessàries?

Veiem que molts infants van de l'escola a l'Esplai, un servei que funciona, però en canvi no tenen manera de poder anar fins a les diverses activitats extraescolars que es fan a la parròquia. El que proposem, per això, és un sistema d'acompanyament d'aquests infants fins a les activitats.

Pel que fa a l'educació, és tema del Govern i ja s'està treballant amb un nou pla d'infraestructures escolars per determinar el que necessita cada parròquia. En qualsevol cas, el que trobaran sempre és el suport del Comú, dins d'una política nacional.

Com creu que s'han de reformar les competències entre els comuns i el Govern, així com el sistema de transferències?

Aquest és un dels temes més importants. Es va arribar a un pacte durant el passat mandat per limitar-les. Considero que el nivell d'ingressos del país ha canviat molt els darrers anys, i hi ha certes normes que s'han de revisar. És un tema complicat, hi haurà moltes negociacions i estira i arronsa, és cert. Però si tots ens marquem com a prioritat el país, s'arribarà a una solució. A banda, també s'ha de buscar la solidaritat interparroquial. És a dir, hi ha parròquies que tenen per si soles més ingressos. Si el nivell global de transferències es pot anar mantenint, s'ha de buscar un nou sistema de distribució. Però aquí totes les institucions hi han d'estar implicades.

Finalment, pel que fa a les competències, van molt lligades a les transferències. N'hi ha moltes que per la proximitat del Comú, aquest les pot assumir i gestionar millor. I d'altres que necessiten d'una visió més general per temes d'eficiència. Cal definir-les. Però per sobre de tot hem de pensar en el ciutadà, que el que vol és tenir el millor servei i li és igual qui les gestiona. Fem-ho tot d'una manera que sigui en benefici del ciutadà.

EL CANDIDAT EN PRIMERA PERSONA

Quan i gràcies a qui va entrar per primera vegada en política?

Va ser l'any 2009, quan vaig entrar a la llista de Coalició Reformista com a suplent. No m'hi va fer entrar ningú en concret, vaig entrar a la política perquè tenia ganes de canvi, després de molts anys de projecte liberal a la parròquia. Considerava que era un projecte esgotat.

Per què ha decidit presentar-se a aquestes eleccions?

Per responsabilitat, i per la confiança del partit. Quan em van proposar liderar el projecte vaig veure que molts feien el pas endavant d'acompanyar-me. I també perquè crec que la Massana s'ho mereix, es mereix que hi hagi més d'una força política disputant-se entrar al Comú.

No es pot entendre la parròquia sense…

Sense la gran quantitat d'atractius turístics que tenim, unes estacions d'esquí i una natura meravellosa.

Quin és el seu racó preferit de la parròquia?

Depèn del que vagi a fer. La Massana ofereix llocs per a tot. Però si m'he de quedar amb un en especial, seria la carretera de la Gonarda a l'Aldosa, on hi vaig sovint a passejar amb el gos.

Federació de parròquies o una sola Andorra?

Una sola Andorra, però amb els set comuns. No hem de perdre les nostres especificitats.